L'hostaler és la persona o menestral que regenta un hostal.
A la Granadella aquesta casa ha conservat el nom encara que els seus descendents d'hostal no n'han conegut. En Pius Solé, anomenat de Ca l'Hostaler, ens explica que el seu pare Pius Solé Toldrà, mort l'any 2004, fou fill d'aquesta casa. Tant el seu pare com els avis ja no varen fer d'hostalers, perquè el seu ofici fou la pagesia, amb molta terra per conrear. Les finques també conserven el nom de l'ofici com la Figuera de l'Hostaler, el Mas de l'Hostaler, l'Hort de l'Hostaler, etc.
Ca l'Hostaler era una casa molt gran, de planta baixa, tres pisos i unes golfes. A la façana principal hi destacaven nou balcons. Era un dels edificis més importants de la Plaça que es van anar construint al voltant de la bassa durant el segle XVIII.
En l'actualitat, la casa no existeix, ja que fou bombardejada durant la Guerra Civil i destruïda. Després de la guerra fou venuda a un Sr. de Lleida, el Sr. Batalla que hi va instal·lar un cinema (El Cine Nuevo). En tancar el cinema, es va arrendar a la Cooperativa Avícola per fer la tria dels ous i comercialitzar-los a diferents punts del territori espanyol. Alguns anys més tard, la comprà un veí del poble on construí un habitatge.
|
|
Ca l'Hostaler a la plaça
Se sap i així ho recorda la família Solé, que durant la tercera Guerra Carlina, el 24-5-1774 concretament, "Doña Blanca", de nom Maria de las Nieves de Braganza, de l'exèrcit tradicionalista, casada amb l'aspirant al tron d'Espanya, va dormir a ca l'Hostaler.Ella sempre acompanyava el seu marit a les campanyes de l'exèrcit Carlí i gestionava molts dels assumptes logístics. Venien de Juncosa i a les cinc del matí de l'endemà marxaren amb les tropes cap a l'Ebre, direcció Flix.
Maria de las Nieves de Bragança y de Borbó, dona del germà del pretendent carlí a la tercera guerra carlina Alfonso Carlos de Borbó y Àustria-Este, escrigué unes memòries a la seva vellesa que són tota una joia de records i sentiments. Memòries que en el seu volum III escriu sobre els successos que va viure de primera mà a Catalunya i al Maestrat l'any 1874, un retrat d'un territori i un paisatge molt nostre.
"A las 5 y media de la mañana del lunes 25 de Mayo (1874) partimos de la Granadella y nos dirigimos hacia el Ebro, nuestro Rubicón... Poco más o menos de las 10 y media llegamos al Ebro ¿Allá del otro lado nos esperaba el triunfo seguro! ... En la orilla opuesta el Clero, la Municipalidad y los habitantes de Flix ... Montamos a caballo i en el trayacto recibimos nuevas muestras de entusiasta efecto, de todas partes nos echaban flores, todas las casas estaban adornadas... Nuestro alojamiento pertenecía de Don Damián de Oriol y Gordo ... Por la tarde Oriol nos llevó al jardín y allí hicimos un paseo en lancha por el Ebro ... bajaba la lancha con bastante rapidez llevándonos como un sueño en sus brazos, acompañándonos el canto de los ruiseñores ... En Flix comimos la primeras cerezas ... Cuando cuento el paso del rio digo: no puede describirse la impresión que tuvimos al atravesar el Ebro, para desembarcar en un país que es el Cielo"... Sense paraules!!!
(Flix, Apunts carlins-Pere Muñoz)
|
