Ruta literària per Sant Pere Pescador

Itinerari literari a Sant Pere Pescador, el paradís de la poma i amb bellesa subratllada pel Fluvià, és una ruta planera i circular, d’uns 4 km. Combina el nucli urbà amb el bonic paisatge fluvial. La selecció de textos ha anat a càrrec de Rosa Font Massot i M. Dolors Reig Garganta i s'han publicat a "Sant Pere Pescador, itinerari literari autoguiat, núm. 22", publicat per la Càtedra de Pensament Literari Matia Àngels Anglada - Carles Fages de Climent.

I com a mostra un botó. Un dels protagonistes de la ruta és Prudenci Bertrana. Tenia familiars a Sant Pere Pescador i hi feia estades durant les quals es dedicava a la cacera als aiguamolls de l’Empordà. Sant Pere Pescador fou també un dels indrets on l’escriptor cerca recer durant la Guerra Civil. Els paisatges i personatges d’aquest municipi i la seva comarca es recullen en diferents contes i cròniques a la premsa de l’autor:
"La meva escrupolositat de narrador i el meu agraïment d’home contemplatiu m’obliguen a parlar-vos d’aquest poble. Sant Pere Pescador ha estat el “cuartel general” de totes les meves campanyes d’hivern, de totes les meves irrupcions per la lluminosa plana empordanesa. Allí foren meditats i resolts els més famosos problemes estratègics i en aquells entorns foren guanyades o perdudes les més terribles accions de guerra que temps a venir figuraran en la meva biografia d’home arriscat i sanguinari.

Sant Pere Pescador està enclavat en la ribera esquerra del Fluvià, a tres quilòmetres del mar. Com tots els pobles que s’aixequen en l’extensió immensa de conreus i de maresmes que circumden el golf de Roses, s’obira de lluny; griseja entre la verdor dels camps enrondat de pallers, de tàpies, de poalanques i figueres. Les seves cases són baixes, tot al més de dos estatges; algunes, bastides de menuts rierencs, s’esquerden i s’enrunen. Hi ha fems i palla pels carrers. Les façanes blanques, grogues, blaves, els balcons engirgolats de panotxes i les finestres amb testos de moraduix i aufàbrega, els comuniquen un aspecte festiu i rioler. El sol hi bat, i pel cim de les teulades el cel llumínic, estenent-se sense noses, us fa endevinar, a fora, l’amplària d’uns horitzons puríssims esbandits per l’alè tramuntanal o per l’oreig salabrós del mar llatí."

“Sant Pere Pescador”. Proses bàrbares. Barcelona: Societat Catalana d’Edicions, 1911. Tots els contes. Girona: Edicions de la Ela Geminada, 2016. (Biblioteca Prudenci Bertrana, 7). p. 221.