Els Pignatelli de Belmonte, senyors de la vila de Torregrossa des de mitjans de segle XVII fins a la fi de l'Antic Règim, mantingueren un llarg plet amb l'Ajuntament de la població que fou resolt el 1827 i així el príncep Pignatelli de Belmonte, resident a Nàpols, el 1832 autoritzà la construcció del campanar en terrenys seus. Es tracta d’un gran campanar de torre quadrada amb ràfecs que subratllen els diferents pisos, de 33 m d'alçada i estricta i austera ornamentació.
|
Es tracta d’una església amb portalada d’estil neoclàssic amb dos pilars adossats, rematada per un frontó triangular, sobre el qual s’obre un ull de bou. Presenta un interior de tres naus, enguixat i modificat. Durant el segle XVI els Montsuar-Avinyó, senyors de Torregrossa referen primer el castell i després l’església. Les parts lateral i posterior de l'església enllacen amb les restes del castell.
|