Ermita de la Mare de Déu de la Roca i ermita de Sant Ramon de Mont-roig del Camp: dos santuaris entre el cel i la pedra vermella

L’Ermita de la Mare de Déu de la Roca i l’ermita de Sant Ramon de Mont-roig del Camp formen un dels conjunts patrimonials més singulars del Baix Camp. A uns 294 metres d’altitud, a ponent del nucli urbà, les dues construccions s’alcen sobre un promontori de pedra sorrenca molt erosionada, d’un color vermellós que ha acabat identificant el paisatge de Mont-roig. La roca no és només el suport dels edificis: també és part de la seva història, del seu valor simbòlic i de la imatge que n’han conservat generacions de visitants i artistes.

Joan Miró va expressar l’impacte que li provocava aquest indret amb unes paraules que evoquen la força del paisatge: «L’ermita de la Mare de Déu de la Roca sempre ha estat un gran impacte per a mi. Aquell color roig envinagrat que donà nom al poble...».

Ermita de la Mare de Déu de la Roca de Mont-roig del Camp: vuit segles de devoció al cor de la muntanya

Dels primers testimonis medievals a la llegenda de la imatge trobada

La referència documental més antiga coneguda del santuari de la Mare de Déu de la Roca apareix en el testament de Guillem de Tarragona, de l’any 1230, que incloïa una deixa a favor de la Mare de Déu. Més endavant, el 12 de setembre de 1299, Jaume Cirera, de Reus, i Pere Miró també van deixar diners al santuari. Són testimonis que permeten constatar que el culte ja estava arrelat a l’edat mitjana.

La tradició explica que un pastor va trobar una talla de fusta de la Mare de Déu sota una palmera. La llegenda, recollida per Narcís Camós a mitjan segle XVII, situa el prodigi cap al 1153, tot i que la data no es pot donar per segura. Amb els segles, la devoció va generar donacions i exvots, molts dels quals es van perdre durant els conflictes bèl·lics.

Entre 1439 i 1835, els frares d’Escornalbou van tenir cura del santuari. La desamortització va posar fi a aquesta etapa. L’edifici també va patir els estralls de la Guerra del Francès, el 1811, i de la Guerra Civil, el 1936, i ha estat restaurat en diverses ocasions.

Pedra, arcs i memòria: l’arquitectura del santuari marià

L’ermita és una construcció d’una sola nau, feta amb carreus i parcialment excavada a la roca, amb capelles laterals. A l’interior hi ha un cor elevat i un cambril a la capçalera, on es venera la imatge de la Mare de Déu amb el Nen. Als peus del temple s’aixeca un petit campanar cec, mentre que davant de l’edifici s’obre una plaça porticada que forma part de l’accés al conjunt.

Al pòrtic de la placeta hi ha una llosa amb la inscripció llatina B(EATA) M(ARIA) GIBERGA ME FECIT ANN(O) 1591. Un altre element rellevant és una porta antiga, actualment cegada, amb un arc de mig punt adovellat i datada el 1655. Al costat hi ha la porta d’entrada que porta la data de 1785. Aquests vestigis ajuden a resseguir les transformacions que ha experimentat el santuari al llarg del temps.

La imatge original de la Mare de Déu va ser destruïda el 1936. La talla que es venera avui és una còpia entronitzada el 8 de setembre de 1980, obra de Francesc Javaloy i Bru Gallard, amb policromia del pintor Icart. La seva història forma part de la continuïtat de la devoció, malgrat les pèrdues i les reconstruccions.

Ermita de Sant Ramon de Mont-roig del Camp: la capella blanca que corona el penyal

De l’antic castell a la capella que destaca sobre la roca

La capella de Sant Ramon de Penyafort ocupa la part més elevada del promontori, en un indret on antigament hi havia el castell. S’hi arriba des de l’ermita de la Mare de Déu de la Roca per una galeria interior i uns graons tallats directament a la pedra sorrenca. El recorregut passa pel costat del Fossar de les Monges, un topònim que forma part de la memòria del lloc.

L’edifici és petit, de planta rectangular i aparença cúbica, amb les parets emblanquinades i sense una decoració destacada. La seva situació és el tret més singular: la base de la roca, erosionada pel temps, sembla estrènyer-se sota la capella, com si l’edifici desafiés les lleis de la gravetat. Segons la tradició, el color blanc servia de referència als mariners. També s’explica que la imatge de Sant Ramon va ser trobada per pescadors de Cambrils.

La capella està documentada des del segle XVI i va rebre diverses donacions que posteriorment es van traslladar a la vila. Fou restaurada l’any 1902. La seva importància no es limita a l’edifici: el catàleg municipal de béns protegits la considera part del conjunt patrimonial de la Mare de Déu de la Roca.

Joan Miró i l’ermita de Sant Ramon: el paisatge de Mont-roig convertit en pintura

La relació de Joan Miró amb aquest entorn va més enllà de l’admiració pel color de la muntanya. El 1916, l’artista va pintar Mont-roig, Sant Ramon, una obra que representa la capella vista des del tram final de l’antic camí que puja des del poble. La construcció blanca, aïllada sobre la roca rogenca, ofereix una imatge de gran força visual.

Avui, l’ermita forma part de la ruta turística 3MR (Mirar, Miró, Mont-roig), que recorre espais del municipi vinculats a l’univers de l’artista. La visita permet observar el mateix contrast de colors que va captivar Miró: la blancor de la capella, les formes irregulars de la pedra i el paisatge obert que envolta el penyal.

El mirador de la Mare de Déu de la Roca: una finestra oberta al Camp de Tarragona

Camins, roca erosionada i panoràmiques del territori

Al costat del santuari hi ha un mirador natural al qual s’arriba per un camí obert a la roca. Des d’aquest punt es desplega una extensa panoràmica del Camp de Tarragona. La vista ajuda a comprendre per què la situació del conjunt és tan significativa: les ermites dominen visualment el territori i, al mateix temps, queden integrades en el relleu de la muntanya.

El valor patrimonial de l’indret no s’acaba als murs dels edificis. La declaració de Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), aprovada el maig de 2022, inclou també la capella de Sant Ramon, el promontori de roca vermella, la plaça pavimentada i parts dels camins històrics. La documentació patrimonial assenyala, a més, la presència de marques, basses i altres elements excavats a la pedra, alguns dels quals podrien tenir origen prehistòric, tot i que aquesta atribució no es considera definitiva.

La conservació d’un conjunt que forma part del paisatge de Mont-roig

El setembre de 2025, l’Ajuntament de Mont-roig del Camp va anunciar l’inici d’unes obres de preservació amb un pressupost de 170.000 euros. L’actuació es va plantejar per reparar humitats i filtracions a les cobertes de l’ermita i de la capella de Sant Ramon, recuperar els canals de recollida d’aigua i protegir les pintures interiors. Cal consultar una actualització municipal per confirmar-ne l’estat final d’execució.

Festacatalunya us proposa descobrir les dues ermites sense separar-les del paisatge que les explica. Observeu la plaça porticada i les inscripcions del santuari marià, pugeu pels graons tallats a la roca fins a Sant Ramon i reserveu una estona per contemplar la panoràmica. També podeu seguir la ruta 3MR per apropar-vos als indrets que van inspirar Joan Miró.

A Festacatalunya ens agrada descobrir espais on història, patrimoni i paisatge formen una mateixa escena. A la Roca, la pedra rogenca no és un simple teló de fons: és l’element que uneix les dues ermites i que dona al conjunt una personalitat inconfusible.