Església de Santa Magdalena de Miami Platja

Església de Santa Magdalena de Miami Platja, Mont-roig del Camp: arquitectura, vitralls i memòria d’un poble nou

L’Església de Santa Magdalena de Miami Platja, Mont-roig del Camp, forma part dels primers anys d’un nucli que va créixer a partir de la dècada de 1950 al litoral del Baix Camp. Més enllà de la seva funció religiosa, el temple explica una etapa en què Miami Platja començava a prendre forma com a poble, amb nous carrers, habitatges i serveis. La seva història està vinculada a l’impulsor urbanístic Marcel·lí Esquius García, però també a una arquitectura moderna i a uns vitralls artístics que sovint passen desapercebuts.

Una església per donar forma al nou nucli de Miami Platja

El projecte de construcció d’una església dedicada a Santa Magdalena a Miami Platja va començar a prendre forma a partir de 1952, per iniciativa de Marcel·lí Esquius, que volia dotar la zona dels serveis propis d’una població. La construcció d’un temple formava part d’aquesta voluntat. Segons la informació històrica publicada per l’Ajuntament i les dades recollides pel Diari de Tarragona, Esquius va assumir-ne el cost, d’uns tres milions de pessetes, i va fer donació de l’edifici a l’arxidiòcesi de Tarragona.

La primera pedra es va col·locar el 3 d’abril de 1961, en un acte presidit pel cardenal Benjamín de Arriba y Castro, aleshores arquebisbe de Tarragona. L’obra va anar a càrrec del constructor Sebastià Javaloy Cánovas, seguint el projecte de l’arquitecte i urbanista tarragoní Juan Zaragoza Albi, relacionat també amb el traçat urbà de Miami Platja. El temple es va obrir al culte el 1964.

La dedicació a santa Magdalena responia a una raó familiar: el promotor va voler homenatjar la seva germana. Aquest detall vincula l’edifici no només a la història urbanística del lloc, sinó també a la memòria de les persones que van intervenir en els seus inicis.

Maó vist, formes geomètriques i entrada de llum

L’edifici de Santa Magdalena de Miami Platja s’allunya de la imatge tradicional de moltes esglésies històriques. La seva arquitectura contemporània es caracteritza pel maó vist, la simplicitat de les formes i el protagonisme de la llum natural. El campanar, de base quadrada, s’alça al costat de l’accés i contribueix a definir la silueta del conjunt.

Un dels trets més singulars són els murs laterals, articulats amb plecs que recorden les pàgines d’un llibre obert. Aquesta disposició no és només ornamental: ajuda a introduir llum a l’interior i crea un joc de plans i ombres que canvia segons l’hora del dia. La proposta arquitectònica reflecteix una manera moderna d’entendre l’espai religiós, coherent amb les noves tendències que es desenvolupaven a mitjan segle XX.

A la façana, la imatge de la santa presideix l’entrada. És un element que permet identificar el temple des de l’exterior i que connecta la sobrietat arquitectònica amb la seva advocació religiosa.

Els vitralls de Francesc Fornells-Pla: dotze escenes de vida

A l’interior, la llum té un altre protagonista: els vitralls creats el 1963 per Francesc Fornells-Pla, artista de trajectòria internacional. Segons la documentació històrica publicada sobre l’edifici, el conjunt representa dotze escenes de la vida de santa Magdalena.

Aquests vitralls de l’església de Santa Magdalena de Miami Platja aporten color i contingut narratiu a l’espai i constitueixen un dels elements artístics més destacables del temple. Val la pena observar-los amb calma: no són un simple complement decoratiu, sinó una part essencial de la manera com l’edifici combina arquitectura, llum i iconografia religiosa.

La tempesta de 1969 que va fer caure el campanar

La història de l’edifici també està marcada per un episodi meteorològic excepcional. El 23 de novembre de 1969, un llamp va afectar greument el campanar i en va fer caure bona part de l’estructura. La campana, d’uns 120 quilos, va ser arrencada de la seva ubicació i va malmetre part de l’escala de cargol. Les fonts locals expliquen que no hi va haver víctimes, gràcies al fet que el temporal havia obligat a suspendre els actes religiosos.

La campana havia estat beneïda el juny de 1964 i rebia el nom de Magdalena Benjamina Marcelina. L’episodi forma part de la memòria del temple i recorda fins a quin punt un edifici també acumula històries imprevistes, més enllà de la seva arquitectura.

Una visita per entendre els primers anys de Miami Platja

Avui, el temple és una referència per descobrir els orígens del nucli costaner de Mont-roig del Camp. La seva història s’entén millor si es posa en relació amb les primeres construccions, els projectes urbanístics de Marcel·lí Esquius i el creixement que transformaria la zona durant les dècades següents. Les fotografies històriques conservades per la família Esquius i difoses en la ruta històrica municipal ajuden a contextualitzar aquesta evolució.

A Festacatalunya ens agrada descobrir aquests espais que expliquen un territori sense necessitat de grans monuments antics: un edifici del segle XX també pot conservar la memòria d’un poble en construcció. I Festacatalunya us proposa observar-ne tant els detalls arquitectònics com els vitralls, dues claus per entendre el valor patrimonial d’aquest temple de Miami Platja.