|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
|
|
|
La primitiva església parroquial de Santa Maria era un temple d’estil romànic consagrat l’any 939. El creixement de la vila durant els segles XVI i XVII principalment degut a les indústries de pararies i teixidors afavorí que es bastís un nou temple. Els treballs s'iniciaren el 1674 sota la direcció de l’arquitecte Pere Torrents. El 22 de maig de 1730 s’acabaren les obres sota la direcció de l'arquitecte de Vic Josep Morató i Soler a qui pot atribuir-se el campanar, coronat el 1726 com pot es pot veure a la data que figura a la balustrada del coronament.
|
|
|
L’església parroquial de Santa Maria és un edifici de tres naus amb creuer coronat per una gran cúpula. Al costat de migdia s'aixeca un campanar de pedra de planta octogonal amb grans finestrals d'arc apuntat al pis de les campanes. Destaca el seu rellotge, que funciona amb pesos de pedra, la balustrada del coronament i els pinacles. Darrera l'església hi ha el cambril de planta rectangular on es troba la Mare de Déu de la Misericòrdia. Cal destacar les dues portalades del barroc salomònic, de gran valor artístic, que trobem a la façana principal i a la façana nord.
|
|
|
|
La façana principal està articulada en diversos cossos. El cos baix està composat amb certa soltesa, si bé les tres fornícules dels intercolumnis recorden maneres anteriors i hi ha una certa timidesa i ingenuïtat en la factura dels fusts. Al segon cos les columnes són estriades helicoïdalment i al cos superior ambdues columnes són, en aquest cas, acordonades. Les imatges d'aquesta façana representen a Sant Josep, Sant Pere de la Cadireta, Sant Ponç de Planella, Sant Josep de Calassanç i la Verge Maria. Són totes elles de factura moderna, doncs les originals foren malmeses durant la Guerra Civil.
|
|
|
La façana lateral-nord està articulada en dos nivells. El primer flanquejat per dues columnes amb decoració de llaços helicoïdals, recolzades en sengles pilastres de planta quadrada. Per sobre la llinda corona un frontó truncat, en el qual s'obre una fornícula, flaquejada per columnes salomòniques i coronada per un frontó amb l'escut de Moià. A l'interior de la fornícula hi ha una imatge de la Verge Maria amb el Nen als braços, possiblement del segle XV, reutilitzada d'una obra anterior.
|
|
|
Adossat a la paret nord de l'església es troba el baptisteri, de planta de creu grega, coberta amb cúpula sobre llanterna octogonal, i coberta a doble vessant amb ràfecc de pedra. A l'exterior destaca un portal d'estil neoclàssic centrat per quatre columnes corínties que aguanten el coronament de la porta. Un fris sosté un nínxol, també emmarcat per columnetes, on s'hi ha col·locat unes rajoles amb la figura de Sant Joan Baptista. Aquest portal és l’antic de la capella de Sant Pere que havia quedat abandonada. Les rajoles de ceràmica catalana amb la imatge del Baptista substituïren la imatge de Sant Pere. El lloc de l’actual baptisteri era ocupat abans de 1936 per l’altar del Roser amb retaules de Pau Suñer. L’aspecte actual respon a la remodelació de l’espai portada a terme a la dècada de 1950.
|
|
|
La torre del campanar (52 m alt.), que arrenca amb una planta quadrada, esdevé octogonal. Les quatre cares que donen als punts cardinals són el doble d'ample que les de les cantonades. A la part superior destaquen els vuit finestrals de les campanes, la cornisa sostinguda per mènsules que a la vegada actuen de gàrgoles, la balustrada del coronament i els pinacles.
|
