Església parroquial de Santa Maria de Vallfogona de Riucorb
| ||||||
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º | ||||||
| ||||||
|
“La primera referència data del 1188, quan Gombau d'Oluja i la seva muller Ermengarda, senyors del castell de Vallfogona, donaren a l'església el lloc i al capella una peça de terra tocant a l'església per fer-hi un cementiri i cases. El 1191 s'hi fundà un benefici en determinar Gombau d'Oluja que, un cop hagués mort, els templers establissin a l'església un sacerdot perquè oficiés misses cada dia. La primitiva església romànica fou reformada i ampliada a finals del segle XIII. El 1311 es començà, per iniciativa del capellà Bernat Elies, el cementiri dels preveres, construït sota el porxo que aixoplugava la porta d'accés a l'edifici. L'edifici fou molt reformat al segle XIV. Entre 1366 i 1371 es bastí la capella de Santa Caterina. El 16 de maig de 1617 s'inaugurà la capella lateral dedicada a Santa Bàrbara, feta obrar pel famós rector poeta Vicenç Garcia. Entre el 1760 i 1765 es bastí l'actual torre del campanar amb pedres provinents de la capella de Sant Pere dels Bigats. També al segle XVIII s'afegí l'actual portalada provinent de l'ermita de Sant Pere. A finals del segle XIX s'hi afegí el presbiteri.
| ||||||
És una església gòtica amb elements romànics i renaixentistes. La portalada és romànica i està formada per una arquivolta de grossa motllura amb àbac i columna a cada costat en la qual foren substituïts els capitells per unes impostes. Aquesta portalada procedeix de l'antiga ermita de Sant Pere dels Bigats. D'una sola nau capçada a llevant per un presbiteri afegit al s. XIX. La nau actual mesura 16 m de llargada per 8 d'amplada i 8 d'alçada. És coberta amb una volta de canó de perfil apuntat. Probablement la capçalera originària era plana. A ambdós costats de l'església primitiva s'han obert capelles laterals: al costat del presbiteri-sant Llorenç (durant molts anys tapiada i ara oberta de nou, que era propietat dels senyors del castell). La portada originària era a tramuntana, on ara hi ha la capella de Santa Bàrbara. A la capella gòtica, construïda l'any 1347-1348 que posteriorment passà a ser la sagristia, té un anyell pasqual com element destacat. Al lateral esquerre hi trobem el portal d'en Garcia que donava entrada a l'església en temps del mossèn Garcia i que és d'estil plateresc. En aquest també es pot observar l'escut del mossèn. El Retaule de la Concepció és un retaule de pedra fet per l'escultor Jordi de Déu entorn del 1375 per a la capella lateral gòtica de la Concepció, també anomenada del Roser. Actualment es conserven quatre fragments que contenen escenes de la vida de Maria: la Concepció, la Nativitat, la Presentació i les Esposalles de la Mare de Déu i sant Josep. | ||||||
| ||||||
| ||||||
El campanar aixecat cap el 1760-65 sota la direcció del mestre de cases Salat. Està dotat de tres campanes incorporades modernament: Maria Bàrbara del 1945, Cristòfora i Santa Maria, ambdues del 1998. ” Text: patrimoni.concadebarbera.cat
| ||||||
| ||||||
| ||||||
| ||||||
Al carener de la teulada es conserva una imatge de Sant Pere. És una escultura procedent de l’ermita de Sant Pere del Bigats. El 20 de juny de 1785 els bisbe Francisco de Veyan i Mola va veure en el decurs d’una visita pastoral que al paviment de l’església hi havia una escultura de Sant Pere formant part de l’enllosat. Aleshores va ordenar: “..se sacarà de la iglesia la efigie de Sant Pedro , que está en el pavimento de la Iglesia, y la sepultarán, si no se pone en un lugar más alto...”. Dit i fet, els vilatans la col·locaren al lloc més alt de la façana. Des de llavors es coneix per Sant Pere de la Teulada. En el decurs de la guerra civil fou molt malmesa. L’any 2010 s’ha portat a terme una reconstrucció íntegra a càrrec de Cinto Casanovas i Corderroure.
| ||||||
| ||||||
El campanar de l’església, construït pel mestre de cases Salat entre 1760-1765 alberga un rellotge de corda de datació molt anterior. Està documentat des del segle XVII i ha estat restaurat recentment. Es pot afirmar que actualment és un del més antics de tota la península en funcionament.
|
