L’any 1079, Berenguer Guifré, bisbe de Girona, consagrava l’església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar, depenent des de 1246 del monestir de Sant Salvador de Breda, caracteritzat per l’estil romànic característic del moment.
L’actual esgrafiat de la façana correspon a una restauració portada a terme l’any 1988 basant-se en els motlles de l’esgrafiat dissenyat per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, de motius geomètrics i de característiques barroques, per restaurar el temple que havia sofert greus desperfectes l’any 1936, any en que va ser cremat.
L’actual edifici és el resultat de diferents moments constructius que arrenquen amb el temple gòtic bastit a la primera meitat del segle XVI per substituir la primitiva església romànica i que fou fortificat arran del saqueig que va patir Pineda el 1545 de mans del cruel corsari otomà Turgut Reis (1514-1565), anomenat Dragut pels espanyols, protegit d’un dels més temibles corsaris, Khair ed-Din Barba-rossa (més conegut per Barba-roja).
En les obres del temple gòtic intervingueren entre d’altres: Miquel de La Gaspi (sagristia) Nicolau Bastart (volta del cor, una capella i un sepulcre), Jean de Tours (obres de fortificació), Bernat Vidal (capella sota el campanar), Pere Garriga (capella de Sant Joan Baptista), Gabriel Bou (pintura del retaule major) i Josep Sayós (obra de fusta del retaule major). D’aquesta obra gòtica cal destacar les claus de volta amb imatges de la Verge i sants i la inscripció que figura a la porta principal relatant els fetes de 1545.
El temple s’amplià el segle XVIII amb dues naus laterals i un campanar vuitavat. El barroc conferiria al temple l’aspecte que ens ha arribat a nosaltres. Al segle XVIII correspon també la façana de línies ondulades i que anava ja originalment amb un acabat esgrafiat.
De l’interior cal destacar la cúpula de la capella del Santíssim, decorada per Josep Perpiñà, els vitralls emplomats de Domènec Fita i la imatge de la Pietat tallada per Frederic Marès.
