|
|
L’any 1079, Berenguer Guifré
, bisbe de Girona, consagrava l’església parroquial de Santa Maria de Pineda de Mar
, depenent des de 1246 del monestir de Sant Salvador de Breda, caracteritzat per l’estil romànic característic del moment.
|
|
|
|
L’actual esgrafiat
de la façana correspon a una restauració portada a terme l’any 1988 basant-se en els motlles de l’esgrafiat dissenyat per l’arquitecte Isidre Puig i Boada, de motius geomètrics i de característiques barroques, per restaurar el temple que havia sofert greus desperfectes l’any 1936, any en que va ser cremat.
|
|
|
L’actual edifici és el resultat de diferents moments constructius que arrenquen amb el temple gòtic bastit a la primera meitat del segle XVI per substituir la primitiva església romànica i que fou fortificat arran del saqueig que va patir Pineda el 1545 de mans del cruel corsari otomà Turgut Reis
(1514-1565), anomenat Dragut
pels espanyols, protegit d’un dels més temibles corsaris,
Khair ed-Din Barba-rossa
(més conegut per Barba-roja
).
|
|
En les obres del temple gòtic intervingueren entre d’altres: Miquel de La Gaspi
(sagristia) Nicolau Bastart
(volta del cor, una capella i un sepulcre), Jean de Tours
(obres de fortificació), Bernat Vidal
(capella sota el campanar), Pere Garriga
(capella de Sant Joan Baptista), Gabriel Bou
(pintura del retaule major) i Josep Sayós
(obra de fusta del retaule major). D’aquesta obra gòtica cal destacar les claus de volta amb imatges de la Verge i sants i la inscripció que figura a la porta principal relatant els fetes de 1545.
|
|
El temple s’amplià el segle XVIII amb dues naus laterals i un campanar vuitavat. El barroc conferiria al temple l’aspecte que ens ha arribat a nosaltres. Al segle XVIII correspon també la façana de línies ondulades i que anava ja originalment amb un acabat esgrafiat.
|
|
|
|
|
De l’interior cal destacar la cúpula de la capella del Santíssim, decorada per Josep Perpiñà
, els vitralls emplomats de Domènec Fita
i la imatge de la Pietat tallada per Frederic Marès
.
|
|
