|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
|
L'església parroquial de Santa Eulàlia de Pallejà és documentada el 956-966 en el testament del Comte Miró, fill de Sunyer. Entre els segles XV i XIX fou la parròquia sufragània de Sant Vicenç dels Horts. De l'edifici vell queda una església modesta.
L’actual edifici, projectat per Joan Merlo, fou bastit a partir de 1832 en estil neoclàssic, substituint l’antiga església. Les obres es perllongaren fins el 1862, doncs a causa de les Guerres Carlines s'aturaren les obres i no foren reiniciades fins el 1853, sota la direcció de l'arquitecte Josep Fontseré.
|
L’edifici presenta diferents elements de tipus clàssic com el frontó triangular o les pilastres, amb capitells jònics, que flanquegen la porta. Té dos campanars, la coberta és de teula i la cúpula és de tambor octogonal semiesfèrica i de ciment. La façana està decorada amb esgrafiats, un dels quals representa sant Sebastià, copatró de la parròquia.
|
|
Es tracta d’un edifici de planta de creu llatina, de nau coberta amb volta de canó i llunetes, transsepte i cúpula damunt del creuer. Les capelles laterals estan cobertes amb volta de quatre punts. Al llarg de la nau, entre capelles, trobem diferents pilastres amb capitells de tipus jònics i també a les cantoneres que marquen els braços del transsepte. L’altar també manté l’estètica neoclàssica. La ornacina, amb petxina daurada, que exposa la imatge de Santa Eulàlia presenta columnes de fust llis amb capitells jònics que sostenen un entaulament amb coronament de frontó triangular. L’església albergava tres retaules dels anys 1580, 1623 i 1727 procedents de l’antiga església i que el 1936 van desaparèixer.
|
|
|
|
|
|
