|
|
El segle XIX a tot Catalunya es va viure un procés sense precedents, la industrialització. A la part Nord del Segrià també es decidí aprofitar el cabal d'aigua disponible per a ús industrial. Així aparegueren nombroses empreses que aprofitaren antigues instal·lacions pre-industrials, algunes d'origen medieval, per incorporar-se en el procés tèxtil que estava esclatant per tot Catalunya. D’entre les més singulars d’aquestes instal·lacions cal destacar la fàbrica J. Serra y Compañía, fundada per Jaume Serra Vehil, aprofitant el salt d'aigua de Peretó. Ja funcionava el 1877 encara que fins 1890 no comptaria amb l’equipament de fabricació completat.
|
|
L’edifici tal com el coneixem va quedar configurat el 1901. El 1910, Llorenç Mata Pons va adquirir aquesta indústria de filatures de cotó de Pinyana que ja disposava d'altres fàbriques arreu de Catalunya. L'any 1921 fou absorbida per la barcelonina L. Mata y Pons, S.A. i donà origen a la Colònia tèxtil i al nucli de la Mata de Pinyana. El 1979, no podent superar la crisi del sector, tancava una de les indústries més preeminents dels sector tèxtil lleidatà.
|
|
Les colònies industrials acomplien abastament dues finalitats: com a unitats econòmiques i productives les colònies estaven pensades en l’efectivitat del treball en sèrie, amb àmplies naus plenes d’embarrats i màquines, i finestrals de quarterons amb vidres, orientats per aconseguir la màxima il·luminació natural; però també van desenvolupar una finalitat de caire social, convertint-se en una mena de barri petit, amb cases per a les famílies treballadores, escola, església, casa d’acollida, residència per al director, economat, casa del mestre, barberia...
|
|
De la fàbrica d’Alguaire en resten encara la xemeneia i el dipòsit d’aigua. D’entre les construccions, a part de les naus industrials pròpiament dites -actualment força malmeses-, cal destacar l'ermita dedicada a Sant Pere, construïda entre mitgeres, amb elements estructurals de maó, tot seguint l'estètic a de la resta de les construccions d'aquest nucli. La coberta és de teula àrab i les parets de toves. A la façana hi consta la data 1903.
|
|
|
|
|
