|
|
PODEU VISITAR-LA VIRTUALMENT EN 360º
L’església de Sant Esteve apareix ja esmentada e 846 en un document del rei Carles el Calb a l’abat Racimir. En el document de la segona consagració el 1116 es fa esment d’una església anterior ja consagrada a sant Esteve. Així, doncs, el model original pre-romànic anà sofrint reedificacions al llarg del temps: el 1116, el 1529 provocada pels terratrèmols i el 1763, que conferí al temple el seu aspecte actual.
|
|
|
|
L’actual temple de Sant Esteve és una església de planta de creu llatina, d’una sola nau amb capelles laterals i creuer, coronat per un cimbori de coberta piramidal. La capçalera del temple es poligonal. Tres escalinates, al peu i als extrems dels creuer, donen accés al temple, amb baranes de pedra artísticament molt treballades. L’escalinata, al peu de l’església, es va construir el 1897. Les laterals amb decoració de temàtica decorativo-floral daten de 1905, dins el corrent modernista.
|
|
|
|
|
Les característiques formals interior i exterior del temple responen al gust i a les normes neoclàssiques . La façana es construí vers l’any 1800 i respon a l’estructura d’un retaule de tres pisos. A la planta baixa la portalada resta flanquejada per dos parells de columnes exemptes i pilars adossats al murs laterals. Al primer pis una capella flanquejada també per dos parells de columnes exemptes es correspon amb la portalada. Flanquegen aquesta capella altres dues i dos pilars adossats a cada banda. Aquestes tres fornícules buides contenien les imatges de pedra de Sant Esteve, Sant Valentí i Santa Sabina, destruïdes el 1936. Una cornisa a manera d’entaulament remata aquest son nivell que sobre la capella central presenta timpà rodó. El tercer nivell presenta una rosassa emmarcada i la prolongació de l’esquema dels altres dos pisos a les bandes.
|
|
|
|
|
|
A tocar del carrer Major, a la façana sud, trobem la porta dels morts , d’arc rebaixat amb volutes a les impostes i l’escut olotí a la clau de l’arc. Per damunt s’obre un ull de bou i el conjunt es remata amb una cornisa ondulada amb teules vidriades verdes i dos pinacles als costats. La data de 1843 en una fornícula a l’interior de la porta indicaria el moment de la seva construcció. La part més destacable, però, d’aquesta entrada és la superior, amb ceràmica groga de València alternant amb d’altres amb motius de creus de color verd. Correspon a la intervenció que portà a terme Martí Sureda el 1905, època que es correspon amb les balustrades de les rampes laterals d’accés i la remodelació dels jardins.
|
|
Diverses són les manifestacions artístiques que trobem a l’interior del temple olotí, obra d’artistes com Ramon Amadeu, Joan Carles Panyó, Manuel Cabarrocas, Josep Berga, Lluís Carbonell o Melcior Diumenge. D’entre les obres destaquem l’escultura de sant Esteve de l’altar major, obra d’alabastre realitzada per Josep Clarà i Ayats l’any 1949.
|
|
Finalment cal citar la col·lecció d’objectes d’orfebreria litúrgica, pintures, làpides, vestimenta litúrgica, fragments de retaules, llibres de cor i imatges religioses que es conserven al Museu-Tresor Parroquial. Les peces que destaquen sobre la resta són els cinc relleus del retaule de sant Eloi, el retaule de la Pietat i el quadre Crist abraçat a la creu del Greco , procedent de la sagristia del desaparegut convent del caputxins.
|
