|
|
L’Església Vella de Sant Pere i Sant Fermí
, l’antiga parroquial del poble de Rellinars, s’hauria bastit sobre una construcció d’època romana
indeterminada (segles II-VII), de forma absidal
amb un arrebossat original de sorra i calç, i una doble pavimentació en opus signinum
assentada directament sobre el terreny natural. La forma absidal, però, no necessàriament ha de correspondre a un edifici de culte
, doncs, és una forma habitual en conjunts termals o estances de vil·les d’època romana. Una moneda i una ara votiva
marcarien el moment cronològic més antic (segles II-III), mentre que paral·lelismes arquitectònics (paviment d’opus signinum
adossat a una estructura) amb d’altres conjunts de característiques similars aporten a aquest primer període constructiu una cronologia d’entre els segles V i VII.
|
L’edificació pròpiament de culte més antiga, d’època preromànica
, va ser bastida el segle X
i documentada des de l’any 951 com a possessió de Santa Cecília de Montserrat, essent esmentada com sanctum Firminum quod est in Vachericias
. Correspondria a la nau més petita situada a la banda sud
de l'actual edificació, i que consisteix en una nau de planta rectangular amb un absis més estret i baix
.
|
|
Cap al segle XI
, en estil romànic
, s’afegí al costat nord de l’anterior església una edificació de planta de creu llatina en la que s’han pogut diferenciar l’absis i el transsepte, la pavimentació de la nau i la porta d’accés amb arc de mig punt
. La nau està delimitada al sud per un mur adossat a l'església preromànica, amb un doble arc de mig punt que les comunicaria i que s'hauria de relacionar amb l'ampliació de l'església en època romànica.
|
|
Durant els segles XVII i XVIII
el conjunt sofreix una transformació general
que va comportar bàsicament la construcció d'una coberta única per a les dues esglésies
, d'un campanar d'espadanya
sobre el possible absis romànic i l'obertura d'una altra porta a la façana nord
. La nova construcció presentava una pavimentació de rajoles a la nau i un enllosat a la capçalera.
|
La nau preromànica
, que és la que es conserva en millor estat, va ser convertida es sagristia
. És de planta rectangular, amb fals transsepte, i està coberta amb volta de canó. Pel que fa a la nau del segle XII, està pràcticament esfondrada
i només es conserva la capçalera moderna. D'aquesta església provenen unes pintures murals romàniques, força desgastades, i una ara d'època romana, tot plegat conservat al Museu de Terrassa. Des de l'any 1965 s'han dut a terme diverses intervencions al conjunt, bàsicament dirigides a la restauració i la consolidació de l'edifici, esfondrat parcialment el desembre de l'any 1963.
|
|
|
