Pont de l'Abella

Al límit del terme municipal d’Aiguafreda, el segle XVIII, en concret el 1740 -data inscrita en una orla motllurada que figurava a la barana del pont i que va conservar-se fins a finals del segle XX- es bastí el pont de l’Abella per tal de facilitar la comunicació entre l’Abella i el raval d’Aiguafreda nascut al peu del camí ral amb una activitat orientada a l’hostalatge i als serveis destinats als viatgers i cavalleries.

El pont actual substituí una construcció anterior, substitució propiciada pel seu mal estat de conservació i la necessitat de comunicació entre els creixents veïnats de l’Abella i Aiguafreda. La documentació sobre el pont és força escassa. En les diferents visites pastorals del bisbe de Vic entre els segles XVI i XIX el pont apareix com a límit del terme parroquial de Sant Martí d'Aiguafreda de Dalt.

El pont de l'Abella, situat sobre el riu Congost, consta de tres arcs carpanells adovellats, el central de majors dimensions, i presenta arquets de desguàs ovalats també adovellats. Els estreps estan fixats a la roca del llit del riu i els tallamars són semicirculars amb acabament esglaonat. El parament del pont és fet de pedra local lligada amb argamassa; el dels ampits pertany a una etapa constructiva posterior.

El 1785 Francisco de Zamora que va visitar el poble de l’Abella diu en el seu diari: "... En el que hay un puente de tres ojos, hecho el año 1740, que es bueno y útil". En motiu de la construcció de la C-17 l'any 1986, el pont va quedar ocult sota un viaducte d'aquesta carretera. Les excavacions arqueològiques portades a terme van permetre documentar-hi un tram del camí empedrat, que probablement es correspon amb les restes de la via romana que comunicava Barcino i Ausa.