La Taula dels Tres Bisbes
El coll de Sant Marçal és un punt de pas cap a les parts més altes del Montseny com Matagalls i les Agudes i és també una cruïlla de territoris. Conta la tradició que l’ermita que encara presideix aquest punt des de fa més de mil anys, fou testimoni de les disputes entre les diòcesis de Girona, Vic i Barcelona. I que els tres bisbes enfrontats van posar pau a una d’aquestes disputes sobre els límits dels seus territoris, segellant-lo amb un glop d’un licor desconegut, posant així nom a la beguda, ratafia, que en llatí significa "pacte tancat" (rat - fiat).
| ||||
Sembla ser que feia temps que els límits territorials tenien enfrontats els bisbes de Barcelona, Vic i Girona, perquè cadascú volia una part del bonic paratge de Sant Marçal dins la seva diòcesi. Havien fet intents de trobar-se, però tots havien fracassat perquè, tossuts com eren, cap d’ells volia entrar en el terme de l’altre. Ni posar-hi un peu!.
| ||||
| ||||
Veient tots tres que allò no podia seguir així, es van avenir a fer una trobada dalt del coll de Sant Marçal, just el punt on es creuaven els tres termes. Així tindrien l’oportunitat de parlar sense haver de sortir de les seves terres. Van fer aixecar una taula de pedra al voltant de la qual van parlar i va ser just en aquell indret obert i muntanyós, on van trobar la solució. Després d’una llarga, llarguíssima conversa que els deixà la boca seca, acordaren els límits de les seves diòcesis i com a senyal de pacte tancat feren un glop d’una deliciosa beguda, que havien demanat a un pagès d’un dels masos de la vall de Santa Fe, que anomenaren sempre més ratafia. Aquell acord suposà la fi d’una llarga disputa de terres però també era la pau i el respecte entre els tres bisbes
| ||||
| ||||
| ||||
Text: www.museuetnologicmontseny.org |
