La denominació d’aquesta cavitat, coves de la font del ferro o de can Llucià ve donat per la seva proximitat al mas homònim i a la font propera d’aigües ferruginoses. A la base del cingle on estan situades s’observen dos grans obertures i d’altres accessos menors, tots ells comunicats amb la galeria principal. La sala més gran té aproximadament uns 100 m2 i encara conserva algun testimoni actiu d’estalactites i estalagmites. Les coves, explorades per Amador Romaní, tenen una xarxa laberíntica de galeries amb un recorregut total d’uns 450 m. i 10 metres de profunditat. Als seus dos vestíbuls intercomunicats s’hi ha identificat restes de ceràmiques del període neolític antic evolucionat postcardial, datades entre el 4.200 i el 3.800 aC; correspondria, doncs, a un hàbitat en cova contemporani ja al tipus d’hàbitat a l’aire lliure en cabanes.
|
