Ajuntament de Capellades
C/ Ramon Godó, 4
08786
Tel: 93 801 10 01
Ajuntament de Capellades
C/ Ramon Godó, 4
08786
Tel: 93 801 10 01
Diada Nacional de Catalunya a Capellades: Miramar, senyeres i música de cobla
La Diada Nacional de Catalunya a Capellades té un dels seus moments més característics a la Creu de Miramar, fins on els participants pugen per mantenir una tradició estretament vinculada a aquesta jornada. Des de la plaça Verdaguer s’inicia el recorregut cap a la muntanya, on s’enlaira la senyera, abans de continuar la celebració al centre del municipi.
Diada Nacional de Catalunya a Capellades, de Miramar als jardins del Capelló
La pujada a Miramar és un dels trets més singulars de la Diada Nacional de Catalunya a Capellades. Aquesta caminada forma part de la celebració local des de fa anys i culmina amb l’enlairament de la bandera a la creu que corona la muntanya. La tradició s’ha mantingut com un dels moments més reconeixibles de la jornada capelladina.
Després, els Jardins de Mossèn Pere Ribot, als Jardins del Capelló, acullen l’acte institucional. L’hissat de la senyera s’acompanya amb música de la Cobla Catània, que interpreta El Cant de la Senyera. El parlament institucional i la interpretació d’Els Segadors completen aquest moment central de la commemoració.
Sardanes i coca amb moscatell: la Diada Nacional de Catalunya a Capellades
La música pren el relleu en la part final de la Diada Nacional de Catalunya a Capellades. La Cobla Catània ofereix un concert de sardanes sota la porxada dels jardins, una proposta que aporta un caràcter popular i musical molt identificable a la celebració.
La jornada es completa amb un element gastronòmic senzill però molt arrelat: coca de forner i moscatell per als assistents. D’aquesta manera, la celebració combina l’acte institucional amb una estona compartida al voltant de la música i la tradició local.
Una commemoració amb paisatge propi
El recorregut entre la plaça Verdaguer, la Creu de Miramar i els Jardins del Capelló dona a la Diada Nacional de Catalunya a Capellades una fisonomia pròpia. Muntanya, senyera, cobla i sardanes formen una seqüència festiva que es repeteix en el calendari del municipi.