Ciutat ibèrica o oppidum d’Ullastret: una gran capital dels indiketes o indigets que encara guarda secrets
Al puig de Sant Andreu, a tocar del poble d’Ullastret, les restes d’una antiga ciutat ibèrica permeten imaginar com era la vida en un dels principals centres de poder del nord-est de la península Ibèrica fa més de dos mil anys. L’oppidum d’Ullastret va ser la capital dels indiketes, un dels pobles ibèrics que habitaven l’actual territori empordanès. Les seves muralles monumentals, les torres defensives, els carrers, les cases i els espais de culte revelen una comunitat organitzada, amb diferències socials i una intensa activitat econòmica.
El jaciment forma part d’un conjunt arqueològic més ampli, que inclou també l’assentament de l’Illa d’en Reixac, situat a uns 500 metres, i altres espais vinculats a aquesta comunitat. Avui, el puig de Sant Andreu és el sector visitable que permet resseguir millor l’estructura urbana i descobrir la dimensió d’aquesta ciutat antiga.
D’un primer assentament a una ciutat emmurallada
L’ocupació continuada del territori es remunta a finals del segle VII aC, tot i que s’hi han identificat indicis d’activitat humana anterior. La formació del primer assentament ibèric se situa a la primera meitat del segle VI aC. Durant la segona meitat d’aquell segle, la població ja va començar a protegir-se amb una muralla.
La ciutat va experimentar una transformació important durant la primera meitat del segle IV aC. L’espai urbanitzat es va ampliar considerablement, fins a incorporar noves àrees del vessant nord i est del puig. Aquesta expansió va anar acompanyada d’una reorganització dels carrers i dels habitatges, adaptats al relleu mitjançant terrasses.
L’oppidum no era, per tant, un simple grup de cases agrupades al cim d’un turó. Era un centre urbà planificat, amb espais residencials, infraestructures i edificis vinculats a les activitats religioses i comunitàries.
Muralles i torres: una defensa que també mostrava poder
Un dels elements més destacats d’Ullastret és el seu sistema defensiu monumental, considerat un dels més importants del món ibèric a Catalunya. Les muralles protegien la població i delimitaven l’espai urbà, però també transmetien una imatge de força i d’organització col·lectiva.
Se n’han documentat més de 930 metres de trams de muralla als sectors oest, sud i part de l’est. És probable que el recinte defensiu envoltés tot el nucli habitat. La primera fortificació es va construir durant la segona meitat del segle VI aC, i el perímetre es va transformar amb l’ampliació de la ciutat al segle IV aC.
Les torres defensives de l’oppidum
Les torres són especialment visibles al sector occidental, el més vulnerable des del punt de vista defensiu. Els estudis hi identifiquen set torres, separades aproximadament per 28 metres, a més d’una torre al sector nord i una torre de guaita al sud. En total, la documentació del museu comptabilitza nou torres identificades. Altres materials de divulgació destaquen especialment sis torres circulars, una selecció que no s’ha de confondre amb el recompte global de les estructures defensives documentades.
El fossat excavat a la roca i les portes de la ciutat
A aquesta protecció s’hi afegia un element menys visible, però molt significatiu: un fossat excavat a la roca, paral·lel a la muralla occidental. Les investigacions arqueològiques han permès documentar aquesta gran obra defensiva, que dificultava l’aproximació al recinte. També s’han identificat nou portes, algunes de les quals van quedar tapiades durant l’última fase d’ocupació.
La magnitud d’aquestes defenses fa pensar en una ciutat que necessitava protegir tant els seus habitants com els seus recursos i la seva posició estratègica. Les muralles també devien tenir una funció simbòlica: mostraven als visitants i a les comunitats veïnes la importància d’Ullastret. No obstant això, no hi ha prou evidències per atribuir la construcció de tot el sistema a una única guerra o amenaça concreta.
Com vivien els habitants de l’oppidum?
Les restes de les cases permeten acostar-se a una societat diversa. Hi havia habitatges modestos i residències molt més grans, algunes amb una superfície superior als 800 metres quadrats. Aquestes diferències reflecteixen una jerarquia social, amb famílies que disposaven de més recursos i influència que d’altres.
Els carrers s’adaptaven al pendent del turó i, en diversos punts, estaven pavimentats. Els habitants també van construir cisternes excavades a la roca per recollir i emmagatzemar aigua, una infraestructura essencial per al funcionament quotidià de la ciutat.
Una economia basada en l’agricultura, l’artesania i el comerç
L’economia combinava l’agricultura i la ramaderia amb l’explotació de mines i pedreres, l’artesania i el comerç. La proximitat d’Empúries va facilitar els contactes amb el món grec i amb altres pobles mediterranis, inclosos els feniciopúnics. Aquests intercanvis contribuïen a fer d’Ullastret un centre important dins del territori dels indiketes.
Els temples i les pràctiques rituals
La vida comunitària també tenia una dimensió religiosa. Al jaciment s’han identificat tres temples, construïts entre els segles IV i III aC. A més, una troballa del 2012 va posar al descobert fragments de quinze cranis humans, dos dels quals presentaven claus de ferro. Aquestes restes s’han relacionat amb el costum ibèric d’exhibir els caps d’enemics vençuts com a trofeus, una pràctica ritual coneguda també en altres contextos del món ibèric.
Quan es va abandonar la ciutat i per què?
L’ocupació d’Ullastret va arribar a la seva fi entre finals del segle III i inicis del segle II aC, en el context de l’arribada de Roma durant la segona guerra púnica i de les transformacions polítiques i econòmiques que van afectar el territori.
El canvi de poder va alterar les xarxes d’assentament i les formes d’explotació dels recursos. Amb el nou domini romà, el model de ciutat que havia representat Ullastret va perdre protagonisme i l’oppidum va acabar quedant desocupat.
Les causes concretes, però, no es poden reduir a un únic episodi. S’ha plantejat la possibilitat d’un abandonament relacionat amb les transformacions econòmiques i territorials, mentre que la hipòtesi d’una destrucció total en una campanya militar concreta no està demostrada de manera concloent. Les dades arqueològiques permeten situar el final de l’assentament, però no reconstruir amb certesa tots els esdeveniments que el van provocar.
Una visita per entendre el món ibèric
Recórrer la ciutat ibèrica d’Ullastret és seguir les empremtes d’una societat que va desenvolupar una arquitectura defensiva imponent, una organització urbana complexa i relacions comercials que anaven més enllà del seu entorn immediat. Les muralles i les torres expliquen la importància del lloc; les cases, els carrers, les cisternes i els temples ajuden a entendre com s’hi vivia.
El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret completa la visita amb informació sobre les excavacions i les troballes del jaciment. És una manera de descobrir no només les restes d’una ciutat antiga, sinó també les preguntes que encara planteja la recerca arqueològica.
A Festacatalunya us proposem visitar aquest conjunt per conèixer de prop un dels grans testimonis del passat ibèric de l’Empordà i entendre com, molt abans de la formació de les poblacions actuals, Ullastret ja era un centre destacat del territori.