Ullastret

Baix Empordà, Girona

Ullastret - escut

Ajuntament d'Ullastret

C/ Rectoria, 5

17114

Tel: 972 757 767

ullastret.cat

[email protected]

Ullastret - Església parroquial de Sant Pere
Habitants: 252
Extensió: 11.09 Km²
Altitud: 49 m
Comarca i província: Baix Empordà, Girona
Etimologia:

Prové del llatí oleaster, oleastrum o oleastretum en referir-se a "ullastre" o "bosc d'ullastres".

Gentilici: ullastrellencs

Ullastret, entre la ciutat ibèrica, les muralles medievals i el paisatge de l’Empordà

Ullastret és un dels pobles amb més densitat d’història del Baix Empordà. En un territori de camps, masies i petites elevacions, Ullastret conserva una ciutat ibèrica excepcional, un nucli medieval emmurallat, l’església de Sant Pere, l’empremta d’un antic estany i un paisatge agrícola que encara permet entendre com ha evolucionat aquest racó de l’Empordà.

La ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu és el gran símbol d’Ullastret. Va ser la capital del territori dels indigets i és considerada l’assentament iber més gran descobert fins ara a Catalunya. Però el patrimoni d’Ullastret no s’acaba al jaciment. El poble medieval, les muralles, la llotja, les masies, l’antic estany i els camins rurals formen un conjunt que permet llegir la història del territori com si fos un gran llibre obert.

On és Ullastret i com és el terme d’Ullastret?

Ullastret es troba al Baix Empordà, en plena plana empordanesa i a la dreta del Daró. El terme municipal té una superfície d’uns 11 km² i combina el nucli urbà, els espais agrícoles, les masies i les petites elevacions que sobresurten sobre la plana.

La geografia explica una part essencial de la història d’Ullastret. El territori ha estat modelat per l’aigua, l’agricultura i els assentaments humans. El Daró i diversos recs han contribuït a configurar una plana fèrtil, mentre que els turons van oferir llocs privilegiats per establir-hi poblats i controlar el territori.

Aquesta relació entre terra i aigua és especialment visible quan s’observa el sector oriental del municipi, on antigament s’estenia l’estany d’Ullastret.

Quins són els límits del terme d’Ullastret?

El terme d’Ullastret limita al nord amb Serra de Daró i Parlavà, al nord-est amb Fontanilles, a l’est amb Palau-sator, al sud amb Vulpellac, al sud-oest amb la Bisbal d’Empordà i a l’oest amb Corçà.

Aquesta posició situa Ullastret al centre d’un dels espais més interessants de l’Empordanet. Des del poble es pot accedir fàcilment a altres nuclis històrics, camins rurals i paisatges agrícoles del Baix Empordà.

Quins nuclis, masies i agrupacions de masies hi ha a Ullastret?

El principal nucli de població és el poble d’Ullastret, però el terme conserva una important estructura rural formada per masies, camps i antics camins.

Un dels llocs documentats més antics és Velloses, que apareix en la documentació l’any 834. Aquest tipus de testimonis permet entendre que el territori d’Ullastret ja estava organitzat en petits nuclis i explotacions molt abans de la configuració definitiva del poble medieval.

També destaquen topònims vinculats al paisatge de l’antic estany, com el Mas de l’Illa. El nom conserva la memòria d’un territori on alguns turons quedaven envoltats d’aigua quan la llacuna recuperava temporalment la seva extensió.

Les masies d’Ullastret formen així part d’un paisatge agrícola que ha canviat de manera profunda, però que encara conserva moltes de les seves estructures tradicionals.

Quina és la història d’Ullastret?

La història d’Ullastret té una profunditat excepcional. El municipi actual conserva testimonis de diferents èpoques, però és la ciutat ibèrica del Puig de Sant Andreu la que situa Ullastret entre els grans jaciments arqueològics de Catalunya.

La ciutat ibèrica d’Ullastret i els indigets

La ciutat ibèrica d’Ullastret va començar a desenvolupar-se durant el segle VI aC. A partir de finals d’aquest segle ja disposava d’una potent muralla, i durant els segles IV i III aC va arribar al seu moment de màxima esplendor.

Els habitants d’Ullastret formaven part del món ibèric i el territori estava relacionat amb els indigets, la comunitat que ocupava bona part de l’Empordà i zones veïnes.

El Puig de Sant Andreu dominava visualment una àmplia extensió de la plana. La ciutat estava protegida per grans muralles i disposava de carrers, habitatges, cisternes, espais públics i edificis relacionats amb el culte. La muralla ibèrica és considerada la més gran i antiga conservada a Catalunya i incorpora diverses torres circulars.

La ciutat també exercia una funció econòmica. El territori que controlava proporcionava agricultura, ramaderia, mines i pedreres, mentre que la proximitat d’Empúries facilitava els intercanvis amb el món mediterrani.

El conjunt urbà no estava limitat al Puig de Sant Andreu. A uns centenars de metres hi havia el poblat de l’Illa d’en Reixac, relacionat amb la mateixa comunitat i situat en un turó que antigament quedava dins de l’estany d’Ullastret. Les investigacions geofísiques han permès ampliar considerablement el coneixement sobre aquest segon assentament.

Els caps enclavats d’Ullastret, l’enigma arqueològic que encara interroga els investigadors

Un dels episodis més sorprenents de la història d’Ullastret va sortir a la llum l’any 2012.

Durant les excavacions del Puig de Sant Andreu es van recuperar 15 fragments cranials humans, entre els quals hi havia dos caps enclavats. La troballa va aportar una evidència material excepcional sobre una pràctica que les fonts antigues ja havien descrit en altres comunitats europees.

Els cranis presentaven indicis de manipulació i fixació amb elements de ferro. La interpretació arqueològica relaciona aquesta pràctica amb l’exhibició dels caps d’enemics vençuts com a trofeus de guerra. Autors antics com Posidoni d’Apamea i Diodor de Sicília havien descrit costums semblants, però el valor d’Ullastret rau en el fet que aquí existeix una evidència arqueològica directa.

La descoberta ha obert, però, moltes preguntes. Qui eren aquells individus? D’on procedien? En quin conflicte van morir? Per què van ser exposats? I quin significat tenia aquesta exhibició per a la comunitat que controlava la ciutat?

La recerca més recent ha fet encara més complexa aquesta qüestió. Un estudi arqueològic i bioantropològic sobre els caps enclavats d’Ullastret i d’altres jaciments ibèrics indica que el ritual no necessàriament tenia el mateix significat en totes les comunitats. L’anàlisi de mobilitat i procedència dels individus aporta noves dades sobre les relacions entre les poblacions de l’edat del ferro.

Per això, el gran enigma d’Ullastret no és una llegenda de fantasmes o tresors amagats. És una pregunta històrica encara oberta: què ens expliquen aquells caps sobre la guerra, el poder, la identitat i els rituals de la societat ibèrica?

L’arqueologia ha trobat les proves. La història completa encara s’està reconstruint.

Quan va desaparèixer la ciutat ibèrica d’Ullastret?

La ciutat d’Ullastret va entrar en decadència a partir de la presència romana al nord-est de la península Ibèrica i va ser abandonada progressivament fins a desaparèixer definitivament a començament del segle II aC.

Aquest abandonament no va significar la desaparició de la importància territorial del lloc. Segles més tard, el mateix territori tornaria a ser ocupat i organitzat al voltant d’un nucli medieval.

Com va ser el naixement de l’Ullastret medieval?

El poble actual d’Ullastret té una estructura clarament medieval. Les muralles encerclen un nucli compacte de carrers estrets i, a la part alta, hi havia un recinte sobirà associat a un castell que avui ha desaparegut.

El primer lloc documentat del terme és Velloses, l’any 834, però el desenvolupament del poble medieval va donar lloc a una configuració urbana que encara avui es pot reconèixer.

Les muralles d’Ullastret són un dels grans elements patrimonials del municipi. Al seu costat apareixen l’església de Sant Pere i la llotja o plaça coberta, un espai d’estructura gòtica amb bigues de fusta i arcs apuntats.

Passejar per Ullastret és descobrir una escala urbana petita, però extraordinàriament ben conservada.

Com va desaparèixer l’estany d’Ullastret?

L’actual paisatge d’Ullastret amaga una transformació extraordinària. A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, una llacuna d’uns 3 km² alimentada per les aigües del Daró i per diversos torrents de la seva conca.

L’estany formava part del paisatge quotidià d’Ullastret durant segles. El seu nivell d’aigua condicionava els usos del territori i donava una personalitat completament diferent a la plana.

Quan es va dessecar l’estany d’Ullastret?

A finals del segle XVIII, l’estany encara era prou important perquè el viatger Francisco de Zamora en deixés constància durant el seu recorregut per Catalunya.

La dessecació definitiva no va arribar fins al segle XIX. La llacuna va ser drenada i els terrenys es van transformar en fèrtils camps de conreu. La transformació va modificar profundament el paisatge d’Ullastret i va afavorir el desenvolupament agrícola de la zona.

Però l’aigua no va desaparèixer del tot.

En anys de pluges fortes, l’antiga cubeta de l’estany podia tornar a acumular aigua. Els dos petits pujols situats dins de l’espai que havia ocupat la llacuna arribaven a quedar envoltats d’aigua i es convertien temporalment en illes.

L’any 1995 es va tornar a dessecar l’aigua acumulada.

Aquesta història converteix l’estany en un dels grans paisatges invisibles d’Ullastret: avui hi ha camps on abans hi havia aigua, però la topografia, els noms dels llocs i alguns episodis d’inundació encara recorden el llac desaparegut.

Què podem visitar a Ullastret?

Fer turisme a Ullastret significa combinar arqueologia, arquitectura medieval i paisatge.

La visita es pot començar pel Puig de Sant Andreu, continuar pel poble emmurallat i acabar amb una passejada pels camins de la plana.

Què veure a la ciutat ibèrica d’Ullastret?

El jaciment del Puig de Sant Andreu és la visita imprescindible.

El recorregut permet veure les muralles, torres, carrers, habitatges, cisternes i espais de culte de l’antiga ciutat. També permet entendre les diferències entre les cases més modestes i les construccions associades a les famílies més poderoses.

El Museu d’Arqueologia de Catalunya-Ullastret completa la visita i ajuda a contextualitzar les troballes.

Una de les propostes més atractives és Ullastret 3D, una reconstrucció virtual que permet recórrer una representació de la ciutat ibèrica i imaginar com era fa més de dos mil anys.

Què veure al poble medieval d’Ullastret?

El nucli medieval d’Ullastret es pot descobrir caminant.

Els principals elements patrimonials són:

  • Les muralles medievals d’Ullastret.

  • L’església de Sant Pere.

  • La llotja o plaça coberta.

  • El traçat dels carrers medievals.

  • L’espai on havia existit el castell.

El conjunt del poble ha estat declarat monument historicoartístic, i la conservació de les muralles dona al nucli una personalitat molt marcada.

Quin arbre singular podem trobar a Ullastret?

Entre els elements naturals singulars d’Ullastret hi ha l’Olivera bifurcada d’Ullastret, recollida en un inventari especialitzat d’oliveres de grans dimensions de Catalunya.

L’exemplar té aproximadament 11 metres d’alçada, 2,74 metres de volt de canó i una capçada mitjana de 10,3 metres. La seva característica més visible és la bifurcació del tronc, que li dona una silueta molt particular.

També hi consten en aquest inventari les Oliveres d’Ullastret, amb exemplars de dimensions considerables.

Quines llegendes i tradicions té Ullastret?

Al voltant dels jaciments arqueològics poden aparèixer relats populars sobre tresors, túnels o misteris, però no és rigorós presentar aquestes històries com a fets històrics si no existeixen fonts que les avalin.

La realitat és molt més poderosa: una ciutat ibèrica monumental, caps enclavats, una població que podia superar els milers d’habitants, un poble medieval emmurallat i un estany de tres quilòmetres quadrats que va acabar convertit en camps de conreu.

Aquesta combinació de patrimoni i paisatge és la veritable tradició d’Ullastret.

Quines fires i festes se celebren a Ullastret?

La Festa Major d’Ullastret és la principal celebració del calendari festiu local i té lloc durant l’estiu.

El patrimoni arqueològic també genera activitats al llarg de l’any. El Museu d’Arqueologia de Catalunya organitza visites, tallers, activitats familiars i propostes de divulgació relacionades amb la cultura ibèrica. El calendari inclou celebracions patrimonials i jornades especials que permeten conèixer Ullastret des d’una perspectiva diferent.

Entre les activitats relacionades amb la ciutat ibèrica hi ha també propostes de recreació històrica i divulgació de la vida quotidiana dels antics habitants.

Quin és el producte gastronòmic més representatiu d’Ullastret?

El producte gastronòmic més associat a Ullastret és el recuit de drap.

Aquest producte lacti fresc, de textura delicada i cremosa, forma part de la tradició gastronòmica de l’Empordà.

El recuit es pot acompanyar amb mel, sucre o fruita, i és un dels productes que millor connecten la gastronomia actual amb la cultura tradicional de les masies.

És una cuina senzilla, però carregada de territori.

Quins personatges importants estan relacionats amb Ullastret?

Nuri Mercader i el recuit d’Ullastret

Nuri Mercader és una figura vinculada a la tradició gastronòmica d’Ullastret i a la conservació del recuit artesanal.

La seva trajectòria representa una altra forma de patrimoni: la transmissió d’un saber alimentari entre generacions.

Vicenç Gatius i la música d’Ullastret

Vicenç Gatius és el nom més clarament documentat en l’àmbit musical. La seva trajectòria com a trompetista, director i impulsor de formacions musicals el vincula a la tradició musical de les comarques gironines.

Josep Pla i Ullastret

Josep Pla no va néixer a Ullastret, però va mantenir una relació significativa amb el jaciment i amb el paisatge de l’Empordà.

La seva mirada literària sobre el territori ajuda a entendre una característica essencial d’Ullastret: el patrimoni arqueològic no es pot separar del paisatge que l’envolta.

Què fer a Ullastret? Experiències i activitats

Una visita a Ullastret permet combinar diverses experiències en una mateixa jornada.

La primera és descobrir la ciutat ibèrica i el museu. És recomanable dedicar temps a observar les muralles, els carrers i les estructures domèstiques, perquè permeten entendre la ciutat com un espai habitat i no només com un jaciment.

La segona és caminar pel nucli medieval d’Ullastret, resseguir les muralles i arribar fins a Sant Pere i la llotja.

La tercera és sortir del nucli urbà i descobrir el paisatge de l’antic estany.

La quarta és gastronòmica: conèixer el recuit de drap i els productes tradicionals de l’Empordà.

I la cinquena consisteix a aprofitar les activitats del Museu d’Arqueologia de Catalunya: visites guiades, tallers, propostes familiars i experiències vinculades a la cultura ibèrica.

Com arribar a Ullastret?

Per arribar a Ullastret en vehicle privat cal seguir la xarxa viària del Baix Empordà i les carreteres locals que connecten el municipi amb la Bisbal d’Empordà, Corçà, Serra de Daró i Palau-sator.

El jaciment arqueològic es troba al Puig de Sant Andreu, a les afores del nucli urbà. El Museu d’Arqueologia de Catalunya ofereix informació actualitzada sobre horaris, tarifes, accessibilitat i activitats.

També hi ha connexions de transport públic amb municipis propers, des d’on es pot continuar el trajecte fins a Ullastret.

Ullastret, un paisatge on el passat encara emergeix de la terra

Hi ha llocs on la història es conserva en un edifici. A Ullastret, en canvi, la història sembla escampada pel paisatge.

Surt de les muralles del poble, reapareix entre les pedres del Puig de Sant Andreu i es perd pels camps que antigament quedaven sota les aigües de l’estany.

Fa més de dos mil anys, sobre un turó, una ciutat ibèrica dominava el territori dels indigets. Els seus habitants van construir muralles, carrers, cases, cisternes i temples. Van comerciar amb Empúries i amb altres comunitats mediterrànies. Van viure, van guerrejar i van morir.

Segles després, el paisatge va canviar. La ciutat ibèrica va desaparèixer, el poble medieval va créixer i les muralles van adquirir una nova funció. Més tard, l’estany va ser dessecat i la seva superfície es va convertir en terra agrícola.

Però Ullastret conserva les traces de totes aquestes èpoques.

Potser aquesta és la seva singularitat més gran. Ullastret no és només un lloc per visitar: és un territori per interpretar.

Cal mirar les pedres, però també els camps. Cal entrar al museu, però també caminar pel poble. Cal observar els caps enclavats com una extraordinària evidència arqueològica, però també recordar que darrere de cada resta hi havia una persona, una comunitat i una història.

I quan el visitant mira la plana i sap que sota aquells camps hi havia hagut un estany d’uns tres quilòmetres quadrats, el paisatge deixa de semblar immutable.

A Ullastret, fins i tot allò que ha desaparegut continua deixant rastre.

¿Qué más se puede hacer en Ullastret?

Experiencias, rutas, deporte, aventura, visitas guiadas y autoguiadas, voces y secretos...

Museu monogràfic de l'oppidum o ciutat ibèrica d'Ullastret

Museu monogràfic de l'oppidum o ciutat ibèrica d'Ullastret

Museus i Centres d'Interpretació
Volver arriba