Llotja o Plaça coberta d'Ullastret

Ullastret - escut

Ajuntament d'Ullastret

C/ Rectoria, 5

17114

Tel: 972 757 767

ullastret.cat

[email protected]

Llotja o Plaça coberta d'Ullastret

Llotja o Plaça coberta d’Ullastret: el mercat medieval que conserva l’essència de la vida comunal

La Llotja o Plaça coberta d’Ullastret és molt més que una construcció gòtica ben conservada. Entre els seus arcs de pedra i la teulada de fusta hi ha la memòria d’una manera d’organitzar la vida col·lectiva, quan els espais de venda i les reunions veïnals formaven part del mateix paisatge quotidià. Situat al Baix Empordà, aquest pòrtic dels segles XIV i XV és una peça excepcional del patrimoni medieval català i una finestra oberta a la història comercial dels pobles empordanesos.

Un edifici que explica com creixia la vila medieval

La Llotja o Plaça coberta d’Ullastret es va construir davant del portal d’accés al recinte fortificat, a l’altra banda de l’antic fossat. La seva ubicació respon a una transformació significativa: l’activitat de la població començava a estendre’s més enllà dels carrers emmurallats.

La construcció forma part d’aquella arquitectura civil que no buscava impressionar amb grans dimensions, sinó oferir un lloc útil per a la comunitat. A diferència dels castells i les esglésies, aquests edificis s’integraven en les activitats quotidianes i en l’organització municipal.

Segons l’estudi d’Antoni Egea Codina, Els pòrtics comunals a l’Empordà medieval, publicat als Annals de l’Institut d’Estudis Gironins el 2011, la llotja d’Ullastret és l’únic exemple empordanès d’aquesta tipologia que ha arribat sencer fins avui.

Dos arcs apuntats i una teulada de fusta: l’arquitectura del pòrtic

La planta rectangular de la Llotja o Plaça coberta d’Ullastret mesura aproximadament 10,50 metres de llargada per 9,50 metres d’amplada. Dos grans arcs apuntats sostenen la coberta de doble vessant, construïda amb un embigat de fusta.

L’estructura és senzilla, però la disposició dels elements resulta especialment expressiva. La façana orientada a migdia era oberta, mentre que el costat oposat comunicava amb un carrer mitjançant un portal d’arc de mig punt. Aquesta configuració vinculava l’espai cobert amb els recorreguts del poble i permetia mantenir-ne el caràcter obert.

La pedra defineix la solidesa de l’edifici; la fusta, en canvi, introdueix una nota càlida i domèstica. És una arquitectura pensada per servir, no per quedar aïllada del seu entorn.

Com funcionaven els mercats comunals de l’Empordà medieval?

Per entendre el paper de la Llotja o Plaça coberta d’Ullastret, cal mirar també altres poblacions de la comarca. Els estudis històrics descriuen els pòrtics comunals com a espais de titularitat municipal destinats a la venda de productes i a les reunions de la comunitat.

A Figueres, per exemple, la documentació medieval esmenta el pòrtic Major o de la Carnisseria l’any 1318. Els documents posteriors hi registren taules de venda, fet que permet imaginar una activitat comercial organitzada, amb espais assignats als venedors. A Bàscara, el pòrtic de les Mesures allotjava recipients de pedra que servien de referència per a les mesures utilitzades a la població.

Aquests exemples mostren que els pòrtics no eren simples refugis contra la pluja. Podien formar part de l’organització econòmica local, facilitar les transaccions i oferir un marc reconegut per a la venda.

Taules de venda, mesures i productes: el comerç sota cobert

Les referències a Figueres documenten espais destinats a les taules de venda, mentre que Bàscara aporta un exemple concret de control de les mesures. A Vilamalla, la documentació històrica recollida per Egea Codina també relaciona un pòrtic amb la venda de carn i les reunions comunitàries.

Aquestes comparacions ajuden a donar vida a la Llotja o Plaça coberta d’Ullastret: podem imaginar-hi lògiques comercials semblants, amb productes exposats sobre taules i intercanvis regulats pels costums locals. El que resulta especialment interessant és la convivència entre economia i vida pública, una característica dels espais comunals medievals.

Quan el mercat també era lloc de reunió i de decisions

Els pòrtics comunals tenien una altra funció fonamental: acollir les assemblees dels caps de casa, conegudes com a reunions de la universitat, és a dir, de la comunitat municipal.

La documentació estudiada per Egea Codina recull reunions celebrades en pòrtics de poblacions com Pau, l’any 1383, i Púbol, el 1408. Són testimonis que mostren com aquests edificis podien convertir-se en escenaris de deliberació i vida política local.

Aquesta doble dimensió —comercial i comunitària— dona una lectura més rica a la Llotja o Plaça coberta d’Ullastret. En un mateix espai es podia desenvolupar l’activitat econòmica i, alhora, la vida col·lectiva que articulava el municipi.

Per què aquest pòrtic és una joia del patrimoni empordanès?

La conservació íntegra de la Llotja o Plaça coberta d’Ullastret permet apreciar una tipologia arquitectònica de la qual queden pocs exemples a Catalunya. A Pals, per exemple, es conserven restes d’una construcció comparable incorporades a l’antic edifici municipal.

Festacatalunya us proposa descobrir aquest monument fixant-vos tant en la seva arquitectura com en el paper que els pòrtics van tenir en la societat medieval. Els arcs, la fusta i l’obertura cap a l’espai públic expliquen una història que va més enllà de la construcció mateixa.

La llotja d’Ullastret és un testimoni excepcional d’una època en què el mercat, la comunitat i l’espai públic formaven part d’una mateixa realitat. Una visita que permet acostar-se a la història del Baix Empordà des d’un edifici modest en aparença, però extraordinàriament revelador.

Ullastret - Llotja o Plaça coberta
Volver arriba