Església parroquial de Sant Jaume de Creixell

Creixell - escut

Ajuntament de Creixell

Carrer de l'Església, 3

43839

Tel: 977 80 02 02

www.creixell.cat

[email protected]

Església parroquial de Sant Jaume de Creixell

Església parroquial de Sant Jaume de Creixell: la petjada de Jujol sobre cinc segles d’història

L’Església parroquial de Sant Jaume de Creixell és un edifici on la història arquitectònica no s’explica a través d’un únic estil, sinó mitjançant les transformacions que s’hi han anat acumulant. La tradició gòtica del temple, la portalada renaixentista, les restes de pintura mural i el coronament modernista del campanar conviuen en un conjunt que també conserva les conseqüències d’una pèrdua patrimonial profunda: l’incendi de 1936.


El monument ofereix, a més, una particularitat que el distingeix dins el patrimoni del Tarragonès. Josep Maria Jujol hi va intervenir el 1917, quan va transformar la part superior del campanar amb una composició que combina arquitectura, escultura, ferreria i simbolisme religiós.

Una parròquia medieval i un temple aixecat el 1559

La documentació patrimonial situa l’advocació de Sant Jaume a Creixell almenys l’any 1239. Aquesta referència acredita l’existència de la parròquia medieval, però no permet reconstruir amb seguretat l’aspecte de l’edifici anterior. La hipòtesi que hi hagués una capella romànica és plausible, tot i que cal distingir-la d’una dada documental confirmada.


La construcció del temple actual va començar el 1559, per iniciativa del cardenal Dòria, arquebisbe de Tarragona. El nou edifici es va aixecar sobre l’església anterior i va adoptar una estructura que encara manté trets de la tradició gòtica, malgrat que les obres pertanyen a una etapa avançada del segle XVI.


Aquesta combinació explica part del seu interès arquitectònic. L’edifici no respon a una substitució completa dels llenguatges artístics: la tradició constructiva gòtica va continuar present mentre s’hi incorporaven formes renaixentistes.


La data de 1559 també té una referència material a l’interior: la clau del presbiteri conserva aquesta data, segons la informació patrimonial turística del Baix Gaià. És un detall que vincula la cronologia publicada amb un element concret de l’edifici.

La portalada renaixentista conserva una imatge gòtica

La façana principal correspon a una fase posterior a l’estructura original. La portalada de pedra, atribuïda al primer terç del segle XVII, presenta un llenguatge renaixentista tardà i incorpora una fornícula amb la imatge de sant Jaume, patró de la població.


L’escultura, de pedra i d’estil gòtic popular, procedeix de l’antiga façana. La seva conservació permet establir una continuïtat entre l’edifici anterior i el temple que ha arribat fins avui: la imatge es va mantenir mentre l’arquitectura que l’emmarcava canviava.


La portalada combina pilastres, un frontó triangular i el nínxol superior. No és només un accés monumental, sinó també un punt de trobada entre dues èpoques artístiques. La imatge medieval queda integrada en una composició posterior, una superposició que ajuda a llegir l’edifici com un conjunt històric viu.

La cripta de 1663 i les pintures que han sobreviscut

L’interior s’organitza al voltant d’una nau única, amb capçalera plana i capelles laterals. Entre els espais singulars hi ha la capella baixa coneguda popularment com la cripta, coberta amb volta de maons i datada el 1663. La configuració actual, però, és fruit d’una remodelació posterior, documentada l’any 1972.


També destaquen les pintures murals del segle XVII que representen santa Tecla i santa Llúcia. Aquestes imatges constitueixen un testimoni de la decoració religiosa d’època moderna i ajuden a entendre que el valor artístic del temple no es limita a la façana o al campanar.

L’incendi de 1936 i la pèrdua del retaule barroc

La història artística de l’església va patir una ruptura greu l’any 1936, quan un incendi va destruir una part important del mobiliari i de les obres que contenia. Entre les peces perdudes hi havia un retaule barroc de l’altar major, descrit per les fonts patrimonials com una obra de valor destacat.


Aquesta desaparició condiciona la lectura actual de l’interior. El temple conserva elements històrics, però una part de les obres que s’hi poden veure avui es van incorporar després de la destrucció. Per això, no s’ha de confondre la continuïtat arquitectònica de l’edifici amb la conservació íntegra del seu patrimoni moble.

Jujol converteix el campanar de Sant Jaume de Creixell en una obra d’art total

El campanar es va construir entre 1771 i 1773. Més d’un segle després, Josep Maria Jujol en va projectar el coronament: els primers esbossos daten de 1916 i el projecte definitiu, de 1917.


La documentació vinculada al fons de Jujol i a l’Arxiu Històric del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya identifica diversos dibuixos del projecte. Aquesta documentació gràfica és especialment rellevant perquè permet estudiar la intervenció a partir dels materials atribuïts a l’arquitecte, i no només a través de descripcions turístiques posteriors.


El coronament es recolza en una estructura d’arcs metàl·lics, construïts al taller de serralleria Almenara de Tarragona. Aquests elements es van revestir amb maons intercalats amb pedres del terreny, deixades sense desbastar. La combinació de materials industrials i pedra irregular crea una obra en què l’estructura no queda amagada: forma part de l’expressió artística.


A les cantonades s’hi disposen quatre figures escultòriques. La identificació publicada per l’Arxiu Jujol és sant Joan de Mata, sant Domènec de Guzmán, sant Francesc d’Assís i sant Lluís rei. Les figures s’interpreten en relació amb la defensa de la doctrina catòlica davant els albigesos.

El lleó i la creu: el simbolisme del penell de Jujol

La part superior del coronament estava rematada per un penell amb un lleó i una creu. La interpretació recollida en les fonts sobre l’obra de Jujol presenta el lleó com a símbol del mal que fuig davant la creu. No es tracta, per tant, d’un simple element decoratiu o funcional: el penell participava del programa simbòlic de tota la intervenció.


La peça va ser desmuntada entre 1953 i 1954, perquè amenaçava de caure. Durant dècades, la seva absència va alterar la silueta original del campanar. El 28 de març de 2012, després de la restauració, el penell va tornar a col·locar-se al seu lloc. La intervenció formava part de les obres de remodelació del campanar dirigides per l’arquitecte Josep Llinàs, amb treballs de serralleria de Josep Bairaguet i l’execució de Jordi i Gerard Carré, segons la informació patrimonial publicada.

El patrimoni posterior a la guerra també forma part de la història

L’interès de l’Església parroquial de Sant Jaume de Creixell no s’acaba en les peces medievals o modernes. Entre els elements incorporats al segle XX hi ha un sagrari de ferro forjat de 122 quilos, dissenyat per l’arquitecte Salvador Ripoll i realitzat el 1970 pel forjador Ramon Martí, de Cal Biel, a l’Espluga de Francolí. També s’hi descriu un baldaquí de ferro forjat amb símbols eucarístics, com el raïm i l’espiga de blat.


Aquests elements mostren que la renovació artística del temple no es va limitar a reparar els desperfectes de 1936. Les incorporacions posteriors van donar forma a una nova etapa del seu patrimoni, amb obres que responen a una sensibilitat diferent de la dels retaules i les imatges desaparegudes.


A Festacatalunya ens agrada descobrir monuments que expliquen més d’una història alhora. A Sant Jaume, les dates, els materials i les intervencions permeten seguir el pas de la parròquia medieval al temple del segle XVI, i d’aquest a una obra que incorpora la mirada inconfusible de Jujol. El seu valor no rau només en l’antiguitat, sinó en la manera com cada època hi ha deixat una empremta.

Creixell - Església parroquial de Sant Jaume de Creixell
Volver arriba