Creixell

Tarragonès, Tarragona

Creixell - escut

Ajuntament de Creixell

Carrer de l'Església, 3

43839

Tel: 977 80 02 02

www.creixell.cat

[email protected]

Creixell - Església parroquial de Sant Jaume
Habitants: 4.244
Extensió: 10.46 Km²
Altitud: 48 m
Comarca i província: Tarragonès, Tarragona
Etimologia:

Segons autors prové de l'antropònim llatí Crasiellus o Crassius, i segons d'altres de l'àrab al-kashasi que vol dir "pujols aïllats", o al-guraig i el diminutiu -elli que voldria dir "la pujadeta" o de Quraish més -ellu en referirse al "lloc on viu la família Quraish".

Gentilici: creixellencs

Creixell: què veure, què fer i els secrets d’un poble amb història a la Costa Daurada

Creixell és molt més que una destinació de platja de la Costa Daurada. Aquest municipi del Tarragonès conserva un nucli antic d’origen medieval, un campanar amb la signatura arquitectònica de Josep Maria Jujol, vestigis d’un assentament romà, antigues construccions vinculades a la pesca i un entorn litoral on sobreviuen hàbitats naturals de gran interès. També guarda històries de torres de vigilància, passadissos subterranis i costums populars que ajuden a entendre la vida d’altres èpoques.

Situat entre Torredembarra i Roda de Berà, Creixell combina el ritme tranquil del poble amb l’activitat estacional de les urbanitzacions i la platja. Els seus carrers parlen de senyors feudals i de pagesos; la costa recorda els pescadors que hi guardaven els estris, i les festes majors mantenen viu un patrimoni cultural que passa de generació en generació. Descobrir Creixell és, per tant, resseguir les capes d’història que s’amaguen darrere d’un paisatge mediterrani aparentment familiar.

Creixell, un poble del Tarragonès entre el nucli antic i el mar

Creixell pertany a la comarca del Tarragonès, a la província de Tarragona, i té una superfície de 10,46 km². El terme municipal s’estén des del nucli històric, situat lleugerament elevat respecte del litoral, fins a la platja mediterrània. La seva ubicació, a prop de Tarragona i del Baix Penedès, l’ha convertit en un punt de connexió entre diferents nuclis de la Costa Daurada.

El municipi limita amb poblacions veïnes com Roda de Berà, Torredembarra i la Pobla de Montornès. La proximitat de la carretera N-340 i de l’autopista AP-7 facilita els desplaçaments per carretera, tant cap a Tarragona com en direcció a Barcelona. Aquesta accessibilitat, juntament amb l’atractiu del litoral, ha afavorit el creixement residencial i turístic de les darreres dècades.

El nucli antic de Creixell conserva l’estructura de la vila històrica, amb carrers estrets, cases de diferents segles i edificis que testimonien l’evolució del municipi. A la franja costanera, en canvi, les urbanitzacions reflecteixen una transformació més recent, vinculada a les vacances, les segones residències i el desenvolupament dels serveis turístics.

Entre els sectors residencials coneguts hi ha les Morisques, la Plana, Port Romà, el Racó del Cèsar, les Sínies, la Coma, Creixell Mar, les Eres, Marina de Creixell i la Masó. Aquestes denominacions no tenen totes la mateixa categoria administrativa, però formen part de la geografia quotidiana del municipi.

El terme també conserva masies i elements del paisatge rural. Les construccions de pedra seca, els marges i les antigues sínies recorden que l’agricultura va tenir un paper essencial en l’economia local abans de l’expansió del turisme. Aquest contrast entre el poble històric, els camps i la costa és una de les claus per entendre la identitat de Creixell.

De la vila medieval als estiuejants: la història de Creixell

La història del territori és anterior a la formació de la vila medieval. A la zona de la Clota, entre el traçat de l’antiga Via Augusta i el mar, s’hi han documentat restes d’un assentament romà amb activitat terrissaire. Les excavacions i els estudis arqueològics han identificat estructures i materials relacionats amb la fabricació d’àmfores, una activitat vinculada a l’economia del litoral romà.

La Clota no és només una referència arqueològica local: forma part del paisatge productiu de l’antiguitat, quan els assentaments costaners aprofitaven les vies de comunicació i els recursos del territori. La cronologia de les troballes mostra diverses fases d’ocupació, i la interpretació del jaciment continua depenent de l’estudi dels materials i de les estructures conservades.

La vila medieval apareix documentada amb més claredat al segle XII. La Gran Enciclopèdia Catalana recull que el 22 de març de 1190 el bisbe Ramon de Castellvell va concedir una carta de poblament a Creixell. El document establia disposicions sobre aspectes de la vida col·lectiva, com ara els drets dels habitants, el mercat, el forn i l’administració de justícia.

Durant l’edat mitjana i l’època moderna, Creixell va quedar vinculat a diferents dominis senyorials i eclesiàstics. Aquest sistema condicionava la propietat de la terra, les obligacions dels habitants i l’organització de la comunitat. El castell i les torres defensives recorden una etapa en què protegir la població i controlar el territori era una necessitat important.

Amb el pas dels segles, l’agricultura va continuar sent una de les bases de la subsistència local. Els camps, les sínies i les barraques de pedra seca expliquen com s’aprofitaven els recursos en un paisatge mediterrani de pluges irregulars. A la costa, la pesca va deixar una empremta pròpia en les anomenades Botigues de Mar, petites construccions destinades a guardar-hi estris i materials de treball.

La transformació més profunda va arribar durant el segle XX, amb la millora de les comunicacions, l’expansió de les urbanitzacions i l’augment de les segones residències. Creixell va passar de tenir una economia sobretot rural i marinera a combinar aquestes arrels amb els serveis, el comerç, la restauració i el turisme estacional. La transformació va portar activitat econòmica, però també va modificar el paisatge i va augmentar la pressió sobre els espais naturals de la costa.

Què veure a Creixell: del campanar de Jujol a les dunes del litoral

El patrimoni de Creixell es pot descobrir en una passejada que uneixi el nucli antic amb la costa. Els monuments històrics i els espais naturals no formen un conjunt museïtzat, sinó que conviuen amb la vida quotidiana del municipi. Aquesta és una de les característiques més interessants de la visita.

L’església de Sant Jaume, el gran referent del nucli antic

L’església de Sant Jaume és un dels edificis més destacats del poble. El temple conserva elements de diferents etapes constructives, amb antecedents romànics i reformes posteriors. La portalada renaixentista, la nau i les voltes apuntades permeten observar l’evolució arquitectònica de l’edifici. A més del seu valor religiós, l’església és un punt de referència per orientar-se pel centre històric.

El campanar de Jujol, una silueta inconfusible

El coronament del campanar de Sant Jaume és una de les obres més singulars de Creixell. Josep Maria Jujol en va projectar la part superior el 1917, incorporant-hi arcs de perfil parabòlic, obra de maó, pedra i elements escultòrics. El resultat combina una estructura arquitectònica expressiva amb detalls ornamentals que mereixen una mirada atenta. És una intervenció especialment interessant per als amants del modernisme i de l’arquitectura catalana.

Cal Cabaler, una casa històrica convertida en espai cultural

Cal Cabaler és una casa benestant del segle XVIII que integra una torre de defensa més antiga. Avui acull equipaments culturals i d’interpretació turística, i és un bon lloc per començar a conèixer la història, el patrimoni i les tradicions del municipi. Abans de planificar-hi una visita interior, convé consultar els horaris i les activitats programades.

Ca la Miquelina i les torres de la vila antiga

Ca la Miquelina destaca per la seva torre defensiva i pels elements de pedra treballada, entre els quals hi ha un finestral gòtic flamíger que podria datar del segle XV. Al nucli antic també es conserva la torre de Cal Jeroni, integrada en el teixit urbà. Aquests elements recorden l’antic caràcter defensiu de la vila i ajuden a imaginar com s’organitzava el poblament en èpoques d’inseguretat.

El castell de Creixell, entre la història i la memòria local

El castell ha experimentat transformacions al llarg dels segles i va patir un incendi durant les guerres carlines del segle XIX. La seva història s’associa també a relats sobre passadissos subterranis i vies de refugi. És un dels elements patrimonials més evocadors del municipi, però cal distingir-ne els antecedents documentats de les històries transmeses oralment. Les condicions d’accés s’han de comprovar abans d’incloure’l com a visita interior.

La Clota, una finestra al passat romà

Les restes de la Clota testimonien l’existència d’un assentament romà amb activitat terrissaire. Els estudis hi han identificat materials relacionats amb la producció d’àmfores i diferents fases d’ocupació. El jaciment té interès arqueològic, però no s’ha de confondre amb un recinte convencional obert al públic. Per conèixer-lo, és recomanable consultar la informació patrimonial municipal i els estudis de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica.

Les Botigues de Mar, memòria dels antics pescadors

Les Botigues de Mar són construccions vinculades a la pesca, destinades a guardar-hi els estris i altres materials. Algunes es remunten als segles XVIII i XIX i recorden una etapa en què el litoral era sobretot un espai de treball. Avui constitueixen un testimoni de la relació entre Creixell i el mar, anterior a la transformació turística de la costa.

La platja de Creixell, més que un lloc per prendre el sol

La platja és un dels atractius més coneguts del municipi, amb un extens tram de sorra i un paisatge obert que convida a passejar. Més enllà de l’ús recreatiu, el litoral forma part d’un sistema ambiental on les dunes i la vegetació costanera tenen un paper important. És preferible gaudir-ne sense trepitjar les zones de vegetació protegida ni alterar els sectors delimitats per a la conservació.

El Gorg de Creixell i el valor dels aiguamolls litorals

El Gorg de Creixell conserva restes d’ambients humits i vegetació adaptada a les condicions de la costa mediterrània. Forma part de l’entorn natural protegit de la platja de Torredembarra i Creixell, un sistema fràgil sotmès a la pressió urbanística i a les alteracions del litoral. És un indret especialment interessant per a qui vulgui descobrir una cara menys coneguda del municipi. La visita s’ha de fer respectant els accessos i les indicacions de protecció ambiental.

La plaça del Mirador, una panoràmica del municipi

La plaça del Mirador és un espai públic que permet observar la relació entre el nucli urbà, les urbanitzacions i el litoral. La senyalització municipal situa el mirador a uns 48 metres sobre el nivell del mar i identifica diversos elements del paisatge, entre els quals la platja i l’espai natural del Gorg. És una parada breu que ajuda a entendre visualment la geografia de Creixell.

Els túnels del castell i altres històries que alimenten el misteri de Creixell

La història local no es conserva només en edificis i documents. També sobreviu en els relats transmesos entre generacions, en les anècdotes familiars i en les preguntes que encara no tenen una resposta definitiva. A Creixell, un dels relats més suggeridors és el dels passadissos subterranis associats al castell.

Els passadissos secrets: què se sap i què continua sent un enigma?

La informació patrimonial municipal recull referències a passadissos que haurien comunicat el castell amb altres punts del poble i que, segons la tradició, servien per refugiar-se o fugir en cas de perill. Alguns relats els relacionen amb l’antiga torre de vigilància de la costa, coneguda com la Torre de l’Hostal de la Figuereta.

La pregunta és inevitable: quina extensió tenien aquests passos i quins trams es poden documentar avui? La referència als passadissos forma part de la memòria històrica local, però no permet donar per confirmat un traçat complet ni afirmar que existeixi una xarxa subterrània visitable. Aquest és precisament l’interès de l’enigma: separar allò que consta en la informació patrimonial d’allò que la tradició ha anat ampliant.

Sant Jaume i els pirates: una llegenda de protecció

Una narració popular vinculada a Creixell explica que la imatge de Sant Jaume, patró del municipi, protegia la població davant les incursions pirates. Segons el relat, la imatge es col·locava en un punt d’entrada al poble i els atacants fugien en veure-la. És una llegenda de caràcter religiós, no un episodi que es pugui donar per verificat en tots els seus detalls.

El context històric, però, ajuda a entendre com va poder arrelar una narració d’aquesta mena. Les incursions corsàries van ser una preocupació real en diversos trams de la costa catalana, i Creixell va disposar d’una torre de vigilància marítima. La fe, la por i la necessitat de protecció es van barrejar en relats que reforçaven la identitat de la comunitat.

La Torre de l’Hostal de la Figuereta, una construcció desapareguda

La memòria local recorda una torre de vigilància situada a la costa que més endavant va funcionar com a hostal. Coneguda com la Torre de l’Hostal de la Figuereta o Torre de Mar, va desaparèixer el 1953, quan fou enderrocada per construir-hi un restaurant. La seva desaparició il·lustra com el desenvolupament turístic va transformar el litoral i va fer desaparèixer alguns testimonis materials del passat.

El llibre Creixell fa memòria, basat en testimonis orals, recull records sobre aquesta torre, els túnels i altres aspectes de la vida local. Aquest tipus de publicació és valuós per reconstruir la memòria col·lectiva, sempre que els testimonis es distingeixin de la documentació arqueològica o administrativa.

Esmarris, Pa Beneït i Sant Jaume: les tradicions que defineixen Creixell

La identitat de Creixell també es conserva a taula i al calendari festiu. Les receptes marineres, les processons i els actes populars expliquen com les comunitats han compartit aliments, creences i celebracions al llarg del temps.

Els esmarris, una recepta marinera d’aprofitament

Els esmarris, també anomenats asmarris, són un guisat tradicional associat a Creixell i a altres poblacions del litoral del Tarragonès. La recepta parteix d’una cuina popular que aprofitava peix blau petit o peces de poca sortida comercial, especialment seitons i anxoves, encara que també es poden fer servir sardines o altres peixos.

Una preparació habitual combina all, tomàquet, nyora, julivert, pa torrat, oli d’oliva i espècies. Primer es prepara la base o salsa; després s’hi incorpora el peix, que ha de coure el temps just perquè no perdi textura. Algunes versions inclouen vi negre o brou de peix, i les proporcions canvien segons la tradició familiar.

Els esmarris són interessants perquè expliquen una manera de cuinar lligada als recursos locals: aprofitar el peix disponible, reduir el malbaratament i convertir ingredients senzills en un plat amb personalitat. Les receptes publicades mostren variants, de manera que és millor parlar d’una tradició culinària compartida que no pas d’una fórmula única i invariable.

Sant Jaume, el 25 de juliol: la festa gran del poble

La Festa Major de Sant Jaume és una de les celebracions més destacades del calendari de Creixell. El patró se celebra el 25 de juliol, i la festa combina actes religiosos amb música, sardanes i manifestacions de cultura popular. Les referències municipals indiquen que la celebració ja apareixia en les antigues Ordinacions locals.

Al llarg del temps, el programa ha incorporat gegants, capgrossos, diables, trabucaires i altres elements festius. El seguici popular converteix els carrers en un espai compartit per veïns i visitants i manté viva una tradició que s’ha anat adaptant als nous temps.

La Minerva i el Pa Beneït

La Festa Major del Santíssim Sagrament, coneguda també com la festa de la Minerva, se celebra habitualment al setembre. Entre els actes tradicionals hi ha el Pa Beneït i la Coca del Goig, pràctiques que vinculen la celebració religiosa amb la participació comunitària. Les dates i el programa poden variar d’un any a l’altre, de manera que convé consultar l’agenda municipal abans de planificar la visita.

El tirabateig i altres costums de la memòria popular

Els reculls locals també documenten costums com els sopars veïnals de Sant Joan, els aplecs de Pasqua i el tirabateig. Aquesta tradició consistia a llançar caramels, fruits secs i, en algunes versions, petites joguines o monedes des de les finestres quan una família tornava a casa després d’un bateig.

Com passa amb moltes tradicions orals, les pràctiques no sempre s’han mantingut igual ni han tingut la mateixa presència a totes les cases. El seu valor rau en el record d’una vida comunitària en què els esdeveniments familiars es compartien amb el veïnat.

Sardanes, gegants, diables i música de festa

La cultura popular de Creixell es fa especialment visible durant les festes majors. Les sardanes i les formacions musicals conviuen amb els gegants, els capgrossos, el Ball de Diables i els trabucaires. Aquestes manifestacions no són simples elements decoratius: organitzen el calendari festiu i donen continuïtat a les entitats que mantenen viu el patrimoni immaterial.

La colla gegantera Esmarris de Creixell comparteix nom amb el plat tradicional, un exemple de com la gastronomia i la cultura festiva poden reforçar una mateixa identitat local.

Josep Maria Jujol, Francesc Mundi i Pedret i altres noms vinculats a Creixell

Entre els personatges que cal destacar hi ha figures amb una vinculació concreta amb el municipi, ja sigui per la seva obra, per la seva trajectòria professional o pel paper que van tenir en la vida local.

L’arquitecte Josep Maria Jujol (1879–1949) és un dels noms més rellevants pel seu treball al campanar de Sant Jaume. La intervenció de 1917 demostra com l’arquitectura d’un poble pot conservar una obra d’interès més enllà de l’àmbit estrictament local. El coronament, amb els seus arcs corbs i la combinació de materials, és avui una de les imatges més recognoscibles de Creixell.

Mossèn Francesc Mundi i Pedret (1931–1996) va ser rector de la parròquia de Creixell des de 1971, a més de professor i escriptor. La seva vinculació amb la població va ser tan estreta que va voler ser-hi enterrat. L’Ajuntament l’inclou en la relació de fills il·lustres, reconeixent-ne el vincle amb la vida religiosa i cultural del municipi.

El doctor Josep Pujol i Piñol també figura en la relació municipal de fills il·lustres i adoptius. Per oferir una biografia completa i rigorosa, però, cal disposar de documentació addicional que permeti establir amb precisió la seva trajectòria i els motius del reconeixement.

En canvi, cal evitar una confusió que pot aparèixer en les cerques sobre el topònim: Joan de Sagarriga i de Reard (1707–1768), tercer comte de Creixell, estava vinculat al comtat de Creixell de l’Alt Empordà, no al municipi del Tarragonès. Compartir el mateix nom no és motiu suficient per presentar-lo com una figura local.

Creixell també ha estat escenari de cinema

El paisatge de Creixell ha atret rodatges cinematogràfics, especialment a la platja i a l’entorn de Port Romà. Entre les produccions documentades hi ha La teta i la lluna (1994), de Bigas Luna, que va rodar escenes a Creixell i Port Romà.

També s’hi van filmar escenes de 100 metros (2016), de Marcel Barrena, protagonitzada per Dani Rovira i Karra Elejalde. La platja va formar part dels espais utilitzats per a la producció.

Més recentment, Las leyes de la frontera (2021), de Daniel Monzón, va rodar diverses escenes al municipi entre finals d’agost i principis de setembre de 2020. El rodatge va incloure el sector de Port Romà, l’interior i l’exterior d’una de les antigues cases de les Botigues de Mar i la platja. Aquests exemples mostren com el litoral de Creixell pot representar diferents ambients i èpoques en la pantalla.

Com preparar una escapada a Creixell

Una visita a Creixell es pot organitzar en funció del temps disponible. Per a una primera aproximació, és recomanable començar pel nucli antic, visitar l’entorn de l’església de Sant Jaume i observar el coronament de Jujol. Després, es pot continuar pels carrers històrics i acostar-se a Cal Cabaler, si l’equipament és obert.

La segona part de la jornada pot dedicar-se a la costa. La platja és adequada per passejar, mentre que el Gorg i els espais naturals propers permeten conèixer un litoral que conserva hàbitats fràgils. És important respectar els itineraris i les zones protegides, especialment als sectors de dunes i vegetació.

Per arribar-hi en cotxe, les vies principals són la N-340 i l’AP-7, amb l’accés corresponent segons el punt de procedència. També es poden estudiar les connexions amb autobús interurbà i les estacions ferroviàries pròximes, especialment les de Torredembarra i Sant Vicenç de Calders. Com que els horaris varien, és convenient comprovar les opcions de transport públic abans de sortir.

Si la visita coincideix amb la Festa Major de Sant Jaume o amb la celebració de la Minerva, el viatge permet descobrir el patrimoni immaterial del poble. I, per als interessats en la gastronomia, val la pena buscar establiments que preparin esmarris o que ofereixin plats de peix de tradició local.

Un document antic que obre una finestra a la vida quotidiana

Una curiositat històrica de Creixell és el manuscrit conegut com a Ordinaments de Crexell de Roda y de Bara, conservat a la Biblioteca de Catalunya. Aquest document recull normes i disposicions que regulaven diferents aspectes de la vida comunitària i de l’organització local.

El seu interès va més enllà de la història institucional. Documents d’aquesta mena permeten acostar-se a les regles que ordenaven la convivència, als càrrecs municipals i a les relacions entre els habitants i els seus senyors. Són una altra manera de reconstruir la història del poble, complementària dels castells, les esglésies i les restes arqueològiques.

Creixell, entre la memòria històrica i el paisatge mediterrani

Creixell ofereix una combinació poc habitual de patrimoni medieval, arquitectura modernista, arqueologia romana, gastronomia marinera i espais naturals. El campanar de Jujol, les torres de la vila antiga, la Clota i les Botigues de Mar expliquen diferents moments de la seva evolució; els esmarris, les festes majors i els costums populars en conserven la dimensió humana.

I encara hi ha les preguntes que la història deixa obertes: quin recorregut tenien els passadissos del castell, com era exactament la desapareguda Torre de l’Hostal de la Figuereta o quins detalls de la vida antiga encara resten per documentar. Són qüestions que conviden a mirar Creixell amb més atenció i a entendre que, sota la imatge turística de la Costa Daurada, hi ha un municipi amb una història pròpia que encara es pot continuar descobrint.

Volver arriba