❮
❯
Ajuntament de Creixell
Carrer de l'Església, 3
43839
Tel: 977 80 02 02
Ajuntament de Creixell
Carrer de l'Església, 3
43839
Tel: 977 80 02 02
Habitants:
4.244
Extensió:
10.46 Km²
Altitud:
48 m
Comarca i província:
Tarragonès, Tarragona
Etimologia:
Segons autors prové de l'antropònim llatí Crasiellus o Crassius, i segons d'altres de l'àrab al-kashasi que vol dir "pujols aïllats", o al-guraig i el diminutiu -elli que voldria dir "la pujadeta" o de Quraish més -ellu en referirse al "lloc on viu la família Quraish".
Gentilici:
creixellencs
Lugares de interés de Creixell (8)
Ferias, fiestas y actividades (1)
{"id":237,"nom":"Creixell","slug":"creixell","codi_municipi":"4305090004","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=poblacions&accio=form_modificacio&codi_municipi=4305090004","nom_municipi_cat":"Creixell","entradeta_cat":"<p>Tamb\u00e9 pots gaudir d\u2019altres punts d\u2019inter\u00e8s que completaran la teva visita a la poblaci\u00f3. Endavant, continua la visita!<\/p>","descripcio_cat":null,"municipi_descripcio":"<h2><strong>Creixell: qu\u00e8 veure, qu\u00e8 fer i els secrets d\u2019un poble amb hist\u00f2ria a la Costa Daurada<\/strong><\/h2><p><strong>Creixell<\/strong> \u00e9s molt m\u00e9s que una destinaci\u00f3 de platja de la Costa Daurada. Aquest municipi del Tarragon\u00e8s conserva un nucli antic d\u2019origen medieval, un campanar amb la signatura arquitect\u00f2nica de Josep Maria Jujol, vestigis d\u2019un assentament rom\u00e0, antigues construccions vinculades a la pesca i un entorn litoral on sobreviuen h\u00e0bitats naturals de gran inter\u00e8s. Tamb\u00e9 guarda hist\u00f2ries de torres de vigil\u00e0ncia, passadissos subterranis i costums populars que ajuden a entendre la vida d\u2019altres \u00e8poques.<\/p><p>Situat entre Torredembarra i Roda de Ber\u00e0, Creixell combina el ritme tranquil del poble amb l\u2019activitat estacional de les urbanitzacions i la platja. Els seus carrers parlen de senyors feudals i de pagesos; la costa recorda els pescadors que hi guardaven els estris, i les festes majors mantenen viu un patrimoni cultural que passa de generaci\u00f3 en generaci\u00f3. Descobrir Creixell \u00e9s, per tant, resseguir les capes d\u2019hist\u00f2ria que s\u2019amaguen darrere d\u2019un paisatge mediterrani aparentment familiar.<\/p><h2>Creixell, un poble del Tarragon\u00e8s entre el nucli antic i el mar<\/h2><p>Creixell pertany a la comarca del Tarragon\u00e8s, a la prov\u00edncia de Tarragona, i t\u00e9 una superf\u00edcie de <strong>10,46 km\u00b2<\/strong>. El terme municipal s\u2019est\u00e9n des del nucli hist\u00f2ric, situat lleugerament elevat respecte del litoral, fins a la platja mediterr\u00e0nia. La seva ubicaci\u00f3, a prop de Tarragona i del Baix Pened\u00e8s, l\u2019ha convertit en un punt de connexi\u00f3 entre diferents nuclis de la Costa Daurada.<\/p><p>El municipi limita amb poblacions ve\u00efnes com Roda de Ber\u00e0, Torredembarra i la Pobla de Montorn\u00e8s. La proximitat de la carretera N-340 i de l\u2019autopista AP-7 facilita els despla\u00e7aments per carretera, tant cap a Tarragona com en direcci\u00f3 a Barcelona. Aquesta accessibilitat, juntament amb l\u2019atractiu del litoral, ha afavorit el creixement residencial i tur\u00edstic de les darreres d\u00e8cades.<\/p><p>El <strong>nucli antic de Creixell<\/strong> conserva l\u2019estructura de la vila hist\u00f2rica, amb carrers estrets, cases de diferents segles i edificis que testimonien l\u2019evoluci\u00f3 del municipi. A la franja costanera, en canvi, les urbanitzacions reflecteixen una transformaci\u00f3 m\u00e9s recent, vinculada a les vacances, les segones resid\u00e8ncies i el desenvolupament dels serveis tur\u00edstics.<\/p><p>Entre els sectors residencials coneguts hi ha les Morisques, la Plana, Port Rom\u00e0, el Rac\u00f3 del C\u00e8sar, les S\u00ednies, la Coma, Creixell Mar, les Eres, Marina de Creixell i la Mas\u00f3. Aquestes denominacions no tenen totes la mateixa categoria administrativa, per\u00f2 formen part de la geografia quotidiana del municipi.<\/p><p>El terme tamb\u00e9 conserva masies i elements del paisatge rural. Les construccions de pedra seca, els marges i les antigues s\u00ednies recorden que l\u2019agricultura va tenir un paper essencial en l\u2019economia local abans de l\u2019expansi\u00f3 del turisme. Aquest contrast entre el poble hist\u00f2ric, els camps i la costa \u00e9s una de les claus per entendre la identitat de Creixell.<\/p><h2>De la vila medieval als estiuejants: la hist\u00f2ria de Creixell<\/h2><p>La hist\u00f2ria del territori \u00e9s anterior a la formaci\u00f3 de la vila medieval. A la zona de <strong>la Clota<\/strong>, entre el tra\u00e7at de l\u2019antiga Via Augusta i el mar, s\u2019hi han documentat restes d\u2019un assentament rom\u00e0 amb activitat terrissaire. Les excavacions i els estudis arqueol\u00f2gics han identificat estructures i materials relacionats amb la fabricaci\u00f3 d\u2019\u00e0mfores, una activitat vinculada a l\u2019economia del litoral rom\u00e0.<\/p><p>La Clota no \u00e9s nom\u00e9s una refer\u00e8ncia arqueol\u00f2gica local: forma part del paisatge productiu de l\u2019antiguitat, quan els assentaments costaners aprofitaven les vies de comunicaci\u00f3 i els recursos del territori. La cronologia de les troballes mostra diverses fases d\u2019ocupaci\u00f3, i la interpretaci\u00f3 del jaciment continua depenent de l\u2019estudi dels materials i de les estructures conservades.<\/p><p>La vila medieval apareix documentada amb m\u00e9s claredat al segle XII. La <em>Gran Enciclop\u00e8dia Catalana<\/em> recull que el <strong>22 de mar\u00e7 de 1190<\/strong> el bisbe Ramon de Castellvell va concedir una carta de poblament a Creixell. El document establia disposicions sobre aspectes de la vida col\u00b7lectiva, com ara els drets dels habitants, el mercat, el forn i l\u2019administraci\u00f3 de just\u00edcia.<\/p><p>Durant l\u2019edat mitjana i l\u2019\u00e8poca moderna, Creixell va quedar vinculat a diferents dominis senyorials i eclesi\u00e0stics. Aquest sistema condicionava la propietat de la terra, les obligacions dels habitants i l\u2019organitzaci\u00f3 de la comunitat. El castell i les torres defensives recorden una etapa en qu\u00e8 protegir la poblaci\u00f3 i controlar el territori era una necessitat important.<\/p><p>Amb el pas dels segles, l\u2019agricultura va continuar sent una de les bases de la subsist\u00e8ncia local. Els camps, les s\u00ednies i les barraques de pedra seca expliquen com s\u2019aprofitaven els recursos en un paisatge mediterrani de pluges irregulars. A la costa, la pesca va deixar una empremta pr\u00f2pia en les anomenades Botigues de Mar, petites construccions destinades a guardar-hi estris i materials de treball.<\/p><p>La transformaci\u00f3 m\u00e9s profunda va arribar durant el segle XX, amb la millora de les comunicacions, l\u2019expansi\u00f3 de les urbanitzacions i l\u2019augment de les segones resid\u00e8ncies. Creixell va passar de tenir una economia sobretot rural i marinera a combinar aquestes arrels amb els serveis, el comer\u00e7, la restauraci\u00f3 i el turisme estacional. La transformaci\u00f3 va portar activitat econ\u00f2mica, per\u00f2 tamb\u00e9 va modificar el paisatge i va augmentar la pressi\u00f3 sobre els espais naturals de la costa.<\/p><h2>Qu\u00e8 veure a Creixell: del campanar de Jujol a les dunes del litoral<\/h2><p>El patrimoni de Creixell es pot descobrir en una passejada que uneixi el nucli antic amb la costa. Els monuments hist\u00f2rics i els espais naturals no formen un conjunt muse\u00eftzat, sin\u00f3 que conviuen amb la vida quotidiana del municipi. Aquesta \u00e9s una de les caracter\u00edstiques m\u00e9s interessants de la visita.<\/p><h3>L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume, el gran referent del nucli antic<\/h3><p>L\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume \u00e9s un dels edificis m\u00e9s destacats del poble. El temple conserva elements de diferents etapes constructives, amb antecedents rom\u00e0nics i reformes posteriors. La portalada renaixentista, la nau i les voltes apuntades permeten observar l\u2019evoluci\u00f3 arquitect\u00f2nica de l\u2019edifici. A m\u00e9s del seu valor religi\u00f3s, l\u2019esgl\u00e9sia \u00e9s un punt de refer\u00e8ncia per orientar-se pel centre hist\u00f2ric.<\/p><h3>El campanar de Jujol, una silueta inconfusible<\/h3><p>El coronament del campanar de Sant Jaume \u00e9s una de les obres m\u00e9s singulars de Creixell. <strong>Josep Maria Jujol<\/strong> en va projectar la part superior el 1917, incorporant-hi arcs de perfil parab\u00f2lic, obra de ma\u00f3, pedra i elements escult\u00f2rics. El resultat combina una estructura arquitect\u00f2nica expressiva amb detalls ornamentals que mereixen una mirada atenta. \u00c9s una intervenci\u00f3 especialment interessant per als amants del modernisme i de l\u2019arquitectura catalana.<\/p><h3>Cal Cabaler, una casa hist\u00f2rica convertida en espai cultural<\/h3><p>Cal Cabaler \u00e9s una casa benestant del segle XVIII que integra una torre de defensa m\u00e9s antiga. Avui acull equipaments culturals i d\u2019interpretaci\u00f3 tur\u00edstica, i \u00e9s un bon lloc per comen\u00e7ar a con\u00e8ixer la hist\u00f2ria, el patrimoni i les tradicions del municipi. Abans de planificar-hi una visita interior, conv\u00e9 consultar els horaris i les activitats programades.<\/p><h3>Ca la Miquelina i les torres de la vila antiga<\/h3><p>Ca la Miquelina destaca per la seva torre defensiva i pels elements de pedra treballada, entre els quals hi ha un finestral g\u00f2tic flam\u00edger que podria datar del segle XV. Al nucli antic tamb\u00e9 es conserva la torre de Cal Jeroni, integrada en el teixit urb\u00e0. Aquests elements recorden l\u2019antic car\u00e0cter defensiu de la vila i ajuden a imaginar com s\u2019organitzava el poblament en \u00e8poques d\u2019inseguretat.<\/p><h3>El castell de Creixell, entre la hist\u00f2ria i la mem\u00f2ria local<\/h3><p>El castell ha experimentat transformacions al llarg dels segles i va patir un incendi durant les guerres carlines del segle XIX. La seva hist\u00f2ria s\u2019associa tamb\u00e9 a relats sobre passadissos subterranis i vies de refugi. \u00c9s un dels elements patrimonials m\u00e9s evocadors del municipi, per\u00f2 cal distingir-ne els antecedents documentats de les hist\u00f2ries transmeses oralment. Les condicions d\u2019acc\u00e9s s\u2019han de comprovar abans d\u2019incloure\u2019l com a visita interior.<\/p><h3>La Clota, una finestra al passat rom\u00e0<\/h3><p>Les restes de la Clota testimonien l\u2019exist\u00e8ncia d\u2019un assentament rom\u00e0 amb activitat terrissaire. Els estudis hi han identificat materials relacionats amb la producci\u00f3 d\u2019\u00e0mfores i diferents fases d\u2019ocupaci\u00f3. El jaciment t\u00e9 inter\u00e8s arqueol\u00f2gic, per\u00f2 no s\u2019ha de confondre amb un recinte convencional obert al p\u00fablic. Per con\u00e8ixer-lo, \u00e9s recomanable consultar la informaci\u00f3 patrimonial municipal i els estudis de l\u2019Institut Catal\u00e0 d\u2019Arqueologia Cl\u00e0ssica.<\/p><h3>Les Botigues de Mar, mem\u00f2ria dels antics pescadors<\/h3><p>Les Botigues de Mar s\u00f3n construccions vinculades a la pesca, destinades a guardar-hi els estris i altres materials. Algunes es remunten als segles XVIII i XIX i recorden una etapa en qu\u00e8 el litoral era sobretot un espai de treball. Avui constitueixen un testimoni de la relaci\u00f3 entre Creixell i el mar, anterior a la transformaci\u00f3 tur\u00edstica de la costa.<\/p><h3>La platja de Creixell, m\u00e9s que un lloc per prendre el sol<\/h3><p>La platja \u00e9s un dels atractius m\u00e9s coneguts del municipi, amb un extens tram de sorra i un paisatge obert que convida a passejar. M\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00fas recreatiu, el litoral forma part d\u2019un sistema ambiental on les dunes i la vegetaci\u00f3 costanera tenen un paper important. \u00c9s preferible gaudir-ne sense trepitjar les zones de vegetaci\u00f3 protegida ni alterar els sectors delimitats per a la conservaci\u00f3.<\/p><h3>El Gorg de Creixell i el valor dels aiguamolls litorals<\/h3><p>El Gorg de Creixell conserva restes d\u2019ambients humits i vegetaci\u00f3 adaptada a les condicions de la costa mediterr\u00e0nia. Forma part de l\u2019entorn natural protegit de la platja de Torredembarra i Creixell, un sistema fr\u00e0gil sotm\u00e8s a la pressi\u00f3 urban\u00edstica i a les alteracions del litoral. \u00c9s un indret especialment interessant per a qui vulgui descobrir una cara menys coneguda del municipi. La visita s\u2019ha de fer respectant els accessos i les indicacions de protecci\u00f3 ambiental.<\/p><h3>La pla\u00e7a del Mirador, una panor\u00e0mica del municipi<\/h3><p>La pla\u00e7a del Mirador \u00e9s un espai p\u00fablic que permet observar la relaci\u00f3 entre el nucli urb\u00e0, les urbanitzacions i el litoral. La senyalitzaci\u00f3 municipal situa el mirador a uns 48 metres sobre el nivell del mar i identifica diversos elements del paisatge, entre els quals la platja i l\u2019espai natural del Gorg. \u00c9s una parada breu que ajuda a entendre visualment la geografia de Creixell.<\/p><h2>Els t\u00fanels del castell i altres hist\u00f2ries que alimenten el misteri de Creixell<\/h2><p>La hist\u00f2ria local no es conserva nom\u00e9s en edificis i documents. Tamb\u00e9 sobreviu en els relats transmesos entre generacions, en les an\u00e8cdotes familiars i en les preguntes que encara no tenen una resposta definitiva. A Creixell, un dels relats m\u00e9s suggeridors \u00e9s el dels passadissos subterranis associats al castell.<\/p><h3>Els passadissos secrets: qu\u00e8 se sap i qu\u00e8 continua sent un enigma?<\/h3><p>La informaci\u00f3 patrimonial municipal recull refer\u00e8ncies a passadissos que haurien comunicat el castell amb altres punts del poble i que, segons la tradici\u00f3, servien per refugiar-se o fugir en cas de perill. Alguns relats els relacionen amb l\u2019antiga torre de vigil\u00e0ncia de la costa, coneguda com la Torre de l\u2019Hostal de la Figuereta.<\/p><p>La pregunta \u00e9s inevitable: quina extensi\u00f3 tenien aquests passos i quins trams es poden documentar avui? La refer\u00e8ncia als passadissos forma part de la mem\u00f2ria hist\u00f2rica local, per\u00f2 no permet donar per confirmat un tra\u00e7at complet ni afirmar que existeixi una xarxa subterr\u00e0nia visitable. Aquest \u00e9s precisament l\u2019inter\u00e8s de l\u2019enigma: separar all\u00f2 que consta en la informaci\u00f3 patrimonial d\u2019all\u00f2 que la tradici\u00f3 ha anat ampliant.<\/p><h3>Sant Jaume i els pirates: una llegenda de protecci\u00f3<\/h3><p>Una narraci\u00f3 popular vinculada a Creixell explica que la imatge de Sant Jaume, patr\u00f3 del municipi, protegia la poblaci\u00f3 davant les incursions pirates. Segons el relat, la imatge es col\u00b7locava en un punt d\u2019entrada al poble i els atacants fugien en veure-la. \u00c9s una llegenda de car\u00e0cter religi\u00f3s, no un episodi que es pugui donar per verificat en tots els seus detalls.<\/p><p>El context hist\u00f2ric, per\u00f2, ajuda a entendre com va poder arrelar una narraci\u00f3 d\u2019aquesta mena. Les incursions cors\u00e0ries van ser una preocupaci\u00f3 real en diversos trams de la costa catalana, i Creixell va disposar d\u2019una torre de vigil\u00e0ncia mar\u00edtima. La fe, la por i la necessitat de protecci\u00f3 es van barrejar en relats que refor\u00e7aven la identitat de la comunitat.<\/p><h3>La Torre de l\u2019Hostal de la Figuereta, una construcci\u00f3 desapareguda<\/h3><p>La mem\u00f2ria local recorda una torre de vigil\u00e0ncia situada a la costa que m\u00e9s endavant va funcionar com a hostal. Coneguda com la Torre de l\u2019Hostal de la Figuereta o Torre de Mar, va desapar\u00e8ixer el 1953, quan fou enderrocada per construir-hi un restaurant. La seva desaparici\u00f3 il\u00b7lustra com el desenvolupament tur\u00edstic va transformar el litoral i va fer desapar\u00e8ixer alguns testimonis materials del passat.<\/p><p>El llibre <em>Creixell fa mem\u00f2ria<\/em>, basat en testimonis orals, recull records sobre aquesta torre, els t\u00fanels i altres aspectes de la vida local. Aquest tipus de publicaci\u00f3 \u00e9s valu\u00f3s per reconstruir la mem\u00f2ria col\u00b7lectiva, sempre que els testimonis es distingeixin de la documentaci\u00f3 arqueol\u00f2gica o administrativa.<\/p><h2>Esmarris, Pa Bene\u00eft i Sant Jaume: les tradicions que defineixen Creixell<\/h2><p>La identitat de Creixell tamb\u00e9 es conserva a taula i al calendari festiu. Les receptes marineres, les processons i els actes populars expliquen com les comunitats han compartit aliments, creences i celebracions al llarg del temps.<\/p><h3>Els esmarris, una recepta marinera d\u2019aprofitament<\/h3><p>Els <strong>esmarris<\/strong>, tamb\u00e9 anomenats <em>asmarris<\/em>, s\u00f3n un guisat tradicional associat a Creixell i a altres poblacions del litoral del Tarragon\u00e8s. La recepta parteix d\u2019una cuina popular que aprofitava peix blau petit o peces de poca sortida comercial, especialment seitons i anxoves, encara que tamb\u00e9 es poden fer servir sardines o altres peixos.<\/p><p>Una preparaci\u00f3 habitual combina all, tom\u00e0quet, nyora, julivert, pa torrat, oli d\u2019oliva i esp\u00e8cies. Primer es prepara la base o salsa; despr\u00e9s s\u2019hi incorpora el peix, que ha de coure el temps just perqu\u00e8 no perdi textura. Algunes versions inclouen vi negre o brou de peix, i les proporcions canvien segons la tradici\u00f3 familiar.<\/p><p>Els esmarris s\u00f3n interessants perqu\u00e8 expliquen una manera de cuinar lligada als recursos locals: aprofitar el peix disponible, reduir el malbaratament i convertir ingredients senzills en un plat amb personalitat. Les receptes publicades mostren variants, de manera que \u00e9s millor parlar d\u2019una tradici\u00f3 culin\u00e0ria compartida que no pas d\u2019una f\u00f3rmula \u00fanica i invariable.<\/p><h3>Sant Jaume, el 25 de juliol: la festa gran del poble<\/h3><p>La Festa Major de Sant Jaume \u00e9s una de les celebracions m\u00e9s destacades del calendari de Creixell. El patr\u00f3 se celebra el <strong>25 de juliol<\/strong>, i la festa combina actes religiosos amb m\u00fasica, sardanes i manifestacions de cultura popular. Les refer\u00e8ncies municipals indiquen que la celebraci\u00f3 ja apareixia en les antigues Ordinacions locals.<\/p><p>Al llarg del temps, el programa ha incorporat gegants, capgrossos, diables, trabucaires i altres elements festius. El seguici popular converteix els carrers en un espai compartit per ve\u00efns i visitants i mant\u00e9 viva una tradici\u00f3 que s\u2019ha anat adaptant als nous temps.<\/p><h3>La Minerva i el Pa Bene\u00eft<\/h3><p>La Festa Major del Sant\u00edssim Sagrament, coneguda tamb\u00e9 com la festa de la Minerva, se celebra habitualment al setembre. Entre els actes tradicionals hi ha el <strong>Pa Bene\u00eft<\/strong> i la Coca del Goig, pr\u00e0ctiques que vinculen la celebraci\u00f3 religiosa amb la participaci\u00f3 comunit\u00e0ria. Les dates i el programa poden variar d\u2019un any a l\u2019altre, de manera que conv\u00e9 consultar l\u2019agenda municipal abans de planificar la visita.<\/p><h3>El tirabateig i altres costums de la mem\u00f2ria popular<\/h3><p>Els reculls locals tamb\u00e9 documenten costums com els sopars ve\u00efnals de Sant Joan, els aplecs de Pasqua i el <strong>tirabateig<\/strong>. Aquesta tradici\u00f3 consistia a llan\u00e7ar caramels, fruits secs i, en algunes versions, petites joguines o monedes des de les finestres quan una fam\u00edlia tornava a casa despr\u00e9s d\u2019un bateig.<\/p><p>Com passa amb moltes tradicions orals, les pr\u00e0ctiques no sempre s\u2019han mantingut igual ni han tingut la mateixa pres\u00e8ncia a totes les cases. El seu valor rau en el record d\u2019una vida comunit\u00e0ria en qu\u00e8 els esdeveniments familiars es compartien amb el ve\u00efnat.<\/p><h3>Sardanes, gegants, diables i m\u00fasica de festa<\/h3><p>La cultura popular de Creixell es fa especialment visible durant les festes majors. Les sardanes i les formacions musicals conviuen amb els gegants, els capgrossos, el Ball de Diables i els trabucaires. Aquestes manifestacions no s\u00f3n simples elements decoratius: organitzen el calendari festiu i donen continu\u00eftat a les entitats que mantenen viu el patrimoni immaterial.<\/p><p>La colla gegantera <strong>Esmarris de Creixell<\/strong> comparteix nom amb el plat tradicional, un exemple de com la gastronomia i la cultura festiva poden refor\u00e7ar una mateixa identitat local.<\/p><h2>Josep Maria Jujol, Francesc Mundi i Pedret i altres noms vinculats a Creixell<\/h2><p>Entre els personatges que cal destacar hi ha figures amb una vinculaci\u00f3 concreta amb el municipi, ja sigui per la seva obra, per la seva traject\u00f2ria professional o pel paper que van tenir en la vida local.<\/p><p>L\u2019arquitecte <strong>Josep Maria Jujol (1879\u20131949)<\/strong> \u00e9s un dels noms m\u00e9s rellevants pel seu treball al campanar de Sant Jaume. La intervenci\u00f3 de 1917 demostra com l\u2019arquitectura d\u2019un poble pot conservar una obra d\u2019inter\u00e8s m\u00e9s enll\u00e0 de l\u2019\u00e0mbit estrictament local. El coronament, amb els seus arcs corbs i la combinaci\u00f3 de materials, \u00e9s avui una de les imatges m\u00e9s recognoscibles de Creixell.<\/p><p><strong>Moss\u00e8n Francesc Mundi i Pedret (1931\u20131996)<\/strong> va ser rector de la parr\u00f2quia de Creixell des de 1971, a m\u00e9s de professor i escriptor. La seva vinculaci\u00f3 amb la poblaci\u00f3 va ser tan estreta que va voler ser-hi enterrat. L\u2019Ajuntament l\u2019inclou en la relaci\u00f3 de fills il\u00b7lustres, reconeixent-ne el vincle amb la vida religiosa i cultural del municipi.<\/p><p>El <strong>doctor Josep Pujol i Pi\u00f1ol<\/strong> tamb\u00e9 figura en la relaci\u00f3 municipal de fills il\u00b7lustres i adoptius. Per oferir una biografia completa i rigorosa, per\u00f2, cal disposar de documentaci\u00f3 addicional que permeti establir amb precisi\u00f3 la seva traject\u00f2ria i els motius del reconeixement.<\/p><p>En canvi, cal evitar una confusi\u00f3 que pot apar\u00e8ixer en les cerques sobre el top\u00f2nim: Joan de Sagarriga i de Reard (1707\u20131768), tercer comte de Creixell, estava vinculat al comtat de Creixell de l\u2019Alt Empord\u00e0, no al municipi del Tarragon\u00e8s. Compartir el mateix nom no \u00e9s motiu suficient per presentar-lo com una figura local.<\/p><h2>Creixell tamb\u00e9 ha estat escenari de cinema<\/h2><p>El paisatge de Creixell ha atret rodatges cinematogr\u00e0fics, especialment a la platja i a l\u2019entorn de Port Rom\u00e0. Entre les produccions documentades hi ha <em>La teta i la lluna<\/em> (1994), de Bigas Luna, que va rodar escenes a Creixell i Port Rom\u00e0.<\/p><p>Tamb\u00e9 s\u2019hi van filmar escenes de <em>100 metros<\/em> (2016), de Marcel Barrena, protagonitzada per Dani Rovira i Karra Elejalde. La platja va formar part dels espais utilitzats per a la producci\u00f3.<\/p><p>M\u00e9s recentment, <em>Las leyes de la frontera<\/em> (2021), de Daniel Monz\u00f3n, va rodar diverses escenes al municipi entre finals d\u2019agost i principis de setembre de 2020. El rodatge va incloure el sector de Port Rom\u00e0, l\u2019interior i l\u2019exterior d\u2019una de les antigues cases de les Botigues de Mar i la platja. Aquests exemples mostren com el litoral de Creixell pot representar diferents ambients i \u00e8poques en la pantalla.<\/p><h2>Com preparar una escapada a Creixell<\/h2><p>Una visita a Creixell es pot organitzar en funci\u00f3 del temps disponible. Per a una primera aproximaci\u00f3, \u00e9s recomanable comen\u00e7ar pel nucli antic, visitar l\u2019entorn de l\u2019esgl\u00e9sia de Sant Jaume i observar el coronament de Jujol. Despr\u00e9s, es pot continuar pels carrers hist\u00f2rics i acostar-se a Cal Cabaler, si l\u2019equipament \u00e9s obert.<\/p><p>La segona part de la jornada pot dedicar-se a la costa. La platja \u00e9s adequada per passejar, mentre que el Gorg i els espais naturals propers permeten con\u00e8ixer un litoral que conserva h\u00e0bitats fr\u00e0gils. \u00c9s important respectar els itineraris i les zones protegides, especialment als sectors de dunes i vegetaci\u00f3.<\/p><p>Per arribar-hi en cotxe, les vies principals s\u00f3n la N-340 i l\u2019AP-7, amb l\u2019acc\u00e9s corresponent segons el punt de proced\u00e8ncia. Tamb\u00e9 es poden estudiar les connexions amb autob\u00fas interurb\u00e0 i les estacions ferrovi\u00e0ries pr\u00f2ximes, especialment les de Torredembarra i Sant Vicen\u00e7 de Calders. Com que els horaris varien, \u00e9s convenient comprovar les opcions de transport p\u00fablic abans de sortir.<\/p><p>Si la visita coincideix amb la Festa Major de Sant Jaume o amb la celebraci\u00f3 de la Minerva, el viatge permet descobrir el patrimoni immaterial del poble. I, per als interessats en la gastronomia, val la pena buscar establiments que preparin esmarris o que ofereixin plats de peix de tradici\u00f3 local.<\/p><h2>Un document antic que obre una finestra a la vida quotidiana<\/h2><p>Una curiositat hist\u00f2rica de Creixell \u00e9s el manuscrit conegut com a <em>Ordinaments de Crexell de Roda y de Bara<\/em>, conservat a la Biblioteca de Catalunya. Aquest document recull normes i disposicions que regulaven diferents aspectes de la vida comunit\u00e0ria i de l\u2019organitzaci\u00f3 local.<\/p><p>El seu inter\u00e8s va m\u00e9s enll\u00e0 de la hist\u00f2ria institucional. Documents d\u2019aquesta mena permeten acostar-se a les regles que ordenaven la conviv\u00e8ncia, als c\u00e0rrecs municipals i a les relacions entre els habitants i els seus senyors. S\u00f3n una altra manera de reconstruir la hist\u00f2ria del poble, complement\u00e0ria dels castells, les esgl\u00e9sies i les restes arqueol\u00f2giques.<\/p><h2>Creixell, entre la mem\u00f2ria hist\u00f2rica i el paisatge mediterrani<\/h2><p>Creixell ofereix una combinaci\u00f3 poc habitual de patrimoni medieval, arquitectura modernista, arqueologia romana, gastronomia marinera i espais naturals. El campanar de Jujol, les torres de la vila antiga, la Clota i les Botigues de Mar expliquen diferents moments de la seva evoluci\u00f3; els esmarris, les festes majors i els costums populars en conserven la dimensi\u00f3 humana.<\/p><p>I encara hi ha les preguntes que la hist\u00f2ria deixa obertes: quin recorregut tenien els passadissos del castell, com era exactament la desapareguda Torre de l\u2019Hostal de la Figuereta o quins detalls de la vida antiga encara resten per documentar. S\u00f3n q\u00fcestions que conviden a mirar Creixell amb m\u00e9s atenci\u00f3 i a entendre que, sota la imatge tur\u00edstica de la Costa Daurada, hi ha un municipi amb una hist\u00f2ria pr\u00f2pia que encara es pot continuar descobrint.<\/p>","gentilici":"creixellencs","etimologia":"<p>Segons autors prov\u00e9 de l'antrop\u00f2nim llat\u00ed <em>Crasiellus <\/em>o <em>Crassius<\/em>, i segons d'altres de l'\u00e0rab <em>al-kashasi <\/em>que vol dir "pujols a\u00efllats", o <em>al-guraig <\/em>i el diminutiu <em>-elli que <\/em>voldria dir "la pujadeta" o de <em>Quraish<\/em> m\u00e9s -<em>ellu<\/em> en referirse al "lloc on viu la fam\u00edlia Quraish".<\/p>","nuclis_poblacio":null,"comarca":{"id":38,"nom":"Tarragon\u00e8s","slug":"tarragones","codi_comarca":"8103630008","nom_comarca_cat":"Tarragon\u00e8s","entradeta_cat":null,"descripcio_cat":null,"comarca_descripcio":null,"gentilici":"tarragon\u00ed, tarragonina.","etimologia":"<p>La llegenda diu que vol dir "terra eixuta". El cert \u00e9s que t\u00e9 un origen ib\u00e8ric, d\u2019un compost de <em>ta<\/em>r, que vol dir "gran", <em>as<\/em> que vol dir "roca", i <em>ko<\/em>, que vol dir "cim arrodonit", descrivint aix\u00ed la seva situaci\u00f3 topogr\u00e0fica.<\/p><p><br><\/p>","capital":"Tarragona","co_capital":null,"codi_provincia":"43","provincia":"Tarragona","altitud":316.6,"superficie":319.4,"svg_path":"117.32,412.24 118.14,412.23 118.72,412.32 119.57,412.24 120.42,412.27 120.61,412.26 121.8,412.15 122.6,412.14 123.23,412.18 123.42,412.04 124.52,412.04 125.93,412.0 125.32,412.13 124.3,412.22 124.67,412.26 126.0,412.23 126.68,412.33 128.1,412.33 128.86,412.37 130.39,412.36 131.68,412.28 132.68,412.18 133.5,412.21 133.83,412.15 135.32,412.24 134.85,412.29 134.1,412.29 133.39,412.36 135.05,412.39 134.89,412.43 135.9,412.53 136.63,412.51 137.14,412.42 138.98,412.42 139.57,412.39 141.29,412.41 140.59,412.38 140.48,412.26 139.03,412.21 139.63,412.05 140.74,412.13 142.46,412.12 143.64,412.03 145.83,412.04 147.64,412.09 147.92,411.95 148.47,411.84 149.62,411.73 145.93,411.63 140.98,411.42 139.5,411.32 138.41,411.34 134.36,411.26 133.67,411.29 130.07,411.28 127.82,411.2 126.98,411.13 125.44,411.11 124.57,411.0 122.5,410.99 122.16,411.05 119.85,410.94 118.7,410.82 117.94,410.69 117.98,410.62 117.01,410.55 116.18,410.57 115.53,410.65 114.96,410.65 114.26,410.72 113.17,410.74 111.83,410.73 110.3,410.83 109.38,410.92 109.43,411.08 110.45,411.14 112.42,411.02 112.74,411.04 112.55,411.2 111.92,411.23 112.46,411.31 115.03,411.21 115.28,411.22 116.5,411.09 117.62,411.09 116.84,411.17 117.47,411.21 117.21,411.29 116.24,411.33 116.58,411.38 117.67,411.3 118.93,411.29 119.14,411.32 118.11,411.37 117.72,411.44 116.92,411.5 116.11,411.5 114.39,411.7 116.19,411.82 117.5,411.97 117.87,412.04 117.7,412.14 118.0,412.21 117.32,412.24","img_id_text":null,"img_escut":null,"img_principal":102598,"img_altres_llocs":null,"desc_consell_comarcal":null,"desc_oficina_turisme":null,"desc_altre_punt_info":null,"desc_altre_punt_info_1":null,"desc_altre_punt_info_2":null,"desc_altre_punt_info_3":null,"desc_altre_punt_info_4":null,"desc_altre_punt_info_5":null,"created_at":null,"updated_at":"2026-01-16T09:16:36.000000Z","deleted_at":null,"imatge_capcelera":"IMG118193","imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"meta_title":"Comarca de la Tarragon\u00e8s | Festacatalunya.cat","meta_description":"Descobreix la comarca de Tarragon\u00e8s i el millor de Catalunya. Troba pobles amb encant, monuments, museus, rutes i plans per aquest cap de setmana."},"codi_comarca":"8103630008","provincia":"Tarragona","codi_provincia":"43","num_habitants":4244,"altitud":48,"superficie":10.46,"img_id_text":null,"img_escut":50006,"img_panoramica":"IMG128103","img_panoramica_crop":null,"img_panoramica_focus":null,"img_principal":null,"img_secundaria":"50003","img_altres_llocs":"3246","video_poblacio":null,"entitat1":null,"entitat2":null,"entitat3":null,"entitat4":null,"entitat5":null,"entitat6":null,"entitat7":null,"diputacio":null,"mostrar_com_poble":false,"te_mapa_serveis":false,"created_at":null,"updated_at":"2026-11-11T08:27:02.000000Z","deleted_at":null,"meta_title":"Creixell (Tarragon\u00e8s) Tarragona - Qu\u00e8 veure, festes i guia tur\u00edstica | Festa Catalunya","meta_description":"Descobreix Creixell i el millor de Catalunya. Visita els seus pobles, monuments i museus, i gaudeix de rutes, experi\u00e8ncies i qu\u00e8 fer aquest cap de setmana.","plan":null,"imatge_principal":null,"imatge_escut":{"id":63953,"num_doc":"50006","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Creixell - Escut municipal","paraules_clau":"Escut municipal de Creixell amb creu vermella i corona de marqu\u00e8s damunt d'un triangle rosa, s\u00edmbol tradicional de la ciutat.","arxiu":"escut_de_creixell.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_panoramica":{"id":128103,"num_doc":"IMG128103","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Creixell - Vista panor\u00e0mica","paraules_clau":"Creixell - Vista panor\u00e0mica","arxiu":"VISTES-PANORAMIQUES-3-OK-WEB-MARCA.jpg","script":null,"es_gif":null,"sector":null,"created_at":"2026-10-22T11:34:24.000000Z","updated_at":"2026-10-22T11:34:24.000000Z"},"imatge_secundaria":{"id":63950,"num_doc":"50003","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Creixell - Esgl\u00e9sia parroquial de Sant Jaume","paraules_clau":"Campanar antic de pedra amb finestra, contra un cel blau clara.","arxiu":"esglsia_parroquial_de_sant_jaume_29.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_altres_llocs":{"id":110437,"num_doc":"3246","text_alt":null,"generar_alt_amb_ia":false,"alt_ia_processat":true,"alt_ia_en_cua":false,"intents_alt_ia":0,"ultim_error_alt_ia":null,"data_ultim_intent_alt_ia":null,"data_processament_alt_ia":null,"descripcio":"Rosa dels Vents Pin\u00f3s","paraules_clau":"Rosa, Vents, altres llocs destacats","arxiu":"rosa_vents_pins_redimensionada.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"entitat1_relation":null,"entitat2_relation":null,"entitat3_relation":null,"entitat4_relation":null,"entitat5_relation":null,"entitat6_relation":null,"entitat7_relation":null,"diputacio_relation":null}