Monument al 175è aniversari de la independència de Santa Bàrbara

El 1762 hi havia ja 39 famílies a les Planes de la Galera, que poc temps després es va passar a conèixer com les Planes de Santa Bàrbara -agafant el nom d'una ermita que hi havia amb aquesta advocació. L'augment democràfic va ser esponencial gràcies a una pujança econòmica molt important. L'any 1784 ja hi havia 70 famílies. El 1812 vivien 143 famílies i el 1824 ja trobem comptabilitzats 979 habitants.

El 27 de juliol de 1817 s'iniciava el procés d'independència del municipi de Santa Bàrbara del matriu, la Galera, amb una sol·licitud efectuada per catorze caps de casa d'aquest territori. Un anys abans, concretament el 13 de juny de 1815 ja s'havia portat a terme una queixa formal davant la cúria eclesiàstica de Tortosa sobre l'actitud dels clergues de la Galera per la manca d'assistència als feligresos per rebre els sagraments.

L'11 de març de 1822 es va constituir l'Ajuntament provisional presidit per Antoni Ferré, Joaquim Vallés i Cristòfol Araso com a regidors i Roc Pont com a procurador síndic. El 9 de maig de 1828 Santa Bàrbarà obtenia finalment la seva independència i es podia considerar un municipi amb tots els drets, gràcies a la "Real ejecutoria de la nueva población de Santa Bárbara" dictada pel rei Ferran VII.