Pati de Cal Simó / Ca la Pepita / Cal Joan Matet / Ca la Lolita de Masllorenç

El dia 21 de desembre de 1840, Magí Ferrerons Garriga i Maria Ferré Palau van signar Capítols Matrimonials davant del notari Josep Gay de Valls arran del matrimoni que tenien concertat i que es va celebrar el dia 9 de gener de 1841.

Segurament, aquest matrimoni va establir la seva residència en aquest immoble, ja que en la primera relació de veïns que es conserva a l’Ajuntament de Masllorenç, datada l’any 1849, apareixen donats d’alta en un habitatge aïllat i pels veïns que s’hi relacionen, segurament, correspondria a aquesta adreça.

El dia 21 de juny de 1879, Paula Ferrerons Ferré, casada amb Josep Mercadé Gené, pagès de Catllar, com a filla primogènita d'aquell matrimoni, va atorgar inventari dels bens heretats del seus pares davant del notari Josep Fontanilles Calaf de Masllorenç.

Entre els bens inventariats hi havia aquest immoble que consta descrit com una casa situada al carrer del Rosari, núm. 15 de Masllorenç, composta de planta baixa, celler, estable, corral al darrera, primer, pis i golfes, de 6 metres d’amplada i 9 de fons, que confinava a orient (darrera) amb terra de Marià de Magriña, a migdia (esquerra) amb casa de Francesca Miquel Galofré, a ponent (davant) amb l’esmentat carrer on té la porta, i al nord (dreta) amb el corral de Pau Miquel, amb un cens de pensió 4 pessetes i capital 333 pessetes que cada any s’havia de pagar a Marià de Magriña. Pertanyia al pare de l’atorgant per haver-la posseït durant més de quaranta anys, o sigui, des de 1841.

El dia 15 de novembre de 1879, la nova propietària va signar escriptura de compra-venda a favor Josep Busquets Palau, pagès, i de Maria Pié Miquel, de Masllorenç.

El dia 14 de setembre de 1890, el fill d’aquest matrimoni, Pere Busquet Pié, va signar Capítols Matrimonials arran de les esposalles que tenia concertades amb Maria Garriga Batet, donzella, filla de Pau Garriga Guasch i Maria Batet Pié de Masllorenç, i en aquest document, els seus pares, juntament amb el seu germà, Pau Busquets Pié, li van fer donació d’aquesta casa pel pagament dels drets legitimaris.

Aquest nou matrimoni va establir la seva residència a l’habitatge dels pares de l’esposa, a l’immoble assenyalat actualment amb el número 6 del carrer Sant Roc de Masllorenç, conegut amb el renom de cal Simó, i aquest edifici el van fer servir com a magatzem agrícola, de manera que es va passar a identificar com a pati de cal Simó.

El dia 9 de gener de 1912, davant del notari Victorino Santamaria Tous del Vendrell, el contraent va signar escriptura de compra – venda d’aquest edifici a favor de Josep Segú Vidal de cal Ramon Tereset de Masllorenç.

El comprador havia contret matrimoni amb Josepa Balaña Saperas de cal Talló de Masllorenç el dia 20 de febrer de 1909 i després de l’adquisició van traslladar en el domicili a aquest habitatge, on ja hi va néixer el seu segon fill, Ricard, el 14 de febrer de 1914. Llavors, la casa va adquirir com a renom el diminutiu del nom de l’esposa, ca la Pepita.

El dia 14 de març de 1947, davant del notari Ignasi Martí Laplaza del Vendrell, la va comprar Joan Ingles Gustems de cal Matet de Masllorenç i en el Padró Municipal d’Habitants de 1950 hi consta donat d’alta el seu fill Joan Inglès Ferré amb l’esposa d’aquest, Casilda Montserrat Banús, i els fills d’ambdós, Joan, Josep Maria i Jaume Inglès Montserrat.

El dia 12 d’octubre de 1964, el fill gran d’aquest matrimoni es va casar amb Dolors Miquel Magriña de cal Cabellut de Masllorenç i van establir el seu domicili en aquest immoble, anomenant-se cal Joan Matet.

El dia 8 de gener de 1971, va morir el propietari de la casa i el dia 27 de març d’aquell any, el seu fill, Joan Inglès Ferré, va incloure aquest immoble en l’inventari dels béns heretats del seu pare que va atorgar davant del notari Modesto Recasens Gassió de Valls.

Entre els anys 1976 i 1983, l’edifici es va reformar donant-li l’aspecte actual. Amb aquetes intervencions, la primera planta es va adequar com habitatge i la planta baixa es va habilitar per ubicar-hi la merceria procedent de l’entresol de l’immoble assenyalat actualment amb el número 3 del carrer Sant Ramon que l’any 1971, Dolors Miquel Magriña havia heretat de seu pare a la qual hi va incorporar la que la família del marit tenien a la planta baixa de la casa assenyalada actualment amb el número 2 del carrer Sant Roc de Masllorenç.

Aquest establiment, es va passar a denominar ca la Lolita, diminutiu del nom de la seva mestressa amb el qual tothom la coneixia.

El dia 16 d’agost de 2001, va morir el propietari de l’immoble i el dia 12 de juliol de 2002, davant del notari Jesús – Ángel Pérez Espuelas, el seu fill, Joan Inglès Montserrat, va signar escriptura de manifestació d’herència en la qual hi va relacionar aquesta casa.

El dia 6 de maig del 2025 ens va deixar la Lotita, totes les vivències i records continuen ben vius entre nosaltres. Per això, la casa es continua coneixent com a ca la Lolita.