Almacelles

{"id":32,"nom":"Almacelles","slug":"almacelles","codi_municipi":"2501940003","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=poblacions&accio=form_modificacio&codi_municipi=2501940003","nom_municipi_cat":"Almacelles","entradeta_cat":"<p>Tamb\u00e9 pots gaudir d\u2019altres punts d\u2019inter\u00e8s que completaran la teva visita a la poblaci\u00f3. Endavant, continua la visita!<\/p>","descripcio_cat":null,"municipi_descripcio":"<h2><strong>Almacelles: un paisatge que s\u2019escriu amb terra, ordre i mem\u00f2ria<\/strong><\/h2><p><strong>Almacelles<\/strong> \u00e9s molt m\u00e9s que un nom al mapa del <strong>Segri\u00e0<\/strong>. <strong>Almacelles<\/strong> \u00e9s una forma de mirar la plana de Lleida, una ordenaci\u00f3 del territori que neix de la voluntat humana i del ritme antic de la terra. <strong>Almacelles<\/strong>, situada al cor d\u2019una de les planes agr\u00edcoles m\u00e9s importants de Catalunya, es desplega entre camps, horitzons oberts i una quietud que no \u00e9s buida, sin\u00f3 plena de vida lenta.<\/p><p><\/p><h3><strong>Almacelles: un poble agr\u00edcola de la Il\u00b7lustraci\u00f3?<\/strong><\/h3><p><strong>Almacelles<\/strong> es defineix per la seva relaci\u00f3 amb la terra. No \u00e9s un poble de muntanya ni de costa: \u00e9s un poble de <strong>plana agr\u00edcola<\/strong>, on el paisatge s\u2019est\u00e9n sense obstacles i on la geometria dels camps marca el ritme de la vida.<\/p><p><\/p><p><strong>Almacelles<\/strong> ha crescut amb una identitat fortament vinculada a l\u2019agricultura, especialment als conreus de regadiu i sec\u00e0 que caracteritzen el Segri\u00e0. La seva fesomia urbana, ordenada i funcional, reflecteix aquesta voluntat d\u2019organitzaci\u00f3 del territori.<\/p><p><\/p><p><strong>Almacelles<\/strong> s\u2019expandeix sobre un territori ampli i obert, on els l\u00edmits no s\u00f3n murs sin\u00f3 camins i l\u00ednies de conreu. Aquesta amplitud dona a <strong>Almacelles<\/strong> una sensaci\u00f3 d\u2019espai continu, gaireb\u00e9 infinit.<\/p><p><\/p><p>En parlar d\u2019<strong>Almacelles<\/strong>, parlem d\u2019un lloc on el paisatge no s\u2019imposa: s\u2019est\u00e9n.<\/p><p><\/p><p>I parlar d\u2019Almacelles \u00e9s parlar de la <strong>Il\u00b7lustraci\u00f3<\/strong>. El poble i cap de municipi es troba al sector de ponent del terme i els seus carrers s\u2019escampen ordenats, formant una quadr\u00edcula dissenyada i pensada en format ciutat. Aquest nucli fou declarat b\u00e9 cultural d&#039;inter\u00e8s nacional el novembre del 2009. El municipi Almacelles forma part de l&#039;Associaci\u00f3 Internacional de Ciutats i Entitats de la Il\u00b7lustraci\u00f3 (AICEI).<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: quins s\u00f3n els l\u00edmits del terme municipal?<\/strong><\/h2><p>El municipi d\u2019Almacelles \u00e9s una de les poblacions m\u00e9s destacades de la comarca del <strong>Segri\u00e0<\/strong>, situant-se com la tercera en nombre d\u2019habitants, nom\u00e9s per darrere de la ciutat de Lleida i Alcarr\u00e0s.<\/p><p><\/p><p>El seu terme municipal s\u2019est\u00e9n sobre una superf\u00edcie de <strong>48,03 km\u00b2<\/strong> i ocupa una posici\u00f3 estrat\u00e8gica de transici\u00f3 entre la plana del Segri\u00e0 i el territori de la <strong>Llitera<\/strong>, fet que li confereix un car\u00e0cter hist\u00f2ric i geogr\u00e0fic singular dins del territori.<\/p><p><\/p><p>Pel que fa als seus l\u00edmits naturals i administratius, el municipi es defineix entre la <strong>Clamor d\u2019Almacelles<\/strong>, un curs d\u2019aigua canalitzat que hist\u00f2ricament ha funcionat com a frontera entre el Regne d\u2019Arag\u00f3 i el Principat de Catalunya des de l\u2019any 1305, i el <strong>canal d\u2019Arag\u00f3 i Catalunya<\/strong> a l\u2019est, element clau en la configuraci\u00f3 del paisatge agr\u00edcola actual.<\/p><p><\/p><p>Almacelles limita amb els municipis d\u2019Almenar, Alguaire, Torrefarrera i la ciutat de Lleida dins de Catalunya, i amb Tamarit de Llitera i El Torric\u00f3 a la ve\u00efna comunitat d\u2019Arag\u00f3.<\/p><p><\/p><p>Aquesta posici\u00f3 lim\u00edtrofa ha convertit Almacelles en un espai de connexi\u00f3 territorial, on convergeixen influ\u00e8ncies hist\u00f2riques, culturals i paisatg\u00edstiques de tots dos costats del territori.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: pobles, masies i agrupacions rurals del terme<\/strong><\/h2><h3><strong>Almacelles \u00e9s nom\u00e9s un nucli urb\u00e0 o tamb\u00e9 un mosaic rural dispers?<\/strong><\/h3><p><strong>Almacelles<\/strong> no es limita al seu nucli principal. El terme compr\u00e9n el poble i cap de municipi d\u2019Almacelles i el llogaret d\u2019Almacelletes (tamb\u00e9 anomenat la Saida o la Saira). Tamb\u00e9 inclou masies disperses, explotacions agr\u00edcoles i construccions rurals que expliquen la seva relaci\u00f3 amb la terra.<\/p><p><\/p><p>En el paisatge d\u2019<strong>Almacelles<\/strong>, les masies no s\u00f3n elements a\u00efllats: s\u00f3n punts de vida agr\u00edcola, testimonis d\u2019un model econ\u00f2mic arrelat al territori.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: hist\u00f2ria d\u2019un projecte de territori ordenat<\/strong><\/h2><p>Els or\u00edgens d\u2019<strong>Almacelles<\/strong> i de <strong>la Saira<\/strong> es remunten a la prehist\u00f2ria, afavorits per la seva situaci\u00f3 estrat\u00e8gica entre la plana de Lleida i l\u2019interior peninsular. En \u00e8poca ib\u00e8rica, els <strong>ilergets<\/strong> hi establiren assentaments com el <strong>tossal de lo Vilot<\/strong>, el <strong>tossal de la Caperutxa<\/strong> i el <strong>tossal del Llopet<\/strong>, mostra d\u2019una organitzaci\u00f3 territorial consolidada. En \u00e8poca romana, el descobriment de dos <strong>mil\u00b7liaris<\/strong> al cam\u00ed d\u2019Espl\u00fas confirma una via romana del segle I que connectava la costa mediterr\u00e0nia amb l\u2019interior; un d\u2019ells, conservat al Museu d\u2019Arqueologia de Lleida, data del temps de l\u2019emperador <strong>Claudi<\/strong>.<\/p><p><\/p><p>A l\u2019edat mitjana, destaquen la fortalesa andalusina de <strong>la Saida<\/strong> i les restes del poble antic del <strong>Vilot<\/strong>, que evidencien la import\u00e0ncia defensiva de la zona. El top\u00f2nim <strong>Almacelles<\/strong> ja apareix documentat en \u00e8poca \u00e0rab (1172). El territori fou conquerit per <strong>Ermengol VI d\u2019Urgell<\/strong> en nom de <strong>Ramon Berenguer IV<\/strong>, per\u00f2 no es repobl\u00e0 fins al regnat d\u2019<strong>Alfons I<\/strong>. M\u00e9s tard, sota <strong>Jaume II<\/strong>, Almacelles i la Saida foren cedits a <strong>Ramon de Moles<\/strong>, tot mantenint part de la jurisdicci\u00f3 reial.<\/p><p><\/p><p>L\u2019any <strong>1347<\/strong>, sota <strong>Pere III<\/strong>, Almacelles s\u2019incorpor\u00e0 a la <strong>Paeria de Lleida<\/strong>, vinculaci\u00f3 clau en la seva evoluci\u00f3. Despr\u00e9s de la <strong>Guerra dels Segadors<\/strong>, el municipi qued\u00e0 devastat i gaireb\u00e9 despoblat, tot i que la Paeria continu\u00e0 gestionant-ne els recursos, com pastures i terres comunals, i mantenint el nomenament de batlles.<\/p><p><\/p><h2><strong>La gran repoblaci\u00f3 del segle XVIII. A qui es deu aquesta aposta urban\u00edstica innovadora?<\/strong><\/h2><h3><strong>Melcior de Gu\u00e0rdia i el renaixement d\u2019Almacelles<\/strong><\/h3><p>El <strong>rei Carles III<\/strong> representa l\u2019impuls institucional que va afavorir la colonitzaci\u00f3 i reorganitzaci\u00f3 del territori. El seu regnat va fomentar projectes de modernitzaci\u00f3 orientats a l\u2019efici\u00e8ncia econ\u00f2mica i al progr\u00e9s social.<\/p><p><\/p><p>La\u00a0 iniciativa de la <strong>fam\u00edlia Gu\u00e0rdia<\/strong>, i especialment <strong>Melcior de Gu\u00e0rdia i Matas (1773-1789)<\/strong>, un comerciant burg\u00e8s benestant de Barcelona i membre de la Junta de Comer\u00e7, va permetre impulsar el repoblament agr\u00edcola i la construcci\u00f3 dels principals elements estructurals de la nova vila.<\/p><p><\/p><p>Aquest projecte destaca per la seva singularitat, ja que es tractava d\u2019un repoblament promogut per iniciativa privada, un fet excepcional a l\u2019\u00e8poca<\/p><p>La seva tasca no nom\u00e9s contribu\u00ed al renaixement d\u2019Almacelles, sin\u00f3 tamb\u00e9 al de la Saira. En reconeixement a aquesta labor, Carles III el nomen\u00e0 gentilhome de cambra l\u2019any 1774.<\/p><p><\/p><p>I finalment la <strong>fam\u00edlia Fortuny<\/strong>, continuadora del <strong>Senyoriu d\u2019Almacelles<\/strong> i de la <strong>baronia d\u2019Esponell\u00e0<\/strong>, representa la continu\u00eftat hist\u00f2rica i institucional del municipi despr\u00e9s del proc\u00e9s fundacional.<\/p><p><\/p><p>Mitjan\u00e7ant una Reial C\u00e8dula signada a Aranjuez el 3 de juny de 1773, el rei Carles III conced\u00ed al Sr. Melcior de Gu\u00e0rdia i Matas la possessi\u00f3 del despoblat d\u2019Almacelles. Posteriorment, el mateix monarca, per una nova Reial C\u00e8dula emesa tamb\u00e9 a Aranjuez el 21 de mar\u00e7 de 1774, li atorg\u00e0 el t\u00edtol de noble i li conced\u00ed el Senyoriu d\u2019Almacelles.<\/p><p><\/p><h3><strong>I qui fou l\u2019arquitecte encarregar de portar a terme aquesta gran obra?<\/strong><\/h3><p>Per fer realitat aquest ambici\u00f3s projecte de transformaci\u00f3 urbana d\u2019Almacelles, Melcior de Gu\u00e0rdia va confiar en Josep Mas i Dordal, considerat en aquell moment el mestre d\u2019obres m\u00e9s prestigi\u00f3s de Barcelona. L\u2019arquitecte barcelon\u00ed va dissenyar un projecte basat en els principis urban\u00edstics del racionalisme propi del segle de les Llums, incorporant els ideals de l\u2019arquitectura il\u00b7lustrada del segle XVIII.<\/p><p><\/p><p>El nou tra\u00e7at urb\u00e0 d\u2019Almacelles, projectat per Mas i Dordal, introdu\u00efa un model poc habitual a Catalunya: una ret\u00edcula ortogonal. Aquest sistema urban\u00edstic, basat en una disposici\u00f3 geom\u00e8trica de carrers i habitatges, destacava per la seva simetria i ordenaci\u00f3, elements innovadors en el context de l\u2019\u00e8poca. El conjunt estava format per deu illes de cases, distribu\u00efdes en dos grups de quatre, amb l\u2019esgl\u00e9sia dedicada a la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 i el palau senyorial situats al centre. Tamb\u00e9 inclo\u00efa un pou i un mol\u00ed.<\/p><p><\/p><p>Aquesta configuraci\u00f3 urban\u00edstica reflectia clarament els valors de la Il\u00b7lustraci\u00f3, que perseguien la perfecci\u00f3 a trav\u00e9s de la simetria, l\u2019ordre i la igualtat social, amb l\u2019objectiu d\u2019evitar la creaci\u00f3 d\u2019espais degradats o barris marginals. El 24 de setembre de 1773 es va col\u00b7locar la primera pedra de la nova vila i, nom\u00e9s un any i mig despr\u00e9s, ja s\u2019havien edificat les primeres vint cases.<\/p><p><\/p><p>Les cases d\u2019Almacelles es van projectar amb grans dimensions i acabats de gran qualitat. Aquest nivell constructiu va fer que algunes fossin adquirides per fam\u00edlies benestants de Barcelona, entre elles la del mateix Josep Mas i Dordal. L\u2019arquitecte va aplicar en tot el projecte les tend\u00e8ncies art\u00edstiques predominants del moment, convertint la nova Almacelles en un referent de l\u2019arquitectura i l\u2019urbanisme neocl\u00e0ssics.<\/p><p><\/p><p>Aquest car\u00e0cter neocl\u00e0ssic es feia visible tant en el disseny general de la vila com en la distribuci\u00f3 interior dels habitatges i en els elements decoratius exteriors. Destaquen les portes i finestres col\u00b7locades amb una simetria precisa, els arcs rebaixats, les llindes rectes, els emmarcaments amb pedra del pa\u00eds que ennoblien les fa\u00e7anes, els treballs de forja i l\u2019\u00fas de frisos i cornises, recursos decoratius que evocaven de manera clara els models cl\u00e0ssics.<\/p><p><\/p><p>El projecte, per\u00f2, no fou senzill. Les dificultats econ\u00f2miques i judicials van allargar considerablement el proc\u00e9s i la reconstrucci\u00f3 del municipi va suposar una inversi\u00f3 superior als tres milions i mig de rals de bill\u00f3.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: economia basada en la terra i la transformaci\u00f3 agr\u00edcola<\/strong><\/h2><h3><strong>Quina \u00e9s l\u2019economia d\u2019Almacelles avui?<\/strong><\/h3><p>L\u2019economia d\u2019Almacelles es basa principalment en l\u2019agricultura, transformada pels regatges moderns del canal d\u2019Arag\u00f3 i Catalunya i la xarxa de s\u00e8quies, que han convertit els antics camps de sec\u00e0 en una zona d\u2019agricultura intensiva de regadiu. Els principals conreus s\u00f3n els farratges (sobretot l\u2019alfals) i els cereals (blat, ordi i blat de moro), a m\u00e9s de cultius com el gira-sol i els arbres fruiters. L\u2019economia tamb\u00e9 es recolza en cooperatives agropecu\u00e0ries, com la Cooperativa del Camp L\u2019Almacellense, i en empreses locals dels sectors de la construcci\u00f3, agroalimentaci\u00f3 i metal\u00b7l\u00fargia.<\/p><p><\/p><p>Paral\u00b7lelament, la <strong>base industrial<\/strong> del municipi est\u00e0 formada per diverses empreses d\u2019origen local, principalment vinculades als sectors de la construcci\u00f3, l\u2019agroalimentaci\u00f3 i la metal\u00b7l\u00fargia.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: qu\u00e8 podem visitar? Fem turisme a Almacelles?<\/strong><\/h2><h3><strong>Almacelles \u00e9s una destinaci\u00f3 tur\u00edstica, una experi\u00e8ncia de descoberta tranquil\u00b7la<\/strong><\/h3><p>Almacelles ofereix una proposta tur\u00edstica singular que combina patrimoni hist\u00f2ric, urbanisme il\u00b7lustrat, arqueologia i art contemporani, convertint-se en una destinaci\u00f3 d\u2019inter\u00e8s per a aquells que volen descobrir qu\u00e8 fer al Segri\u00e0. Entre els principals atractius tur\u00edstics d\u2019Almacelles destaca el seu car\u00e0cter de vila escult\u00f2rica, un element diferencial que integra l\u2019art en l\u2019espai urb\u00e0 i enriqueix l\u2019experi\u00e8ncia del visitant.<\/p><p><\/p><h3><strong>Almacelles, vila escult\u00f2rica: un museu a l\u2019aire lliure<\/strong><\/h3><p>El recorregut per l\u2019Almacelles vila escult\u00f2rica inclou obres emblem\u00e0tiques com Dansa, el Gat Vermell, Font d\u2019Atenea, Avi\u00f3 1927, Obelisc, La Sardana, Quatre Barres, Natura, Vida i Cultura, Porta de Ventafarines, l\u2019Escultura dedicada a Josep Mas i Dordal, la Tribuna dels Barons d\u2019Esponell\u00e0, Alma Parc Escult\u00f2ric, Finestra i el Passeig de les Lletres. Aquest conjunt d\u2019escultures converteix el municipi en un aut\u00e8ntic museu a l\u2019aire lliure, on l\u2019art dialoga constantment amb la hist\u00f2ria i la identitat local.<\/p><p><\/p><h3><strong>Pla\u00e7a Porticada i Esgl\u00e9sia de la Merc\u00e8<\/strong><\/h3><p>\u00a0Entre els espais m\u00e9s representatius del nucli urb\u00e0 sobresurt la Pla\u00e7a Porticada, un dels punts neur\u00e0lgics d\u2019Almacelles i espai de trobada social i cultural. Igualment, l\u2019Esgl\u00e9sia de la Merc\u00e8 constitueix una visita imprescindible dins del patrimoni arquitect\u00f2nic d\u2019Almacelles. Aquest temple, situat al centre de la vila, forma part essencial del tra\u00e7at urb\u00e0 original dissenyat en \u00e8poca il\u00b7lustrada.<\/p><p><\/p><h3><strong>El Vilot i l\u2019ermita de Sant Antoni Abat<\/strong><\/h3><p>Per als amants de la hist\u00f2ria i l\u2019arqueologia, el jaciment del Vilot \u00e9s un dels punts d\u2019inter\u00e8s m\u00e9s rellevants del terme municipal. Aquest enclavament permet aprofundir en el passat m\u00e9s antic del territori i comprendre l\u2019evoluci\u00f3 hist\u00f2rica d\u2019Almacelles al llarg dels segles.<\/p><p><\/p><p>Tamb\u00e9 destaca l\u2019ermita de Sant Antoni Abat, un espai de gran valor patrimonial, religi\u00f3s i cultural, estretament vinculat a la tradici\u00f3 local.<\/p><p><\/p><h3><strong>L\u2019urbs illustrata i el nucli hist\u00f2ric d\u2019Almacelles<\/strong><\/h3><p>Un dels grans atractius d\u2019Almacelles \u00e9s la seva condici\u00f3 d\u2019urbs illustrata, un model urban\u00edstic excepcional a Catalunya impulsat al segle XVIII sota els ideals de la Il\u00b7lustraci\u00f3. El nucli hist\u00f2ric conserva encara l\u2019ess\u00e8ncia d\u2019aquest planejament racionalista, caracteritzat per la simetria, l\u2019ordre i una disposici\u00f3 ortogonal dels carrers, elements que fan d\u2019Almacelles un cas \u00fanic d\u2019urbanisme neocl\u00e0ssic.<\/p><p><\/p><h2><strong>Qu\u00e8 fer a Almacelles<\/strong><\/h2><p>Visitar Almacelles \u00e9s descobrir un municipi on patrimoni, cultura, hist\u00f2ria i art conviuen en harmonia. Tant si es busca una ruta cultural, una experi\u00e8ncia vinculada al patrimoni local o simplement con\u00e8ixer qu\u00e8 visitar a Almacelles, la vila ofereix una \u00e0mplia varietat de punts d\u2019inter\u00e8s que la converteixen en una destinaci\u00f3 singular dins del territori lleidat\u00e0.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: tradicions del territori<\/strong><\/h2><h3><strong>Llegendes d\u2019Almacelles: hist\u00f2ria, fe i tradici\u00f3 popular<\/strong><\/h3><p>La llegenda de la <strong>Mare de D\u00e9u de l\u2019Olivar<\/strong> explica que la Verge es va apar\u00e8ixer a l\u2019ap\u00f2stol <strong>Sant Jaume<\/strong> dins d\u2019una cova excavada a la roca, quan aquest viatjava de <strong>Lleida<\/strong> cap a <strong>Gal\u00edcia<\/strong> seguint una antiga via romana. Segons la tradici\u00f3, Sant Jaume va fer nit a <strong>Almacelles<\/strong>, i aquell indret es convert\u00ed en un espai de devoci\u00f3 i pelegrinatge. En el lloc del miracle s\u2019hi va construir l\u2019<strong>Ermita de la Mare de D\u00e9u de l\u2019Olivar<\/strong>, s\u00edmbol de la relaci\u00f3 entre fe, hist\u00f2ria i identitat local. La llegenda es va recuperar a mitjan segle XX gr\u00e0cies a <strong>moss\u00e8n Alexandre Pedra<\/strong>, que va impulsar de nou l\u2019aplec i la process\u00f3. Tot i que la capella original es va enderrocar per seguretat, la tradici\u00f3 es mant\u00e9 viva en l\u2019edifici modern constru\u00eft a finals dels anys vuitanta.<\/p><p>La <strong>Clamor d\u2019Almacelles<\/strong> \u00e9s un curs d\u2019aigua molt vinculat al paisatge i a la hist\u00f2ria del municipi. A m\u00e9s de ser essencial per al desenvolupament agr\u00edcola i econ\u00f2mic de la zona, durant segles tamb\u00e9 va actuar com una frontera natural. Des de l\u2019any <strong>1305<\/strong>, la Clamor marcava la divisi\u00f3 territorial entre el <strong>Regne d\u2019Arag\u00f3<\/strong> i el <strong>Principat de Catalunya<\/strong>, fet que li va donar una gran rellev\u00e0ncia pol\u00edtica i hist\u00f2rica.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: fires i festes dins el calendari catal\u00e0<\/strong><\/h2><h3><strong>Fira de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i Tasta\u2019m Almacelles<\/strong><\/h3><p>La <strong>Fira de la Il\u00b7lustraci\u00f3 i Tasta\u2019m Almacelles<\/strong> \u00e9s un esdeveniment que fusiona <strong>hist\u00f2ria, cultura i gastronomia<\/strong>, rememorant el passat il\u00b7lustrat del municipi alhora que posa en valor la seva economia local. Aquesta celebraci\u00f3 transporta visitants i ve\u00efns a l\u2019<strong>Almacelles del segle XVIII<\/strong>, reivindicant el llegat de la seva singular <strong>urbs illustrata<\/strong> mitjan\u00e7ant activitats culturals, recreacions hist\u00f2riques i animaci\u00f3 de carrer.<\/p><p>Paral\u00b7lelament, la fira esdev\u00e9 un aparador dels <strong>productes locals i de proximitat<\/strong>, destacant la riquesa del sector <strong>agr\u00edcola, agroalimentari i comercial<\/strong> del territori. A trav\u00e9s de tastos, degustacions i espais expositius, <strong>Tasta\u2019m Almacelles<\/strong> refor\u00e7a el vincle entre <strong>patrimoni i economia<\/strong>, convertint la fira en una experi\u00e8ncia que uneix mem\u00f2ria hist\u00f2rica, tradici\u00f3 i desenvolupament local.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: personatges destacats del municipi<\/strong><\/h2><h3><strong>Quines figures importants han sorgit d\u2019Almacelles?<\/strong><\/h3><p>Al llarg de la seva hist\u00f2ria, <strong>Almacelles<\/strong> ha estat molt m\u00e9s que un municipi amb un ric patrimoni arquitect\u00f2nic i urban\u00edstic, ja que tamb\u00e9 ha estat bressol de figures destacades en la <strong>ci\u00e8ncia, la m\u00fasica, la literatura i el periodisme<\/strong>.<\/p><p><\/p><p>Entre elles sobresurt <strong>Teresa Rodrigo i Anoro<\/strong>, una de les cient\u00edfiques m\u00e9s rellevants de l\u2019Estat en l\u2019\u00e0mbit de la f\u00edsica de part\u00edcules. Catedr\u00e0tica de la Universitat de Cant\u00e0bria, va assolir projecci\u00f3 internacional en presidir el Consell de l\u2019experiment <strong>CMS del CERN<\/strong>, una pe\u00e7a clau en les investigacions del Gran Col\u00b7lisionador d\u2019Hadrons (<strong>LHC<\/strong>), convertint-se en un referent d\u2019excel\u00b7l\u00e8ncia cient\u00edfica i lideratge femen\u00ed.<\/p><p><\/p><p>En l\u2019\u00e0mbit cultural destaca <strong>Xavier Bar\u00f3<\/strong>, reconegut cantautor catal\u00e0 i una veu singular de la m\u00fasica d\u2019autor, el folk i la poesia musicada. Tamb\u00e9 cal mencionar <strong>Amat Bar\u00f3<\/strong>, poeta contemporani molt vinculat a les terres de Ponent, amb una obra marcada per la connexi\u00f3 entre paisatge, mem\u00f2ria i identitat. En el camp del periodisme sobresurt <strong>Maria Tersa i Miralles<\/strong>, considerada la primera gran veu de la r\u00e0dio lleidatana i una figura emblem\u00e0tica de la radiodifusi\u00f3 catalana, reconeguda amb la <strong>Creu de Sant Jordi<\/strong> l\u2019any 2010.<\/p><p><\/p><p>A m\u00e9s, <strong>Almacelles<\/strong> s\u2019ha consolidat com un <strong>plat\u00f3 natural de Ponent<\/strong> per a produccions audiovisuals. Una de les m\u00e9s recents \u00e9s <strong><em>Escanyapobres<\/em> (2024)<\/strong>, dirigida per <strong>Ibai Abad<\/strong> i basada en la novel\u00b7la de <strong>Narc\u00eds Oller<\/strong>, que va aprofitar els paisatges \u00e0rids de <strong>la Saira<\/strong> per recrear un western mediterrani amb una forta c\u00e0rrega visual. Els camps ressecs, les grans planes i els cels oberts van aportar una est\u00e8tica que recorda el Far West, per\u00f2 amb identitat pr\u00f2pia. Tamb\u00e9 destaca <strong><em>Catalunya \u00fcber alles!<\/em> (2011)<\/strong>, de <strong>Ramon T\u00e9rmens<\/strong>, un drama social que retrata la Catalunya interior i aborda temes com la immigraci\u00f3, la intoler\u00e0ncia i la conviv\u00e8ncia als pobles rurals, obtenint una gran acollida en festivals i diverses nominacions als <strong>Premis Gaud\u00ed<\/strong>.<\/p><p><\/p><p>Almacelles, <strong>Urbs Ilustrati (2011)<\/strong>, documental dirigit per <strong>\u00d2scar S\u00e1nchez<\/strong>, analitza el patrimoni del municipi i posa en valor la seva singularitat urban\u00edstica. El film destaca Almacelles com una de les poques viles catalanes amb un tra\u00e7at il\u00b7lustrat del segle XVIII, caracteritzat per una estructura racionalista, quadriculada i sim\u00e8trica.<\/p><p><\/p><h2><strong>Almacelles: com arribar-hi?<\/strong><\/h2><h3><strong>Com es pot accedir f\u00e0cilment a Almacelles?<\/strong><\/h3><p>El sistema de comunicacions del municipi d\u2019Almacelles est\u00e0 estructurat a partir d\u2019un conjunt d\u2019eixos viaris i ferroviaris que el connecten amb les principals ciutats del territori.<\/p><p><\/p><p>L\u2019eix principal \u00e9s la <strong>carretera N-240<\/strong>, que prov\u00e9 de Lleida i es dirigeix cap a Monts\u00f3, travessant el territori en direcci\u00f3 sud-est a nord-oest. Actualment, aquest tra\u00e7at ha estat substitu\u00eft funcionalment per l\u2019<strong>autovia A-22 (Lleida\u2013Osca)<\/strong>, que evita el pas pel nucli urb\u00e0 i millora la flu\u00efdesa del tr\u00e0nsit interurb\u00e0.<\/p><p><\/p><p>Des d\u2019aquest eix principal es desplega una xarxa de carreteres locals que articulen la connexi\u00f3 amb l\u2019entorn immediat. En direcci\u00f3 nord-est, una via comunica amb Alfarr\u00e0s, on enlla\u00e7a amb la <strong>C-26<\/strong> i l\u2019<strong>N-230<\/strong>. En direcci\u00f3 sud, una altra carretera connecta amb Sucs, Gimenells, Vallmanya i Alcarr\u00e0s, on es produeix l\u2019enlla\u00e7 amb l\u2019autovia <strong>A-2<\/strong>, un dels principals corredors viaris del pa\u00eds.<\/p><p><\/p><p>Pel que fa al transport ferroviari, el terme municipal \u00e9s travessat per la l\u00ednia de tren de <strong>Lleida a Saragossa<\/strong>, tot i que l\u2019<strong>estaci\u00f3 d\u2019Almacelles<\/strong> es troba fora de servei des de la d\u00e8cada de 1990. Aquest fet ha condicionat l\u2019\u00fas del ferrocarril com a mitj\u00e0 de connexi\u00f3 directa amb el municipi.<\/p><p><\/p><p>En conjunt, aquesta xarxa d\u2019infraestructures situa Almacelles com un punt estrat\u00e8gic de pas i connexi\u00f3 entre Catalunya i Arag\u00f3, amb una clara funci\u00f3 de node territorial en les comunicacions del Segri\u00e0.<\/p>","gentilici":"almacellencs","etimologia":"<p>De l&#039;\u00e0rab <em>al-masalla<\/em>, que vol dir segons autors &quot;oratori&quot; i segons d&#039;altres &quot;s\u00e8quia feta al costat d&#039;un tros de terra i que evita la formaci\u00f3 d&#039;aiguamolls&quot;.<\/p>","nuclis_poblacio":null,"comarca":{"id":35,"nom":"Segri\u00e0","slug":"segria","codi_comarca":"8103320002","nom_comarca_cat":"Segri\u00e0","entradeta_cat":null,"descripcio_cat":null,"comarca_descripcio":null,"gentilici":"segrianenc, segrianenca.","etimologia":"<p>Pertanyent al rei Segre, nom que prov\u00e9 de l&#039;antrop\u00f2nim prerom\u00e0 <em>Sicori<\/em>s; tamb\u00e9 hi ha autors que el relacionen amb el llat\u00ed <em>sequer<\/em>e, &quot;fluir, lliscar&quot;.<\/p>","capital":"Lleida","co_capital":null,"codi_provincia":"25","provincia":"Lleida","altitud":500,"superficie":1396.7,"svg_path":"58.03,418.52 57.8,418.26 59.44,417.97 61.05,417.85 61.6,417.72 62.58,417.62 63.64,417.56 65.43,417.39 66.6,417.31 66.36,417.27 68.07,417.11 68.47,417.1 69.51,416.94 70.3,417.0 70.77,416.95 71.67,417.02 72.53,417.01 73.68,417.09 74.76,417.08 76.36,416.86 76.61,416.8 76.29,416.66 75.21,416.62 73.78,416.62 73.72,416.5 72.9,416.42 72.85,416.34 74.8,416.29 76.08,415.88 74.26,415.88 73.49,415.8 73.13,415.67 74.11,415.62 76.29,415.58 76.35,415.5 75.64,415.5 75.48,415.41 75.87,415.38 74.57,415.29 74.17,415.3 72.68,415.19 70.88,415.25 69.49,415.0 69.79,414.9 69.22,414.77 67.9,414.77 67.23,414.8 66.47,414.73 66.31,414.58 65.84,414.55 64.28,414.55 63.32,414.5 62.71,414.52 62.07,414.38 62.17,414.26 63.04,414.14 62.4,413.98 61.28,413.9 60.63,413.9 58.48,413.76 58.62,413.61 58.3,413.55 58.74,413.45 58.04,413.19 57.41,413.18 55.45,413.27 54.5,413.2 54.22,413.1 53.05,413.0 52.61,412.9 50.41,412.9 49.7,413.04 48.13,413.18 46.96,413.31 46.18,413.35 45.62,413.3 44.12,413.25 43.34,413.13 43.65,412.99 43.39,412.88 43.45,412.75 42.82,412.74 38.71,412.78 37.03,412.96 36.5,413.04 36.95,413.1 36.7,413.18 35.07,413.25 34.84,413.29 35.9,413.42 37.23,413.48 37.39,413.53 36.26,413.66 35.34,413.74 32.04,413.95 34.39,414.16 35.17,414.33 34.47,414.39 35.64,414.51 34.59,414.59 33.84,414.83 34.84,414.87 35.13,414.85 38.51,414.86 39.73,414.9 41.05,415.05 41.82,415.17 42.67,415.22 43.88,415.37 44.64,415.43 43.92,415.56 43.07,415.65 43.01,415.77 43.61,415.84 42.89,416.03 40.29,415.93 39.31,415.96 34.95,416.0 34.64,416.22 35.86,416.32 34.68,416.4 33.4,416.6 32.72,416.62 32.65,416.78 34.49,416.99 36.82,417.15 36.93,417.26 37.32,417.25 38.32,417.41 39.52,417.33 39.8,417.56 40.82,417.59 43.97,417.62 44.79,417.65 46.42,417.64 47.0,417.67 47.41,417.88 48.27,418.0 49.92,418.07 50.17,418.14 51.52,418.23 54.37,418.21 55.35,418.35 55.33,418.5 55.78,418.54 58.03,418.52","img_id_text":null,"img_escut":null,"img_principal":102595,"img_altres_llocs":null,"desc_consell_comarcal":null,"desc_oficina_turisme":null,"desc_altre_punt_info":null,"desc_altre_punt_info_1":null,"desc_altre_punt_info_2":null,"desc_altre_punt_info_3":null,"desc_altre_punt_info_4":null,"desc_altre_punt_info_5":null,"created_at":null,"updated_at":"2026-01-16T09:15:59.000000Z","deleted_at":null,"imatge_capcelera":"IMG118193","imatge_capcelera_crop":null,"imatge_capcelera_focus":null,"meta_title":"Comarca de la Segri\u00e0 | Festacatalunya.cat","meta_description":"Descobreix la comarca de Segri\u00e0 i el millor de Catalunya. Troba pobles amb encant, monuments, museus, rutes i plans per aquest cap de setmana."},"codi_comarca":"8103320002","provincia":"Lleida","codi_provincia":"25","num_habitants":7197,"altitud":247,"superficie":49.03,"img_id_text":null,"img_escut":58198,"img_panoramica":"IMG123678","img_panoramica_crop":null,"img_panoramica_focus":null,"img_principal":null,"img_secundaria":"58197","img_altres_llocs":"3246","video_poblacio":null,"entitat1":null,"entitat2":"1368","entitat3":null,"entitat4":null,"entitat5":null,"entitat6":null,"entitat7":null,"diputacio":null,"mostrar_com_poble":false,"te_mapa_serveis":false,"created_at":null,"updated_at":"2026-07-08T17:21:04.000000Z","deleted_at":null,"meta_title":"Almacelles (Segri\u00e0) Lleida - Qu\u00e8 veure, festes i guia tur\u00edstica | Festa Catalunya","meta_description":"Descobreix Almacelles i el millor de Catalunya. Visita els seus pobles, monuments i museus, i gaudeix de rutes, experi\u00e8ncies i qu\u00e8 fer aquest cap de...","plan":null,"imatge_principal":null,"imatge_escut":{"id":55780,"num_doc":"58198","text_alt":null,"descripcio":"Almacelles - Escut municipal","paraules_clau":"Escut municipal d'Almacelles amb torre, m\u00e0 i banderes de Catalunya en colors groc, verd i vermell.","arxiu":"escut_almacelles.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_panoramica":{"id":123678,"num_doc":"IMG123678","text_alt":null,"descripcio":"Almacelles - Vista panor\u00e0mica des del Vilot","paraules_clau":"Almacelles - Vista panor\u00e0mica des del Vilot","arxiu":"EL-VILOT--Vistes-panoramiques-Almacelles--9-ok.jpg","script":null,"es_gif":null,"sector":null,"created_at":"2026-06-08T18:06:57.000000Z","updated_at":"2026-06-08T18:06:57.000000Z"},"imatge_secundaria":{"id":55779,"num_doc":"58197","text_alt":null,"descripcio":"Almacelles - Esgl\u00e9sia parroquial de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8","paraules_clau":"Una esgl\u00e9sia parroquial de la Mare de D\u00e9u de la Merc\u00e8 a Almacelles, amb torre alta i teulada, sota un cel blau clar.","arxiu":"esglsia_de_la_mare_de_du_de_la_merc_22.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"imatge_altres_llocs":{"id":110437,"num_doc":"3246","text_alt":null,"descripcio":"Rosa dels Vents Pin\u00f3s","paraules_clau":"Rosa, Vents, altres llocs destacats","arxiu":"rosa_vents_pins_redimensionada.jpg","script":null,"es_gif":false,"sector":null,"created_at":null,"updated_at":null},"entitat1_relation":null,"entitat2_relation":{"id":2312,"codi_entitat":"1368","nom_entitat":"Patronat de Turisme de les Terres de Lleida - Ara Lleida","url":"https:\/\/www.festacatalunya.cat\/administrador\/index.php?md=entitats&accio=form_modificacio&id_entitat=1368","tipus_entitat_value":"61","tipus_entitat_text":"organismes i institucions","adreca_postal":"Rambla Ferran, 18 3r pis","codi_postal":"25007","municipi_value":"","comarca":null,"provincia":null,"nivel_visualitzacio":"municipi","municipi_text":"","telefon":"973 24 55 58","fax":"973 24 54 08","email":"[email protected]","web":"www.aralleida.cat","hide_web_url":false,"adreca_googlemaps":"rambla ferran, lleida, catalu\u00f1a, espa\u00f1a","latitud":"41.617570","longitud":"0.630250","active":false,"is_premium_user":false,"num_doc":"69436","id_capcaleres":"","description":"","anunciant":false,"desc_banner_imatge":"","banner_url":"","created_at":null,"updated_at":null},"entitat3_relation":null,"entitat4_relation":null,"entitat5_relation":null,"entitat6_relation":null,"entitat7_relation":null,"diputacio_relation":null,"videos":[]}