Casa Bofarull dels Pallaresos, obra singular de l’arquitecte Josep Mª Jujol i Gibert

Casa Bofarull: l'obra de Josep Mª Jujol que revela el seu geni més personal després de col·laborar amb Gaudí

Casa Bofarull és una de les obres més extraordinàries de Josep Mª Jujol i, al mateix temps, una de les menys conegudes pel gran públic. Als Pallaresos, una antiga masia medieval documentada des de l'any 1367 va esdevenir el millor llenç perquè l'arquitecte desplegués tota la seva imaginació. El que havia de ser una simple reparació de la teulada es va convertir en una intervenció que s'allargaria durant dues dècades i que avui constitueix una de les joies més singulars del patrimoni modernista català.

La casa pertanyia a la família Bofarull des de l'edat mitjana. Els primers documents coneguts es remunten al 1367, quan la propietat apareix vinculada al noble francès Jaume de Bofarull, originari del Llemosí. Segles més tard, les germanes Dolors i Pepita Bofarull, grans amigues de Jujol, li van confiar unes obres de manteniment que acabarien transformant completament l'edifici. Amb la mort de les dues germanes, l'any 1954, també es va extingir el cognom Bofarull.

Com va transformar Josep Mª Jujol la Casa Bofarull?

La intervenció, iniciada el 1913 i desenvolupada fins a la dècada de 1930, va respectar l'essència de la masia mentre la dotava d'un llenguatge absolutament nou. Jujol va remodelar completament la façana est, convertint-la en un extraordinari mirador obert sobre les vinyes, i va intervenir també a la façana oest, la més característica de les masies catalanes.

Entre les actuacions més destacades sobresurten la construcció de la gran galeria blava, la incorporació d'un arc de deu metres a l'accés de la finca, els jocs d'arcs parabòlics de pedra i totxo construïts damunt dels antics rentadors, la reconstrucció de l'escala interior —pintada amb intensos tons blaus i grocs— i la transformació de la torre en un mirador cobert.

L'arquitecte també va deixar la seva empremta en nombrosos elements decoratius. El trencadís, especialment visible a la coberta, els esgrafiats executats directament per ell i els treballs de forja aporten una personalitat inconfusible a una obra on cada detall forma part d'un conjunt coherent. Entre aquests treballs destaca la repetició, al balcó de la casa, dels seients de forja que Jujol ja havia dissenyat per a la Casa Ximenis de Tarragona.

L'octubre de 2022, la Casa Bofarull va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) en la categoria de monument històric, un reconeixement que confirma el seu valor excepcional dins del patrimoni arquitectònic de Catalunya.

Per què la relació entre Josep Mª Jujol i Gaudí va ser tan decisiva?

És impossible entendre la trajectòria de Josep Mª Jujol sense parlar de Gaudí. Com molts joves arquitectes de la seva generació, Jujol admirava profundament el mestre reusenc. Compartien una mateixa fascinació per la natura, la geometria i les formes orgàniques, però també una manera d'entendre l'arquitectura com una disciplina capaç d'integrar pintura, escultura, artesania i color.

La trobada entre tots dos va ser propiciada pel doctor Pere Santaló, amic personal de Gaudí. A partir d'aquell moment va començar una estreta col·laboració professional que es va mantenir fins al 1915, quan Jujol va deixar l'estudi de Gaudí per dedicar més temps a la docència a l'Escola d'Arquitectura. Malgrat això, la relació personal entre tots dos va continuar fins a la mort de Gaudí, el 1926.

Quina va ser l'aportació de Josep Mª Jujol a les obres de Gaudí?

La participació de Josep Mª Jujol i Gaudí en projectes comuns és una de les qüestions que més interès desperta entre els historiadors de l'arquitectura. El domini del color de Jujol va ser fonamental en diverses intervencions.

A la Casa Batlló, va participar en el disseny de les portes de fusta del pis principal, en les pintures de la capella i en diferents elements decoratius. També va modelar uns canelobres de fang destinats a aquest espai. La seva aportació més reconeguda, però, és la solució cromàtica del revestiment ceràmic de la façana. Tot i que el disseny arquitectònic correspon a Gaudí, Jujol va aplicar el seu extraordinari sentit del color per donar vida a les peces ceràmiques que evoquen les escates del drac.

La col·laboració va continuar a la Casa Milà, on Jujol va intervenir en el disseny de la forja dels balcons, els relleus d'estuc del sostre del primer pis i les pintures del sostre de l'entrada. Un dels balcons va ser dibuixat i treballat directament per ell al taller dels germans Badia, mentre que la resta es van executar sota la seva supervisió.

Com es manifesta el llenguatge propi de Josep Mª Jujol a la Casa Bofarull?

L'experiència al costat de Gaudí no va convertir Jujol en un simple deixeble. Ben al contrari, li va permetre desenvolupar una manera de crear absolutament personal. La seva arquitectura defuig les convencions, experimenta amb els materials més diversos i integra recursos propis de la pintura, l'escultura i les arts decoratives.

Jujol treballava sovint amb objectes senzills o reutilitzats —filferros, fustes, fragments metàl·lics o peces de vidre— que transformava artesanalment fins a convertir-los en elements expressius. Aquesta aproximació, considerada precursora de l'Arte Povera, es percep amb naturalitat a Casa Bofarull, on cada intervenció dialoga amb l'edifici original sense perdre mai la seva identitat.

Què més es pot descobrir de Josep Mª Jujol als Pallaresos?

La Casa Bofarull és el centre d'un itinerari imprescindible per conèixer l'obra de Josep Mª Jujol als Pallaresos. Al municipi també va intervenir a la Casa dels Masovers, a l'Ajuntament —on s'ubicaven les antigues escoles—, a la Casa Andreu, a les cases Solé i Fortuny, a la Casa Solé, a la Casa Emília Fortuny i al temple parroquial.

Aquest conjunt d'obres converteix els Pallaresos en una destinació privilegiada per descobrir un arquitecte que va saber col·laborar amb Gaudí sense renunciar mai a una veu pròpia. Si la Sagrada Família, la Casa Batlló o la Casa Milà expliquen la grandesa del mestre, Casa Bofarull revela la llibertat creativa d'un dels artistes més originals i innovadors del modernisme català.