Ajuntament de Guissona
Plaça Bisbe Benlloch, 1
25210
Tel: 973 55 00 05
Ajuntament de Guissona
Plaça Bisbe Benlloch, 1
25210
Tel: 973 55 00 05
Al llarg del segle XVIII, el temple romànic del segle XI s’anà deteriorant ràpidament, fins que, l’any 1772, s’ensorrà. Quedaren dempeus únicament les capelles del Claustre i del Sant Crist, ambdues del segle XVII. El 1776 es col·locava la primera pedra de l’església actual, segons projecte de l’arquitecte lleidatà Feliu Borràs, que fou consagrada l’any 1800. Es tracta d’un edifici de tres naus, amb voltes bufades la nau central i amb voltes de llunetes les laterals, sustentades per grans pilastres octogonals de capitells corintis. Està dividida amb quatre trams, l'últim dels quals forma part del creuer. Presideix el presbiteri una imatge de Maria Assumpta dins una fornícula, envoltada de pintures de la segona meitat del segle XX.
En els murs laterals s'obren tres capelles per banda molt fondes. Si circumval·lem el temple entrant per l’esquerra de la porta principal trobarem les capelles del Claustre, de Sant Plàcid i de Sant Isidre on s’hi ha habilitat un espai d’exposició amb elements patrimonials diversos. Una vegada superat el presbiteri trobarem les capelles del Sagrat Cor o del Santíssim, l'espai corresponent al campanar i la capella del Sant Crist. D’aquestes capelles destacarem la Capella de la Mare de Déu del Claustre (descrita a part) i la Capella de Sant Plàcid, de planta el·líptica dedicada al copatró de Guissona. Sis pilars, al començament de la volta, presenten un pedestal amb la representació de tres virtuts cardinals (justícia, fortalesa i prudència) i de les tres virtuts teologals (fe, esperança i caritat). L’any 1988 es col·locà en aquesta capella un quadre on a la part alta s’hi representa Sant Plàcid, soldat romà, que rebutja les armes per abraçar la creu de Crist, mentre un àngel li ofereix la palma del martiri amb la silueta de l’església i la vila de Guissona al fons; en la part inferior es representa la rebuda solemne del cos del màrtir en presència del bisbe i clergues, els nobles i el poble de Guissona. Aquesta part reprodueix el muntatge escenogràfic on s’exposaven les restes del sant abans de la Guerra Civil. Actualment es conserven en un ossari sota l’altar. A l’interior de la capella hi trobem diversos fragments de monuments funeraris d’estil gòtic. A la banda dreta des de l’accés hi trobem una figura jacent masculina amb hàbit religiós acompanyada del frontal i un lateral, segurament del mateix sarcòfag, amb la representació de les exèquies fúnebres. A la banda esquerra hi veiem una figura femenina jacent amb un coixí sota el cap i amb vestimenta religiosa. Als peus, hi ha un relleu amb dos caps de lleó i altres figures i un element relacionat amb un capitell de la primitiva església romànica. En aquesta mateixa paret, hi podem veure una peça interpretada com un ossari amb una representació en alt relleu de l'escena de l'anunciació a la Verge -separant les figures un gerro amb flors-, flanquejada per dos sants en sengles fornícules.
Curiositats
Capella del Claustre
Capella presidida per un retaule d’estil barroc salomònic, del segle XVII i obrat per Felix Ribes, dedicat a la Verge del Claustre, patrona de Guissona. La imatge, feta de pedra, compta amb un alt valor simbòlic i una àmplia llegenda desenvolupada per la creença popular local. Pel seu estil hieràtic ha estat considerada una imatge romànica o fins i tot anterior. Malgrat tot, apreciacions recents situen la seva producció ja al segle XV en un estil popular. Segons la tradició, la Verge va ser descoberta miraculosament en un pou del claustre de l’església canonical en un moment anterior al 1450. En aquest data, de forma accidental, el moble litúrgic s’incendià i la peça va quedar arraconada en la mateixa galeria durant 100 anys. L’any 1552, de forma miraculosa la Marededéu començà a plorar. Aquest nou miracle incità la construcció d’un nou retaule. L’augment de la devoció per la imatge va conduir a la construcció de la capella actual entre 1680 i 1687 i immediatament després del retaule que regeix l’espai.




