Església romànica del Roser o església vella de Santa Maria de la Palma d'Ebre ***

Les primeres referències documentals del temple dedicat a Santa Maria originàriament es remunten a finals del segle XIII, concretament a l’any 1278, quan l’església apareix esmentada en el registre de la dècima papal recaptada a la diòcesi. A partir d’aquesta menció inicial, el rastre documental del conjunt es torna escàs i s’obre un llarg període de silenci històric.

No serà fins a finals del segle XVI quan tornen a aparèixer noves referències, que permeten constatar una etapa d’importants transformacions arquitectòniques. Entre 1556 i 1661, el temple experimenta una intervenció rellevant: s’hi afegeixen les capelles laterals que s’obren a banda i banda de la nau i, probablement, també es construeix el campanar, que acabarà configurant la seva silueta exterior.

Ja al segle XVIII, l’edifici incorpora un cor de fusta situat als peus de la nau, al qual s’accedia a través de les escales del campanar, una solució habitual en temples d’aquest període.

En època contemporània, especialment al segle XX, l’església ha estat objecte de diverses campanyes de restauració destinades a consolidar-la i preservar-ne el valor patrimonial. Entre 1932 i 1934 es va iniciar una primera intervenció impulsada per l’entitat “Amics de l’art vell” i dirigida per l’arquitecte Cèsar Martinell, figura destacada del modernisme agrari i de la restauració patrimonial a Catalunya.

Posteriorment, a partir de 1983, es va desplegar un nou programa d’actuacions orientat a la recuperació tant del temple com del seu entorn immediat, consolidant la seva conservació fins a l’actualitat.

Esun edifici de petites dimensions, de murs gruixuts, amb una senzilla nau coberta amb bòveda lleugerament apuntada que finalitza en un absis semicircular. 

A l’exterior, l’absis presenta una decoració ornamental formada per una cornisa motllurada sostinguda per mènsules. A l’eix central s’hi obre una finestra d’arc monolític.