Nucli històric de Vilobí d'Onyar

La nostra passejada pel nucli històric de Vilobí d’Onyar la centrarem a l’antiga travessia de Cal Metge, Can Benet al carrer Onyar núm. 4, Can Vivolas al carrer de la Clau núm. 3, Can Ginesta i les Escoles Velles al carrer Madrenys, i la plaça Vella amb edificacions singulars com són: Can Roscada (núm. 1), Cal Rajoler (núm. 3), la Rectoria (núm. 9), la casa del núm. 11 o la Fusteria (núm. 2).

Antiga travessia de Cal Metge

El 1858 l’agrimensor gironí Francesc Barnoya dibuixà els plànols d’un eixample vuitcentista per iniciativa del comte de Solterra, senyor del castell, en les terres dites la "Coromina gran del castell", dividint el terreny en 108 parcel·les per edificar-hi, alhora que es preveia obrir nous carrers. La Travessia de cal Metge és un dels pocs carrers construïts, dels molts que es van projectar, i l'edifici d'habitatges del núm. 1-3 correspon a aquesta fase de desenvolupament urbà.

Can Benet

Es troba al núm. 4 del carrer Onyar que segueix la forma corba de l'antiga muralla. És una casa entre mitgeres de tres plantes. Les obertures de la planta baixa i la planta noble són quadrangulars amb llinda monolítica. Destaca el portal que presenta als brancals unes petxines en relleu. Ha estat molt reformada recentment i subdividida en tres habitatges, respectant la tipologia original de la façana. La porta de la dreta ha estat oberta per permetre l'accés als apartaments superiors.

Can Vivolas

És un edifici original del segle XVI entre mitgeres, de dues plantes, ubicat al carrer de la Clau, 3. Tot i que ha estat molt restaurada al segle XX, conserva la porta original amb impostes, avui convertida en finestra, i dues finestres a la primera planta. Una de les finestres té les impostes decorades amb botons de flors i una fina columneta central amb capitell esculpit amb motius vegetals, l'altre porta la data de 1804 i el nom LLORENS VIVOLAS. El parament de la planta baixa té un revestiment d'aplacat de pedra irregular i el de la segona és arrebossat i pintat de groc.

Carrer Madrenys: Can Ginesta i Escoles Velles

Ens remuntem a l’any 1927 quan trobem les primeres referències de Can Ginesta a Vilobí com a negoci. Va començar com una botiga de queviures i venda de vi fins a la posterior evolució a Bar i Restaurant. A la seva façana arrebossada i pintada de groc destaquen  els carreus dibuixats que emmarquen les seves obertures i les cantoneres de l’edifici.

Les Escoles Velles es van construir seguint el projecte de 1919 de Jeroni Martorell. L'edifici projectat constava en principi d'un cos central de tres plantes destinat a casa de la vila, dos cossos laterals (escola de nenes i escola de nens), i dos més de dues plantes als extrems per a les habitacions dels mestres.  L'edifici de l'Ajuntament no s'arribà a construir mai. La casa del mestre dels nois, al costat dret, es va fer l'any 1927, i la de la mestra de les noies a la dècada dels 60) i ja no segueix el mateix model. Pel que fa a les dues ales destinades a escoles són perfectament simètriques i consten d'una aula, un despatx i un porxo a la part posterior, no previst inicialment en els plànols, que dona al pati, tot a la mateixa planta. Amb la construcció de les noves escoles s'obrí el carrer que porta el nom de Josep Madrenys i Boada, propietari del Castell de Vilobí i descendent d'un ric indià, que feu donació dels terrenys que formaven part de la coromina del castell per edificar les noves escoles.

Plaça Vella

És l'espai públic obert més antic del nucli de Vilobí d'Onyar on hi desemboquen quatre carrers. Al costat nord, davant de la rectoria, hi ha una zona d'arbres i bancs i la resta és asfaltada amb aparcaments. Al segle XIX es dugué un procés d'urbanització promogut per Narcís Rodó que va consistir en un grup de sis cases aixecades a l'inici del carrer sant Narcís i la plaça Vella. Són edificis entre mitgeres formats per obrador a la planta baixa i dos pisos superiors d'habitatge. La configuració actual de la plaça Vella data de l'any 1937, quan es va incorporar part del jardí de la rectoria com a espai públic i es va enderrocar la primera casa del carrer de l'església. Veiem els principals edificis:

Can Roscada

Un edifici cantoner de tres plantes i golfes, amb coberta a quatre vents de tipologia pròpia del segle XVIII, que ha tingut múltiples usos: hostal, comerç de vi i aiguardents, estació d’autobusos de línia, arxiu de la Caja Rural/Caja Madrid... fins adquirir-lo l’Ajuntament com a centre cultural per establir-hi la Biblioteca Municipal. La façana principal té un portal adovellat de mig punt al centre, una porta quadrangular a l'esquerra, i una finestra a la banda dreta. El primer pis presenta tres obertures, dues de les quals tenen barana de ferro, i la central un vidre fix. La tercera planta té tres finestres quadrangulars amb llinda monolítica i ampit motllurat. Amb la reforma portada a terme per adaptar-lo al nous usos culturals (sala d’exposicions, escola d’adults i biblioteca) es va substituir el parament esgrafiat per un parament llis (arrebossat i pintat de blanc) i el ràfec de la teulada de fusta pel de formigó.

Cal Rajoler

També del segle XVIII és Cal Rajoler. L'any 2005 s'hi van fer reformes a l'interior. És una casa entre mitgeres de tres plantes. Destaca el portal amb impostes i les dues finestres dels dos pisos superiors rectangulars amb ampit motllurat i llindes amb un motiu decoratiu de fulla de roure.

La Rectoria

És un edifici de planta rectangular, dos pisos i coberta de dues vessants. Al costat esquerre hi ha el jardí tancat amb un mur alt de pedra. La façana de la plaça Vella presenta un portal central rectangular precedit de quatre esglaons i una finestra per banda, a la planta baixa, i tres obertures, dues amb balcó de barana de ferro senzilla, al pis superior. Hi ha dues llindes amb inscripcions, la de la finestra de la planta baixa: Dr PARRINET 1639 i, la de l'obertura del pis superior: REEDIFICADA SCR?S 1860.

Casa núm. 11

Aquest edifici cantoner de tres plantes està situat entre el carrer de la Clau, el carrer Onyar i la plaça Vella. Tot i que l'estructura original del segle XVI s'ha mantingut, les reformes realitzades al llarg del segle XX han modificat força la seva fesomia. De l'edifici original es conserva la llinda de la porta que té el text inscrit "A X de abril 1580" i part de la finestra de la primera planta, reconvertida en porta, amb les impostes decorades amb motius florals i escuts en relleu. La façana lateral mostra una finestra amb llinda monolítica amb motiu ornamental de fulla de roure.

La Fusteria

Trobem aquesta construcció al número 2. Segueix la tipologia habitual de les edificacions entre mitgeres del segle XVII, de tres plantes i vessants a façana. Tot i que ha estat molt restaurada al segle XX, conserva el portal i la finestra superior de llinda monolítica i brancals de pedra. La resta d'obertures són rectangulars senzilles de factura moderna. El més destacable és l'escut esculpit a la llinda de la porta amb la data de 1628 i una enclusa i un martell que farien referència a la seva activitat originària, molt diferent de la última que ha donat nom a la casa.