Plaça porticada, carrer Major i carrer de la Mercè d'Almacelles

Urbs Il·lustrati, centre històric del segle XVIII a Almacelles

El municipi d’Almacelles resta integrat activament en l'organisme internacional FACIL (Fòrum Obert de les Ciutats de la Il·lustració), constituït per ciutats i poblacions d'arreu del món que tenen com a nexe comú el fet que foren dissenyades, concebudes i creades segons els cànons de la Il·lustració.

Durant la Guerra dels Segadors, la vila d’Almacelles quedà arrasada i despoblada, passant a la Corona. El 1773 el rei Carles III concedí la senyoria del terme al barceloní Melcior de Guàrdia per tal que fos repoblat i urbanitzat en el termini de sis anys.  Melcior de Guàrdia encarregà el projecte del disseny del nou poble a l’arquitecte barceloní Josep Mas i Dordal. 

Fou la primera retícula ortogonal projectada a Catalunya i estava formada per vuit illes amb un total de 40 cases pels nous colonitzadors, amb un eix central com a carrer principal d'11 m d'amplada i uns de perpendiculars com a secundaris. Al centre del poble hi hauria l'església parroquial de la Mare de Déu de la Mercè, i al davant, el palau del Senyor, que no es va arribar a construir. El 24 de setembre d'aquest any es va posar la primera pedra, i un any i mig més tard les primeres 20 cases al carrer de la Mercè ja eren construïdes. Entre 1950 i 1959, l'arquitecte Marià Gomà i Pujades va reproduir i ampliar la retícula de Mas i Dordal amb fidelitat

Què significa el lema Urbs Ilustrati?
Urbs Ilustrati és una marca i un lema creats per representar Almacelles com una població reconstruïda d’acord amb els principis de la Il·lustració. La seva traducció es podria expressar com “Almacelles, ciutat de la Il·lustració”.

Aquest lema sintetitza la identitat del municipi, destacant-ne l’origen com una vila planificada sota valors com la racionalitat, el progrés i la modernització. Més enllà de recordar el seu llegat històric, Urbs Ilustrati també reforça una visió actual d’Almacelles, associada al saber, la cultura i l’evolució social.

Aquesta planificació va convertir Almacelles en un cas singular dins la Catalunya del segle XVIII.

La plaça de la Vila, el carrer Major i el carrer de la Mercè formaven el centre històric i neuràlgic de la vila. A la plaça s’havien d’ubicar l’església parroquial i el palau dels barons d’Esponellà, senyors d’Almacelles, encara que el palau s’acabà construint al carrer Major. L’any 1872 Blai Lamolla, mestre d’obres lleidatà, hi va projectar un conjunt porxat d'habitatges, on s'ubicaria la casa de la vila. Són edificis de planta baixa i dos pisos, amb pòrtics de mig punt que actuen com a transició entre l’espai públic de la plaça i els edificis privats. Avui aquests habitatges configuren un dels laterals de la plaça, i malgrat les remodelacions sofertes al llarg dels anys, el conjunt conserva en força bones condicions la prestància clàssica de la façana que el caracteritza.

Als carrers Major i de la Mercè trobem un seguit de cases (amb la façana dirigida al carrer principal i el pati al darrere) eren molt grans, però amb el temps van canviar de mans, i els nous propietaris les van dividir i de cadascuna en van fer diverses. Totes les façanes eren similars, molt senzilles i simètriques dintre d'un estil neoclàssic. A la planta baixa es troba una gran porta d'entrada amb arc escarser i en la clau central hi ha inscrita la data de construcció; en el primer pis les obertures són en forma de balcons amb una barana de forja treballada, i en l'últim hi ha finestres petites. Entre els pisos destaquen els frisos de pedra i, sota la teulada, una cornisa dentada.