A pocs passos del nucli de Sanaüja, sobre el modest turó del Tossal Julià, s’alça un lloc que sembla suspès en el temps: el Santuari de la Mare de Déu del Pla i el Convent dels Agustins del Pla. Aquí, la pedra parla i els murs encara guarden el silenci dels segles passats. Formen un conjunt religiós molt especial, on la història i l’arquitectura es combinen per explicar la vida espiritual de Sanaüja. Tots dos edificis estan construïts amb maçoneria de pedra i argamassa de calç i arena, amb carreus ben treballats a les cantoneres que donen solidesa i elegància a les façanes.
El santuari té una planta rectangular i una façana que crida l’atenció. La porta principal està formada per tres arcs de mig punt de maó, amb una graonada que convida a pujar-hi. Curiosament, només l’arc central condueix a l’interior del nàrtex, mentre que els altres dos són decoratius, com si assenyalessin la importància de l’entrada principal. A sobre, un rosetó motllurat corona la façana amb formes que juguen entre còncaves i convexes, envoltat de petits plints amb boles que li donen un toc elegant i lleuger. Al costat esquerre, connectant amb el convent, s’aixeca el campanar d’espadanya amb dos ulls, rematat amb una cornisa i una bola a cada extrem, que li dona caràcter i visibilitat des de lluny.
El convent, situat just al costat esquerre del santuari, també té planta rectangular. La seva porta primitiva, d’arc escarser, està emmarcada amb pedra picada, recordant les formes originals del segle XVII. A la planta baixa, petites obertures corresponen a les dependències agrícoles que sostenien la vida dels frares. A la planta superior, es combina una alternança de finestrals grans i petits que marcaven les habitacions dels religiosos, i al tercer nivell hi ha una sèrie de petits ulls de bou, probablement pensats per il·luminar les golfes.
Curiositats
Els agustinians van establir-se a Sanaüja a mitjan segle XVII aprofitant la profunda devoció que ja existia en aquell lloc cap a la Mare de Déu. Des del segle XIII, un petit santuari al Pla havia estat centre de peregrinació local, on els habitants acudien regularment per venerar la Verge i mantenir viva la seva fe. Aquesta tradició de devoció rural va cridar l’atenció de l’orde agustiniana com a punt estratègic per a la seva presència a la comarca.
Al voltant de l’any 1655, l’ermita i els seus terrenys van ser cedits als agustinians gràcies a la intervenció de fra Josep Simon, visitador de l’orde, que havia vingut a predicar a la vila. La seva missió no era només evangelitzar de pas, sinó supervisar i promoure la fundació de noves comunitats religioses allà on hi hagués oportunitat. Impressionat per la devoció popular i l’arrelament del santuari, va facilitar que l’orde s’establís definitivament en aquell indret, decidint aixecar-hi un convent i una nova església.
Un cop aconseguida la cessió, els agustinians van començar ràpidament la construcció del complex. La comunitat, reduïda però activa, estava formada per un prior, dos sacerdots i un coadjutor, i entre les seves tasques destacava l’educació: oferien una escola on s’ensenyava llatí, fonamental per a la litúrgia i la formació religiosa del moment.
Amb el temps, el convent va consolidar-se i al segle XVIII les edificacions van ser ampliades i reformades. Cap al 1735 es va reconstruir el convent, i més endavant la capella major i l’església van adoptar formes pròpies del barroc neoclàssic, amb detalls artístics aportats per fra Camats, un agustinià originari de Sanaüja que va deixar la seva empremta en la decoració del lloc.
Amb el pas del temps, les convulsions del segle XIX van buidar els claustres, i moltes de les dependències del convent van quedar en ruïna. Però l’església, transformada en santuari, ha mantingut la seva essència. Cada pedra sembla murmurar històries de fe, aprenentatge i comunitat. El lloc encara és punt de trobada espiritual i cultural per a la vila, on els habitants retornen a la Mare de Déu del Pla amb reverència i memòria.
I cada 22 de maig, la devoció popular celebra Santa Rita en una capella lateral, un gest de continuïtat i de vida que enllaça passat i present. Passejar pel Convent dels Agustins del Pla és caminar per un racó on la història, la religió i la memòria de Sanaüja es fan tangibles, on el silenci de la pedra et convida a escoltar els murmuris dels segles.
