D'aquest lloc del terme d'Anglesola, camí antic de Lleida, no en queda res més que el nom de la partida de Sant Pere, algunes deixalles arqueològiques i uns documents que s'hi refereixen.
En el testament que va fer Bernat d'Anglesola l'any 1175, hi consta Paganell com a possessió de la família Anglesola, notícia la qual va ser transcrita per Miret i Sans.
Trobem en el priorat de Sant Nicolau d'Alfandarella una donació de 1226 feta per Pere del Paganell. En els manuals de l'arxiu parroquial d'Anglesola s'han descobert documents compresos entre els anys 1301 i 1384 que parlen sobre els llegats a Sant Pere del Paganell. Del 16 de setembre del 1392 hi ha això: «Jo, fra Bernat Tosquella, prior de Sant Pere del Paganell, del terme d'Anglesola...» i en resum continua dient que en Jaume Cleyl ha tingut cura d'un tros de l'església de Sant Pere del Paganell en la partida anomenada Vallmajor. El tracte era que havia de donar dues parts de cinc. Aquest tros que havia de ser conreat diligentment per ell durant nou anys, havent de pagar, a més, la meitat dels delmes, i que retorni al seu primitiu estat de conreu. Aquí es dona per primera vegada el nom de prior o priorat. En aquest temps ja era possessió de Monestir de Santa Cicília de Montserrat. Del mateix any i prior hi ha un altre contracte semblant per tornar a conrear la terra abandonada. Aquesta segona meitat. Del segle XIV s'abandonaren molt les terres per manca de personal, sigui degut a les pestes, o a la sortida de soldats voluntaris cap a les campanyes de la Mediterrània.
El 17 de gener del 1472 l'abat Llorenç Marull de Montserrat va enviar un visitador a aquest priorat, com devia visitar-ne d'altres, en aquest temps post-bèl·lic. Això denotava també cert aire de renaixement de les institucions i vida religiosa. Aquest visitador, que es deia fra Rafael Girona, reuní els jurats d'Anglesola, Berenguer Solsona i Joan Vidal, a Mn. Jaume Boleda i a l'hortolà Joan Grill per a complir la seva comanda. Van trobar l'altar descobert, artilleria de cuina a l'església, on s'havia fet foc per a cuinar i menjar; goteres en molts llocs de la teulada. Fent un petit inventari, a la casa es va descobrir; vaixells i altres coses per a trascolar el vi, un cup, dos barrils, un carretell, cinc portadores, i dues més que comprà el Prior; cent teules, una escala que costà quatre sous i tres bancs. El Prior també va comprar un sant, una estampa, un missal i una esquella.
El visitador manà que ja el 15 de febrer s'hi celebrés missa. El Prior havia d'abonar un florí cada any, durant set anys, i el visitador li va cedir les cases d’aquesta església. El notari fou el rector d'Anglesola, mossèn Caçabó.
Pocs anys més tard, en lloc d'un monjo de Montserrat, el Prior o encarregat d'aquest priorat solia ser un altre sacerdot veí. El 1547 ho era mossèn Joan Palau, beneficiat de Tàrrega; el 1567 el fra Joan Ferran, que era benedictí; el reverend Jacint Bisbe hi era el 1626. Des d’aquell moment es pot dir que va quedar abandonat i només hi existia l'església que es va anar enrunant i les terres del benefici.
El nom Paganell ve del llatí pagus que vol dir llogaret; també està situat no gaire lluny del vessant de l'Ondara. Entre les runes que s'han conservat hi ha un culot punxegut d'àmfora, una pedra que sembla una mola de mà; altres pedres que són de procedència romana, a més de trossos de ceràmica. Abans de replanar aquest terreny hi havia un pou, ara soterrat, i parets que pujaven uns quants pams de terra; eren fumades. Entremig hi havia oliveres centenàries que indicaven el temps d'abandó. Fa més de cent anys que les terres del lloc del priorat són propietat de la casa Cinto d'Anglesola. La població deia que a prop de l'església, a l'altra banda del camí, hi havia un poble. I els indicis indiquen que abans de la Reconquesta estava habitat.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Ruta La Plana d'Anglesola