15. Casilla Les Comportes d'Anglesola

Situada poc abans de les comportes del canalet o segla dels Salts.

L'any 1940 va ser habitada per Jaume Teixidó Simó i Antònia Monjo Roig que varen tenir 5 fills: la Maria, la Carme, la Pepita, el Joan i la Mercè.

Quan li van oferir per anar a viure a la casilla com a canaler, el Jaume ho va desestimar a causa del mal estat de la casa. No obstant la seva esposa Antònia el va animar perquè acceptés dient-li que a poc a poc ells mateixos ho arreglarien.

Efectivament, s'hi van instal·lar. El Jaume va començar a arreglar la casa, primer va treure les trinxeres que encara hi havia davant la casa com a testimonis mudes d'una guerra que ja havia quedat endarrere. Després va fer una cisterna que omplia del canal, va fer un rentador de ciment, i per fi, tot aprofitant un fil de coure que hi havia del canal sense servitud, va posar la llum a la casa. I fins i tot va construir uns bancs de ciment amb una taula davant la casa que eren l'admiració de tothom, val a dir que aquest espai de lleure encara existeix avui dia.

Explica la Carme Teixidó de Cal Pamies, que es feien el pa ells mateixos en un forn que hi havia als baixos de la casa. Diu que aquest forn també el va fer el seu pare, que era un home molt hàbil i traçut que ho sabia fer tot.

La feina que tenia el Jaume com a canaler era la de trucar tres cops cada dia a la casa canal de Mollerussa, ja que a la casa hi havia un telèfon habilitat per fer aquesta tasca. El motiu de la trucada era per informar del nivell de l'aigua i ho feia sens falta cada dia, matí, migdia i vespre. Era responsabilitat seva tenir cura de les comportes del canalet, pujar-les o baixar-les segons les ordres que rebia de la casa Canal. Pràcticament, no feia res més que això.

La Carme explica també que el seu pare va venir de la central de la casa canal de Mollerussa a conseqüència d'una discussió amb un cap de la casa central i que aquest fent valer la seva autoritat el va castigar imposant-li aquest trasllat.

Va resultar que el Jaume treballava a la casa Canal a Mollerussa i en temps de guerra va ser acusat de tres coses. De robar raïm, de robar un ràdio i de donar una bufetada a un treballador del Canal. Arribat el moment del judici, quan el jutge li va demanar si havia fet tot allò, per sorpresa del jurat, el Jaume els va dir que sí, que ho havia fet, però que el raïm el va dur a un cap del Canal, la ràdio la va guardar per tal de preservar-la durant el temps de guerra i que la bufetada la va donar a un treballador del Canal perquè ell va presenciar com maltractava a unes dones de la neteja. El jutge el va absoldre i el va restituir al seu lloc de treball, dient-l'hi que podia tornar-se'n cap a casa que era lliure, al qual va respondre el Jaume:

-"És clar que aniré a casa, però, ara me'n torno a la presó, vull acomiadar-me dels meus companys presos i demà aniré a casa".

No obstant això, alguns caps del canal van voler castigar la seva gosadia enviant-lo a una casilla.

Val a dir que aquesta anècdota queda reflectida aquí perquè la Carme Teixidó ha autoritzat a fer-ho.