M'explica la Pepa Monjo Ramon que Jaume Farré Boldú (el seu cunyat) tenia una padrina que sempre li deia: "Nen, quan et casis et faré una masia a la finca del "Perelló".
La germana de la Pepa era a Barcelona a servir i per la Festa Major va venir, es deia Manuela. La padrina del Jaume es veu que era una mica celestina i va pensar de casar el seu net amb aquesta noia. Els va presentar i els va fer la boda com era costum llavors. La Manuela va plegar de servir a Barcelona per tornar al poble. Es va posar a festejar amb el Jaumet i mentre va durar el festeig es va anar construint la masia. Per tant, la padrina del Jaume va complir la seva promesa i efectivament, aquest es va casar amb la Manuela i varen estrenar la masia. Una casa de planta baixa, amb dues habitacions, una cisterna i una comuna exterior. Tot un luxe per l'època.
Estant a la masia va néixer la seva filla Isabel.
És aquesta mateixa Isabel Farrè, que ara viu a Tàrrega, qui m'explica una anècdota prou bonica que val la pena recollir aquí:
"Jo era molt petita", m'explica la Isabel amb el seu parlar vital i alegroi, "quan un dia varen venir a la masia la Francisqueta del Bullidor i la seva mare. Estant allà va donar el cas que va passar també el Miquel de ca la Llúcia del Raval del Convent, conegut pel Mora. La Francisqueta Valls era soltera i un xic gran per casar-se donat l'època en què ens trobàvem. Llavors la padrina va comentar: -mira ja hi som tots i aquí tenim dos solters; els podríem casar no us sembla bé? La cosa va quedar així", continua explicant la Isabel i clou: "El més xocant va resultar que al cap de dos mesos va passar el Miquel Mora per la masia i ens va detallar qué tal com havia dit la padrina, es casava amb la Francisqueta del Bullidor. I efectivament, es varen casar i varen tenir dos fills, el Josep Mora i la Rosa Maria Mora, l'exalcaldessa d'Anglesola.
Aquesta masia era situada entre el Molí i la masia el Sala. Propietat d'uns 12 jornals de terra de cereal i cultiu tradicional. Sobre l'any 60 marxen i la masia queda tancada i als anys noranta és enderrocada. Avui no existeix. Ara és propietat de la família Botanch.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències