Masia de dues plantes, avui es troba en perfecte estat de conservació essent un habitatge modern i acollidora amb tots els elements d'un habitatge actual. A l'exterior hi ha una part enjardinada molt bonica amb enllumenat i plantes ben cuidades. Es nota que s'hi viu. Està situada a la partida "Montargull", amb uns 25 jornals de terra al voltant i les característiques són semblants a les de les altres masies, és a dir, té cisterna, llum, corral i altres. Situada també molt prop dels cinc camins i veïna de la Masia Cantí.
Explica el Sr. Rosendo Bosch, propietari actual de la masia, que el nom des de temps passats, quan el seu besavi la va construir l'any 1855, es veu que era l'època en què feien l'adob "boig", que era la conseqüència de la combustió de brossa, sarments, brosta i d'altres vegetals que cremaven fent un munt de terra que ho cobria tot, un forat a baix i un altre al damunt permetien respirar. Es calava foc i el que quedava després de la combustió era aquest "adob boig", el qual resultava un bon desinfectant per cucs, insectes, males herbes i un adob. Aquests focs feien molt fum, es veia de lluny i es veu que tot plegat recordava les fumeres que feien els cantirers de Verdú quan coïen els càntirs i sellons. La gent van començar a dir que era el fum del cantirer i d'aquí va quedar el nom de la masia. Per tant, un origen del nom ben curiós i ben insospitat que ens recorda el mot de la "Terra del Foc" de l'Argentina, també d'un origen etimològic semblant.
Gabriel Bosch Costa va heretar la masia del seu pare a principi del segle XX, aquest estava casat amb Maria Gendre i varen tenir 12 fills, sis nois i tres noies, la resta varen morir. L'hereu de tots aquests fills, és a dir, Ramon Bosch Gendre es va casar amb Antònia Serra d'Agramunt i no varen tenir fills. Quan aquest es va jubilar, va deixar la terra i la masia a mitges, als seus germans menors, Antoni i Jaume. Ells, amb els anys varen comprar la seva part quedant la masia per l'Antoni Bosch Serra. Aquest es va casar amb Àngela Farré Creus de Foradada i varen tenir dos fills, el Rosendo i el Ramon.
En temps de guerra l'Antonio va enviudar i després de la guerra es tornar a casar amb Antònia Cases d'Agramunt, molt volguda per la família segons explica el Rosendo Bosch. Un dia, a la tornada del futbol d'Agramunt amb un camió, la seva madrastra, és a dir l'Antonia Cases va ser víctima d'un accident en bolcar el camió, ella va morir, deixant altre cop viudo a l'Antonio i desemparats als seus fillols, fins a l'extrem que el fill petit Ramon no es recupera més del disgust de la mort de la seva madrastra i en uns mesos també es va morir. L'Antonio es torna a casar encara per tercer cop amb Antonia Arriasol Clua d'Anglesola qui li sobreviurà molts anys, perquè mentre el marit moria als anys setanta, la seva vídua va morir el 5-5-5.
El seu fill Rosendo Bosch Farré es va casar amb Josefa Huguet Arriasol d'Anglesola i varen tenir dos fills, el Ramon casat amb Teresa Carbi Prats que també tenen dos fills, el Jordi i la Mª Teresa i l'altre fill del Rosendo, el Gabriel, casat amb Maite Reñé.
El Rosendo es va començar a fer càrrec de la finca i de la masia als anys 50 i la varen plantar d'arbres fruiters als anys 70, plantada que encara cultiva avui el seu fill Ramon.
Em comenta que sempre s'ha sentit molt bé a la masia, que això li ha donat llibertat per fer el que ha volgut. Recorda aquells temps de privacions quan de jove el seu pare li deia "mira nen, si no vas al cine a Anglesola estalviarem 5 rals". Diu el Rosendo que deixava d'anar al cine per estalviar aquells rals i llavors anaven amb el Benido Farré de la masia del Cantí a follar nius i s'ho passaven d'allò més bé.
El Rosendo acaba la grata conversa que hem tingut un matí d'hivern amb un contundent..."Estic molt bé a la masia."
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Ruta La Torta d'Anglesola