Situada just al costat del canal, a la partida de "La Dona Morta", tal com diu el seu nom, es diu que es va trobar una dona morta. Era un molí que feia llum pel seu consum, és a dir per les necessitats del seu enllumenat i per l'energia de les màquines que trituraven els diferents cereals, era propietat de Fecsa.
Em conta Francesc Torrent que els primers hostatjant, de qui té notícia que visquessin al Tànquel eren els pares de Miquel Vilalta, una família de Barcelona que varen habitar la casa abans de la guerra, més o menys de l'any 1930 fins al 1936.
A la guerra, la casa i tot l'equipament és destrossat i motiu d'un espoli tal, que sols queden les pales de la turbina i encara perquè aquestes eren dins l'aigua. La casa i el cobert són pràcticament enderrocats a causa de l'abandó que sofreix el lloc per la disbauxa d'una revolta que ho permet tot.
Acabada la guerra ho compra el Pasqual, secretari de Vilagrassa. Arranja el cobert i la casa i torna a posar en funcionament la turbina. El Francisco Torrent Regué i el Joan Escolà de cal Mata són qui fan les tasques de xafar l'alfals, la palla, el panís amb pinyot i d'altres cereals per fer-ne pinso pels animals. Els pagesos feien ús d'aquest molí on portaven cereals per trinxar i pagaven el que valia aquest servei a raó d'un tant per kg., enduent-se'n naturalment el pinso xafat per alimentar conills, porcs, gallines i d'altres animals.
Aquest senyor va comprar el terreny de davant del Tanquel per fer una rampa al damunt de la via i sortir a la masia del Pagès, però aquest projecte mai es va dur a terme.
L'any 1958 el Francisco Torrent Regué i la seva esposa Victòria Garrabou Torrens ocupen la masia amb el seu fill Agustí que era un infant. Quan vivia a la casa a la nit afluixava la turbina i al matí baixava la pala per tal de fer pujar la pressió de l'aigua el qual permetia fer treballar el molí per trinxar el que hi ficaven. Diu que un parell de cops varen tenir l'ensurt de veure com el seu fill Agustí, va estar a punt de caure al canal, es van espantar tant que varen deixar la casa per anar a viure al poble, encara que ell seguia fent feina allà. Hi va treballar setze anys.
L'any 1960 va viure a la casa l'Antoni Pasqual Tribó, propietari del Tanquel, amb la seva esposa Antònia i els seus fills; Ramon, Anna i Jordi. El Pasqual tenia una moto Uve 125 on hi portava els tres xavals a l'escola, un assegut al dipòsit i els altres dos al darrere. Va ser secretari de Vilagrassa molts anys i després de Preixana.
El negoci del molí va anar minvant fins que el Pasqual s'ho va vendre sobre els anys setanta i llavors ho va comprar el Gatnau de Tàrrega. Més tard, ho varen comprar uns de Barcelona fins que van fer fallida i va anar a la subhasta. Aquesta va quedar deserta i va ser un banc el nou propietari.
Va romandre abandonat una bona colla d'anys.
Actualment, és propietat del Jaume Casteràs qui ha recuperat i modernitzat les instal·lacions que ara han esdevingut productives de cara a l'aprofitament de l'aigua per fer-ne llum.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Ruta La Plana d'Anglesola