20. Masia Mingot d'Anglesola

El Sr. Ramon Mª Mingot Lluís, actual propietari de la masia em rep a casa seva, a la mateixa masia on viu.

M’explica amb coneixement de causa perquè ho té documentat que la primera referència històrica del castell de Montargull, lloc on està ubicada la masia, data de 1196 en que Berenguer d’Anglesola i la seva esposa Àngela, atorguen els drets que tenien en el condomini de Rosell a Santa Maria de Solsona.

Evidentment estem parlant d’una de les masies amb més historia d’aquestes contrades.

Segons em conta Ramon Mª Mingot, a ell ja l’hi consta que l’any 1301 a Montargull hi havia castell amb església i que segons l’historiador de Verdú, Ramon Boleda, allà hi havia un assentament romà.

Hi ha una llarga nissaga d’antecessors seus i el primer Mingot del qual té noticia documentada, és Josep Mingot, casat amb Josefa Serra l’any 1785, quan aquest s’instal·là al castell on hi havia 3 cases amb 22 habitants.

L’any 1786 neix Pere Mingot Serra. Casat amb Teresa Ardevol

L’any 1810 neix Ramon Mingot Ardevol, casat amb Rosa Clavé

L’any 1860 neix Joan Mingot Clavé, casat amb Teresa Farré

L’any 1896 neix Ramon Mingot Farré casat amb Josefa Bosch

L’any 1921 neix Ramon Mingot Bosch casat amb Teresa Lluís

L’any 1954 neix Ramon Mª Mingot Lluís casat amb Dora Garreta

L’any 1980 neix Gemma Mingot Garreta casada amb Maxi Rico

L’any 1982 neix Elia Mingot Garreta   -soltera

L’any 1987 neix Ramon Mingot Garreta   -solter

Estem davant d’una nissaga verament antiga, una de les més antigues com hem dit abans i totalment documentada.

El Ramon Mª diu que el seu besavi tenia més vocació de pastor que no pas de pagès, així preferia els ramats als cultius d’aquella època en la qual es va endegar els regs del canal. Va ser aquest qui va comprar una casa  al poble i alternava l’estància entre la masia i Tornabous. Després va ser Ramon Mingot Farré, el seu padrí qui va fer els primers regs del canal. Va fer una plantació en línea de presseguers i als marges i ribes hi va posar pereres. L’any 1940 va fer 90.000 Kg de préssecs, era el temps de l’estraperlo i varen fer molts diners. També tenia vinya i oliveres. El Ramon Mª fa una reflexió referent al canvi que ha fet el cultiu i el propi entorn doncs avui els 40 jornals de la propietat són plantats de fruiters i les pomes són dipositades a les càmeres que hi ha a la masia per la seva conservació.

Varen alternar l’estada entre la masia i el poble fins que el Ramon Mª i la Dora es van casar, llavors aquests varen decidir viure sempre a la masia per la qual cosa varen construir una casa nova al costat de la masia on varen viure els noucasats.

Em diu el Ramon Mª que quan era petit a la masia hi havia molt moviment i que venia gent d’Altet, del Talladell, d’Anglesola, de Tàrrega, de Mas de Bondia, de Fonolleres i d’altres pobles a treballar i també recorda aquells anys d’infantesa que compartia l’espai de la masia amb un altre nen petit que era fill d’un masover i que els feien un paller petitet en honor dels dos vailets.

Em recorda també que ja de més gran, al principi de collir fruita refrescaven els porrons a la càmera i els portaven als collidors a mig matí i a mitja tarda. Diu que paraven un moment, feien una rodona i tots traguejaven d’aquell vi fresc i deliciós. A l’hora d’esmorzar també paraven i anaven a la masia que sempre era prop i també es col·locaven en cercle. Diu que era gairebé un ritus de cada matí i que ho esperaven.

Quan li demano que m’expliqui alguna vivència de la masia em relata el següent:

Diu que de feia molts anys tenien un mosso d’Anglesola que es deia Josep Binefa de cal Jaumet del Carlets i que tots els anys els portava els panets de la Santa Creu que ell mateix penjava als arbres fruiters i mai va pedregar. Cal recordar que aquests panets protegeixen de les pedregades als cultius. Era l’any 1982 quan el Josep es va posar malalt i durant uns mesos no va poder anar a treballar. Va coincidir que en aquest període va arribar la festa major d’Anglesola i es va fer el repartiment dels panets. Com que ell estava malalt no va poder acudir a cercar els panets i menys a posar-los als arbres de la masia Mingot. Aquell any, al mes d’agost va fer una pedregada que va trinxar tota la fruita. “De llavors ençà prou m’he cuidat tots els anys de posar els panets de la Santa Creu als arbres a pesar que el pobre Josep ja no és entre nosaltres”, assevera amb  rotunditat  Ramon Mª.

M’explica també que la dona d’un masover que tenien a la masia estava embarassada i el dia del part van haver de portar-la ell mateix a l’hospital de Lleida, degut a que el marit estava tan borratxo que no veia ni la carretera.

Per acabar aquesta conversa, tant el Ramon Mª com la seva esposa Dora em diuen que tots dos es troben molt bé a la masia encara que ara les coses han canviat. “Els fills són fora i quan ens farem més grans potser haurem de fer un altre pensament” Diu la Dora amb posat seriós a lo qual assenteix en silenci el seu marit.

És evident que tots els estadants de les masies actuals s’han de fet seu aquella dita que resa: “A nous temps, nous reptes”.