En un estudi dels territoris dels antics Anglesola es va trobar d'existència d'un castell que hi va haver entre Anglesola i Tornabous. Actualment, aquest terreny pertany al municipi d'Anglesola i se situa a prop del tossalet, tot i que ara mateix el podem trobar replantat. Durant els últims anys, al tossat de Montargull s'hi ha descobert material ibèric, romà, i fins i tot runes del poblat medieval.
La primera notícia que és descobrir en els llibres de l'arxiu parroquial d'Anglesola és del 1301, en què Domingo Ferran de Montargull fa un llegat a Poblet i a l'església de Barbens. Hi ha alguna altra referència de Montargull i Santa Maria de Montargull, però podria ser que es tractés d'un Montargull del Noguera. Si fos així els dos Montargull haurien estat dels Anglesola. Es tracta de la cessió dels delmes del terme de Pons i de Montargull, que Beatriu d'Anglesola, a instàncies dels canonges d'Organyà, fa a favor dels capellans de la mateixa església de Santa Maria de Montargull. L'any 1339 consta com a possessió de Berenguer d'Anglesola, que era el senyor d'Anglesola.
El 20 d'octubre del 1395 consta que Montargull i Tornabous, diòcesi d'Urgell, són d'Hug d'Anglesola. El batlle i el rector del castell de Montargull reben un llegat d'una casa i vinya de Guillem Tragia, després de la seva mort. El batlle va fer un document enrotllat que es trobava colgat al tros. El batlle era Francesc de Ratera, el rector Guillem Girona, i els testimonis, Pere de Ciutadilla i Llorens de Claret. D'aquí en endavant ja només es parla d'una partida del terme d'Anglesola, almenys durant molt temps.
El 1481, passa a ser possessió de Diomedes Ladrón, que en aquells moments era senyor d'Anglesola. Era un lloc de producció de blat, i objecte d'arrendament de les herbes.
Sembla que anys després Montargull va desaparèixer a conseqüència de la pesta negra, però es va tornar a poblar, almenys així va ser a principis del segle XVIII en què els Boixadors s'anomenaven marquesos de la vila i marquesat d'Anglesola, casa i terme de Montargull.
La masia Mingot indica que aquest terme encara avui en dia no s'ha despoblat del tot, ja que és una masia molt antiga, construïda amb defenses pròpies de castell. La família que hi viu actualment porta el cognom de la casa i hi viu des de temps immemorial.
Algunes peces arqueològiques que s'hi han anat trobant, han passat al museu de Tàrrega, i la casa Andreu de Barbens, la qual en té algunes pedres.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències