23. Masia Cantí d'Anglesola

Situada a la partida de "Montargull", molt prop del Canalet. Construïda sobre l'any 1870 per Jaume Farré i coneguda d'aleshores com "masia Cantí". A principis del segle XX el Ramon Farré va iniciar un cultiu de fruiters que li va donar diners i fama a la comarca. Va plantar pereres i presseguers a tots els marges i séquies de la finca, 11 jornals de terra, deixant bancals grans on hi conreava cereals. Els arbres eren grossos i totes les feines de cultiu es feien a mà. Per ensulfatar ho feien amb motxilles a l'esquena i manxant, després diu que van provar amb una mena de carretó per tal d'alleugerir l'espatlla. L'aclarida, la poda i la collita adquiria bancs i com a curiositat la venda es feia a "ull", tot en una partida. Diu que el Ramon tenia un "ull" tan fi a l'hora de valorar la collita i errava de tan poc, que era l'admiració de tothom. A la casa tenien mosso i 4 animals, el mosso era el Simón de cala Petitona i entre les seves obligacions tenia tasques com el fet d'haver de dormir a la pallera, haver de llevar-se cada nit per donar una almosta de gra als animals, o haver de netejar l'estable cada diumenge i anar a buscar un carro de palla al paller. Naturalment, aquest home tenia el "gasto" pagat i feia vida a la masia, cobrava un cop l'any i l'import podia oscil·lar entre 30 o 50 duros. També tenien una tartana molt elegant.

El Ramon era popular a tota la comarca perquè a la masia hi anava gent de molta categoria per l'època (metges, polítics, propietaris i d'altres), tots ells de Barcelona. Per sant Ramon es reunien més de 60 persones a la glorieta de davant la casa on col·locaven un tendal per tal de fer ombra i poder menjar bé. Venien cuineres d'Anglesola a ajudar a la Marieta Torrents, esposa del propietari a fer el dinar d'aquell dia.

Aquest matrimoni, el Ramon Farré i la Marieta Torrents varen tenir dos fills, l'Enric, casat amb la Ramona Visa d'Ivars d'Urgell i el Benido, casat amb la Dolors Albareda del Talladell.

En temps de guerra van fer un refugi per protegir-se dels bombardejos i de "mirades" indiscretes.

L'Enric va ensopegar la guerra de ple, de jove, però, havia despedregat la finca a les nits amb llum d'acetilè (carbur). De seguida es va adonar que la feina del camp no li agradava, ja que la seva afició era l'electrònica fins que va convertir aquesta vocació amb la seva tasca professional. Encara avui molta gent podem recordar l'Enric com el pioner de la televisió a la nostra comarca, la seva popularitat es va incrementar encara més degut a l'emissora de ràdio afeccionat que tenia a la masia, ja que l'antena es veia de molt lluny.

L'Enric i la Ramona varen tenir dos fills, el Ramon i la Isabel.

El Ramon, actual propietari i resident a la masia, em recorda quan de petit aquella masia era visitada per uns quants personatges que avui se'ns poden antullar surrealistes, per exemple:

*El "bombillero".- Era un home que duia una caixa a l'espatlla plena de bombilles i anava per les masies oferint la seva venda.

*El paraigüer.- Anava per les masies per tal d'oferir els seus serveis i arranjar paraigües. Em diu la Dolors Rius Vilella, esposa del Ramon, que aquest personatge quan passava pel poble feia una cantarella per tal d'anunciar els seus serveis, tot dient:

"Paraigües dones!, si teniu algun paraigua per arreglar"

*El pelleter.- Recollia les pells de conill a canvi de betes i fils.

*El cadiraire.- Anava per tal de recompondre les cadires, duia bova per la reparació de les cadires i es veu que portava amb ell una garsa domada que li feia fer el que volia.

*El matalasser.- Conegut pel Federico que anava també per les masies per refer matalassos.

*L'afilador. Anava a peu i duia un petit esmolet pels ganivets de la casa. Després ja venia amb bicicleta.

*La guàrdia civil que venia fent la seva "ronda", feia signar a l'amo de la casa com a justificant de la seva visita. De vegades es quedaven a berenar.

*D'altres personatges apareixien de forma esporàdica per la masia com, el calderer, el ferrer que s'oferia per ferrar els animals, algun "xarlatà" que segons ell t'ho regalava tot (calia no fiar-se'n) i d'altres.

Em comenta la Dolors que de acabada de casar amb el Ramon, quan va anar a la masia, no coneixia la gent i un dia es va presentar el "Non". El "Non" es deia Ramon i se'l coneixia amb aquest nom per la seva dificultat al parlar. Era una mica disminuït psíquic, no tenia domicili fix, ni feina estable i li agradava molt el vi. Va arribar doncs a la masia i, li va demanar a la noia de fer un trago de vi. Ella no el coneixia i li va dur el porro ple de vi per tal que fes un trago. Quan va tenir el porró, el "Non" es va recolzar a la paret que tenia al darrere, va aixecar el porró ple de vi i sense baixar-lo gens, d'un sol trago es va cruspir tot el porró sencer. La Dolors es va quedar "gelada" de la sorpresa. Quan varen arribar els seus sogres i el seu marit, no podien parar de riure de la gràcia que els va fer quan la noia els ho explicava.

En aquells anys el pa es comprava per arroves (10 kg.), era portat al coll a peu o en bicicleta cap a la masia dins d'un sac. Naturalment, solament es menjava pa tou un parell de dies, després i fins a acabar-lo es consumia pa sec.

A la masia hi havia (encara existeix), una cisterna que proveïa a la casa de l'aigua necessària per al consum. S'omple del canal i un petit motor la porta a la casa.

La construcció d'aquesta masia és de planta baixa havent estat reformada fa uns anys degut a un accident que va tenir el Ramon quan va caure d'un arbre molt gran que hi ha davant la casa tot podant-lo. A causa de la caiguda va quedar en una cadira de rodes.

Davant la casa hi ha una glorieta coberta amb una estructura metàl·lica on es recolza una enfiladissa vegetal que cobreix un espai enrajolat amb una taula. A l'estiu tot aquest conjunt té un aspecte fresquívol i acollidor on dona gust prendre la fresca, xerrar una estona o simplement, reposar.

Avui tenen un habitatge còmoda i ben confortable on viuen aquest matrimoni pares de dues noies nascudes a la masia, la Isabel i la Lídia, casades fora, però que molt sovint visiten la casa amb els seus fills.