Situada al costat dels "Tres Ulls", damunt la segla dels Salts o Canalet, a la vora del pantà de la Mina.
Casa amb dues plantes. Els baixos contenien la maquinària i les instal·lacions de la central elèctrica que feia llum. Aquesta llum era explotada per una companyia que en el decurs dels anys va anar canviant de nom, des de Hidroelèctriques del Segre, passant per Energia Elèctrica de Catalunya fins a la FECSA. Al segon pis hi havia un habitatge que constava de menjador, cuina amb foc a terra, 4 habitacions, lavabo i un rebost.
Un salt d'aigua feia rodar una turbina "Caplant", produint corrent a un alternador amb una potència de 40 kilowatts l'hora. Aquesta energia era aprofitada per reforçar la capacitat energètica de la companyia fent arribar la llum a Barbens, Bellpuig, Ivars i la resta a la companyia Serosense que abastia Anglesola.
La construcció d'aquesta central va ser paral·lela a l'arribada del canal (1862).
El Sr. Miquel Crustan Viles em rep a casa seva a Barbens, m'explica tot això i em diu que l'any 1878 es va instal·lar a la casilla el seu padrí Tiburcio Crustan Tabueña, provinent d'Albalatillo (Osca), casat amb Margarita Ferrer Falcines amb qui va tenir 8 fills tots nats a la casilla. Em diu que aquesta família tenia el costum de posar Tiburcio de nom al primogènit, i que el seu pare era el cinquè de la saga.
La feina del Tiburcio consistia en la pròpia de tots els responsables d'aquestes centrals.
Com curiositat diu que pagava 15 pessetes cada mes de lloguer per la casa. Em diu també que la companyia tenia un censal, és a dir un contracte a perpetuïtat del terreny ocupat per la central per lo qual pagava un cànon a la casa Canal.
La central treballava 8 hores, després era aturada i l'aigua era desviada fora de la turbina. Algunes temporades es feia dos torns i llavors venia un altre home. Em diu que feien setmana anglesa, vol dir que el dissabte a la tarda no feien feina, tota una raresa en aquells anys.
La dona del Tiburcio, la Margarita i la seva filla Carme feien menjars els diumenges per grups de persones que ho encarregaven, eren famílies de Tàrrega que anaven a menjar arròs, carn, caragols i d'altres plats. Ho menjaven davant la masia, davall dels arbres, al costat de la banqueta, un lloc fresquívol i aprofitaven per banyar-se al canal. Per fer-ho les nenes posaven una corda lligada a un arbre de banda a banda del canal i allà s'agafaven evitant així ser endutes per el corrent.
L'any 1941 mor el Tiburcio i la central és tancada per improductiva. No obstant això, el seu fill Joan, casat amb Carme Viles Vilalta a causa de la seva condició d'empleat de la companyia, viu a la masia on neixen els seus quatre fills; Tiburci, Magdalena, Gabriel i Miquel. El pare cada dia acut al treball a Tàrrega amb bicicleta, dina allà amb carmanyola.
El Miquel m'explica que anaven a l'escola a Barbens amb bicicleta i que després de dos anys els varen expulsar per ser la masia en terme diferent de l'escola. Llavors van anar a Tàrrega, també amb bicicleta. Diu que la seva relació amb Barbens era per l'escola i per les festes anava a Anglesola.
L'any 1948 tota la família es trasllada al Salt Nou o la turbina Nova, quedant tancada la central del Tiburcio per sempre més.
Amb la pavimentació del canal d'Urgell i de la segla dels Salts la casa va ser enderrocada i totes les instal·lacions desmantellades. Avui sols resta aquell aubi centenari, gegant de més de tres metres de soca com a mut testimoni dels temps en què aquell entorn era sinònim de prosperitat i modernitat.
El Miquel em diu en to reflexiu que encara avui, de tant en tant, atura el cotxe al davall d'aquest vell aubi, passeja per on hi havia la casa i no pot evitar sentir l'enyor d'aquells temps passats quan aquest indret bullia d'activitat, de brogit i sobretot de persones estimades que varen marcar una època. I que encara li sembla veure'ls voltar per allà.
Vells records que intentem reproduir en aquest relat.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Ruta La Torta d'Anglesola