Era una mica més avall dels tres ulls, on ara hi ha un salt d’aigua alt i sorollós. Actualment s’han fet obres per tal d’adaptar-hi una central elèctrica nova, doncs de l’anterior no en va quedar res.
L’any 1948 el Joan Crustan Farré i la seva esposa Carme Viles Vilalta es trasllada de la central del Tiburcio al Salt nou o Turbina Nova amb els seus fills Tiburci, Magdalena, Gabriel i Miquel, tal com hem dit al parlar de la central anterior.
M’explica el Miquel que llavors el seu pare deixa d’anar a treballar a Tàrrega per portar aquesta central elèctrica, C H Popular com l’anomenava la casa Canal.
Les funcions de treball són les mateixes que tenia el seu pare Tiburcio i que ja hem explicat. Aquí el Joan fa un hort al costat de la casa per la qual cosa paga un petit arrendament a la casa Canal.
Primer és el seu fill Tiburci qui es casa amb Carme Vidal Binefa i es queden a viure a la masia on neix el seu primer fill Joan Antón.
Després és el Miquel qui es casa l’any 1968 amb Teresa Vilaplana Tutusaus de ca l’Afortunat d’Anglesola. Viuen quatre anys a la masia on neix el seu primer fill Joan.
L’any 1971 el pare d’aquests, es jubila, marxen de la masia i van a viure a Barbens en una casa que encara avui duu el nom de cal Tiburcio.
Novament apareix la bona relació entre veïns quan el Miquel recorda aquells temps. Els masovers es reuneixen a una masia per jugar a cartes, escoltar el futbol, matar el porc o be anar plegats el dilluns a Tàrrega amb un sol carro que compartien per fer mercat…
Per la fira de Verdú carregaven el carro de bròquil i cols i el duien a vendre a aquella vila. Diu que anaven “espardenyant” fins a Salàs de Pallars per tal de comprar o vendre algun animal a la fira que es feia a aquell poble del Pallars on juntament amb Verdú compartien les fires més famoses d’animals de tot Catalunya.
Quan li demano al Miquel el seu record vers la masia, em contesta el mateix que m’han dit tots els seus predecessors en aquestes entrevistes. Que van passar penúries, que tenien poca cosa però que va ser feliç en aquella casa solitària, rústega i mancada de moltes coses però on va trobar amor, afecte i amistat de parents i amics. Com a anècdota m’exhorta a recollir aquí, quan anava a rebre els reis al canal, diu que ho feien amb una canya pelada tot saltironant i que sempre allà, a la banqueta trobaven les sabates plenes de regals. El seu somriure i la seva cara denoten encara avui aquest record tendre i melancòlic d’una infantesa que mai podrà oblidar.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Ruta La Torta d'Anglesola