Masia propietat de la família Segarra d'Ivars d'Urgell, el Pepe Segarra és el primer propietari qui la va fer construir l'any 1954. Està situada a la "Peixera Nova", tocant a la "Mina" amb 12 jornals de terra.
Hi ha dues plantes, als baixos cuina, menjador, lavabo, estable i alguna altra dependència i a dalt hi ha les habitacions. Té corral i cisterna.
La van estrenar el matrimoni Josep Ferrer i Carme Serra com a mitgers l'any 1954 prominents de cal "Calvo" d'Anglesola, que anteriorment havien viscut a "La Mina", varen viure-hi amb els seus fills Isabel, Montserrat, Maria i Jaume, fins que aquests es van anar casant i formant noves famílies. L'any 1980 varen anar a viure al poble.
La Montserrat em recorda amb quina alegria varen estrenar la casa quan hi van anar. Em diu que tot era nou i feia goig de veure, es veu que tenien vedells i tota mena de feram, una verra que quan havia de crear la vetllaven a la nit per tal que la llodrigada sortís bé.
Els fruiters, pomeres i pereres els tenien plantats en bancals i eren arbres molt grossos. Totes les feines es feien a mà. Collir, aclarir, podar i sulfatar, em diu que la venda de la fruita la feien "a ull", és a dir, l'amo dels arbres demanava una quantitat, el comprador oferia una altra; i hi havia un regateig i a la fi es posaven d'acord. Llavors la fruita valia diners i era un cultiu productiu, potser perquè n'hi havia poca producció. Em diu la Montserrat que no tenien llum i que s'enllumenaven amb acetilè. Es veu que aquest en cremar feia com un polsim que es ficava a la cara i quan hi anava el Josep Rius, de cal Ferro a festejar-la, sovint li deia:
-"Tens el nas negre".
Era aquest polset fumejant la combustió de l'acetilè que feia força llum, però també fum.
Per acabar, m'explica que anava a treballar a Tàrrega de carnissera cada dia amb bicicleta, matí i tarda. Quan feia fred arribava gelada.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències