29. Masia Cartillo d'Anglesola

Situada davant mateix del Molí, propietat de la família Cabal. Casa amb dues plantes, sense llum i sense aigua.

Em diu la Concepció Cabal que el seu padrí Pau era parcer de la finca, vol dir que amb l'amo anaven a partir però no a mitges, sinó dues parts per l'amo i una pel Pau. Una figura ben peculiar que no coneixem i que ens plau recollir aquí. El seu padrí va comprar la finca i va fer-hi dues cases.

L'any 1945 el Quimet Masnou i la seva esposa Roseta Monjo l'habiten amb els seus fills Antonio, Quimet i Juanito, no conreen la terra dels propietaris, ja que són jornalers que van a treballar per diferents pagesos. Viuen allà fins a l'any 1968 en què la Roseta es queda vídua, llavors ella va anar a Ivars d'Urgell quedant la masia buida i ja no hi viu ningú més.

Com que la masia permet acollir dues famílies donada la seva distribució, ja que són pròpiament dues cases, als estius hi anaven els propietaris de la casa, la família Cabal, de cal Cartillo. Eren el Jaume Cabal Llavall amb els seus fills Ramona, Sebastià, Pau i Concepció, la mare es quedava al poble, però el Miquel, germà del Jaume anava a la masia per ajudar a segar, batre i conrear les hortalisses que hi feien perquè l'hort era el seu mitjà de vida.

La Concepció m’explica que a la masia tenien tota mena d’hortalisses, tant d’estiu com d’hivern i arbres amb fruits de tota mena. Pomes d’hivern, peres de mala cara, palosantos, magranes, parres amb raïm i olives que posaven en pots. A l’estiu cireres, préssecs, prunes i tota mena de fruits que l’hort podia donar. “Sols compraven el pa i el peix”, diu la Concepció amb tot convenciment, “la resta, entre l’hort i el corral, teníem de tot”.

El cultiu de la terra era destinat a alimentar els animals que tenien al corral, així l’alfals, el gra, el blat de moro i tot el que collien els servia per engreixar vedells, cabres, corders, porcs, indiots, oques, ànecs, gallines i fins i tot pavons reals que tenien al corral. Totes aquestes bestioles, juntament amb els productes que treien de l’hort eren venudes cada dilluns al mercat de Tàrrega. Ho venien al reng, als remasadors i la verdura al carrer Agoders.

La part de dalt de la casa la feien servir per estendre tota mena de fruits, alguns per conservar-los i d'altres per assecar-los, sobretot en temps de fred a l'hivern, amb la finalitat de vendre-ho tot a poc a poc al mercat de Tàrrega.

Em detalla com feien el brossat; bullint la llet i el bo, que era per sucar pa. "Era com un entremig de formatge i iogurt". Diu la Concepció. "Per fer el mató calia posar-hi herbacol, un additiu herbívor del bosc".

Feien sabó  per vendre’l. Diu que recollien les sobres del porc, culs de tenalles i restes olioses. “Ho posàvem dins la caldera i ho fèiem  bullir amb foc suau de llenya. Calia remenar i remenar, posar-hi sosa càustica i tornar a bullir, fins a tres vegades. Quan es treia de la caldera era una mola amb un forat al mig que servia per trossejar-lo. Això es feia un cop refredat el sabó amb bocins quadrats i triangulars i ho feien els homes amb un filferro quan encara era tendre. Els portaven al mercat de Tàrrega i algunes senyores de Barcelona havien arribat a preguntat si allò era formatge, de tan bon color que tenia el sabó”

Portaven olives amb caixes que la gent compraven a granel per posar-les en pots, que després de la primera gelada es tornaven negres i se les menjaven amb sal.

Per acabar la Concepció recorda quan menjaven la llar del sagí del porc. La posaven damunt del pa com si fos mantega i es veu que era molt bo. Em diu també que anaven a comprar els mamellons a la placeta dels porcs a Tàrrega, on ara hi ha la font de Canaletes.

La casa encara existeix.