Situada a la dreta de la carretera desprès del canal direcció Balaguer, a la Plana de Claravalls amb 28 jornals de terra.
Fou construïda per Mn. Condomines, un sacerdot que tornà de l’Argentina l’any 1910 i va fer la casa a l’estil d’aquell país, anomenat “corralito”. Era un quadrat que envoltava un espai central lliure on quedava un pati i als quatre costats hi havia les habitacions, la cuina, els menjador i d’altres estances, per anar d’una a l’altra calia sortir a l’exterior amb la molèstia que això suposa, sobretot en temps de fred.
Mn. Condomines vivia allà amb una tia i tots els diumenges feia missa a la qual assistien els habitants de les masies veïnes, feia d’escolà el Josepet Valls de la masia veïna del Fotroi.
Abans de la guerra hi havia llum però amb la revolta d’aquest país, l’any 37 es varen presentar una colla de republicans reclamant mig sac de fesols pels soldats, com els de la masia es varen negar a donar-los-hi, o be no en tenien, com a represàlia els vares arrencar els pals de la llum i estirar els fils, fent-ho malbé tot. Després d’això van estar molts anys sense llum.
Durant la guerra aquesta masia va albergar el comandament d’oficials i pilots del camp d’aviació que hi havia davant mateix. Aquest episodi queda recollit a l’apartat on expliquem les característiques d’aquest camp.
L’any 1947 i van anar a viure la Maria Mo Serret amb els seus dos fills, l’Ignasi i la Pepeta en qualitat de masovers. Tots dos em conten que tenien 4 eugues i un cavall tord (blanc i negre) per cultivar la terra i em diuen que un any van voler portar aquest cavall per fer els tres toms del poble, diu que per tal de rentar-lo ho van fer amb aigua calenta i van deixar l’animal tan net i polit que feia goig de veure. M’expliquen que a cal Ribalta hi havia un cavall semental i que li portaven eugues a cobrir, que l’embaràs de l’animal durava 11 mesos i que arribat el moment de parir, s’havia de vetllar a la nit per ajudar a la mare en el moment del part. Amb l’Ignasi i la Pepeta fem un petit recordatori dels pollins que sortien segons la femella la muntés un animal o altre, així tenim:
Ruc + euga = mula o matxo
Cavall + euga = cavall o euga
Ruc + somera = ruc o somera
Matxo + mula = Res de res
val a dir que la mula és híbrida, és a dir, que no pot parir, per tant, sols serveix per treballar i que el matxo no pot engendrar perquè és estèril. És una curiositat que penso val la pena recollir aquí.
A primers dels anys 50 la masia va ser habitada pel Miquel Pastor i la seva esposa Marcelina Pajares amb els seus fills Miquel, Pilarin i Herminia.
Em conta la Pilarín que el seu pare feia de masover i tenia un sou de 500 pessetes cada mes. Quan li demano si en guarda bons records d’aquells temps, ella em contesta amb la seva picardia tan característica:
“És clar que tinc bons records d’aquella època. Mira; érem joves, vivíem amb els pares i els germans, treballàvem el camp, ens sentíem útils i a més ens varem fer noviis amb el Ramon que era el meu veí de la masia del costat. És clar que tinc bons records d’aquells temps! Com vols que no els hi tingui? Els millors de la meva vida”.
Quan tenia 17-18 anys anava al poble a peu i després amb bicicleta. Al temps de collir panís s’ho passava bé perquè venien dones del poble a ajudar i tots anaven a collir les pinyes de blat de moro que després situaven en gàbies per assecar fins que venia el Boldú amb la maquina desgranadora a la primavera.
Acaba dient-me que a la cuina tenien un foc a terra tan gran que son pare hi posava arbres sencers que anava empenyent-los cap al centre mentre cremaven.
El Ramon i la Pilarín es varen casar l’any 1966 i varen anar a viure a la masia Fotroi, els pares de la noia es van quedar a la masia Condomines fins l’any 1973 quan varen pujar al poble ja jubilats.
En aquest període la masia es venuda i el nou propietari és la família Cusiné de Mollerussa que la cultiva un temps fins que és novament venuda a Montserrat Font d’Esparraguera. Aquesta senyora enderroca la casa tipus “corralito” i construeixen la masia nova. Viu a la masia uns anys en companyia del seu masover Joan Balboa, que és qui porta la terra ja que la Sra. Montserrat està impedida i li cal una cadira de rodes per desplaçar-se. Als anys 90 la propietària decideix anar a viure a Tàrrega on encara resideix avui amb el seu masover que és qui té cura d’ella. Llavors la família Llobet és qui compra la casa i la propietat.
D’uns anys ençà la família Llobet tenen una explotació ramadera de vedells i ovelles. La masia és habitada i molt ben habilitada amb tots els equipaments d’una casa moderna, així com l’explotació ramadera.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències