Era situada poc abans de la gasolinera que hi ha a la carretera de Balaguer direcció Tornabous.
La Mª Alba Arbiell m’explica que era de planta baixa, sense llum, que davant la casa hi havia una bassa gran que recollia l’aigua d’un desguàs en època de “llimpies” quan regaven. Diu que a l’estiu s’hi banyaven ella i les seves cosines.
La Rosalia Cuñè de cal Quinxen m’explica que l’any 1942 i varen anar a viure uns tiets seus, el Rafel Pascual de cal Cacahuro i la seva esposa Rosalia Pascual, que eren cosins germans, hi varen viure amb un noi que tenien afillat i que després, malauradament va morir.
Em diu la Rosalia que hi varen viure fins als anys 50 en que el Rafel es va jubilar, diu que eren mitgers, que hi havia uns dotze jornals de terra on cultivaven panís, alfals i cereals.
Em ratifica l’existència de la bassa d’aigua davant la masia on es banyaven la canalla i diu que hi havia un pou per proveir-se d’aigua.
Avui enderrocada, no en queda res.
Veure la pàgina principal amb totes les experiències
Ruta més masies d'Anglesola