9. Masia Albareda d'Anglesola

Era propietat de la família Albareda de Tàrrega. Situada al camí que va del canal fins a la masia “Emaús”, a la partida del “Roure” hi ha uns 15 jornals. Masia de dues plantes. A la part de baix estable,  cuina, menjador i rebost.  Les habitacions a dalt, n’hi ha tres i una era reservada pels propietaris juntament amb una petita cuina, val a dir però que aquests poques vegades van utilitzar-ho doncs no es quedaven a dormir. Corral no gaire gran per l’aviram. Una cisterna davant la masia per on passa també la segla que quan duu aigua proveeix el pou i la casa.  La boquera del canal donava aigua per omplir aquesta cisterna i el canaler avisava a la família de les tanques per tal que fessin provisions d’aigua. Com a curiositat dir que per aquest servei el canal els cobrava un petit cànon anyal.  Als anys 50 varen posar la llum.

Voltada d’arbres molt grans. Una figuera enorme, magraners i dos o tres xops que eren regats per una segla que passava per davant la casa on es podia veure i sentir l’aigua corrent dotant a la casa d’una ombra protectora, una sensació de verdor i frescor que convidava a refer forces, xerrar un rato amb els estadants o simplement, asseure’s per a reposar una estona.

Als anys 20 va viure a aquesta masia Domingo Borda amb la seva esposa Filomena Torrents i el 19 d’agost del 1923 va néixer en una cambra de la casa, Remei Borda Torrents (la meva mare) a la qual sentia explicar que als dos dies de nascuda, la seva padrina va anar a la cambra, li va agafar la criatura i la va dur a batejar a l’església del poble, a les dues hores li va tornar dient-li com es deia la seva filla. Així eren les costums de principis del segle XX.

L’any 1925 va anar a viure a la masia Ramon Casteràs Castelló i la seva esposa Antonia Padulles Granollers amb els seus fills Ramon i Jaume, estant a la masia va néixer el Joan qui m’explica que feien de mitgers de la finca.

El Ramon va trobar una plantada d’arbres fruiters, eren pereres de varietat “Gamusina”, de “Mala cara”, de “Batall”, de “Castell” i pomeres “Camoses”, de “Siri” i de “Gos”. No tiraven insecticida, les collien amb bancs i les venien a 1,50 ó dues pessetes el  Kg. Les venien a “ull” a cal Marina que compraven per un tal Català i feien el preu tot just haver florit l’arbre quan el fruit era petit, al mes de maig i per arroves.

Feien blat de moro de la varietat “Saragossa” que el sembraven amb un fus i un cordill, el blat i l’alfals el segaven a dalla i feien trepadella, com un alfals molt més alt i que sols se’n fa una sega.

“Anàvem a mercat a Tàrrega a vendre lo del corral, a la plaça St. Antoni. Hi anàvem amb el carro i amb els diners de la venda compràvem bacallà i arengades”. Em diu el Joan.

Els tres germans visqueren a la masia fins que es varen anar casant, eren experimentats caçadors i pescadors i plegats solien anar a pescar al riu o a caçar pel terme amb els seus gossos.

Una nit de tempesta que no podia dormir pels trons, el Ramon (pare) es va aixecar i va obrir la porta del carrer per veure si plovia molt, quan era al llindar de la porta un  llampec li va caure al damunt i encara que no va morir a l’acte, va deixar aquest mon al cap de 6 mesos com a conseqüència d’aquest fet fortuït.

Avui sols resta viu d’aquesta família el Joan Casteràs, qui m’explica el seu record de quan la masia bullia d’activitat. Em recorda quan varen plantar 7-8 jornals de fruita, quan anava a Anglesola a comprar una arrova de pa, quan tenien el corral ple d’aviram i l’hort d’hortalisses i plegats recordem moltes coses... la bona relació que teníem entre nosaltres. Com ens ajudàvem els de masia,  quan el seu germà Jaume va treure del canal al meu germà Josep que hi va caure amb bicicleta sense saber nedar...i tantes coses. Records entranyables que formen part d’una època de les nostres vides que mai més tornarà però que ens plau reviure. Gràcies Joan, en nom de tots, presents i absents.