Ajuntament de Capellades
C/ Ramon Godó, 4
08786
Tel: 93 801 10 01
Ajuntament de Capellades
C/ Ramon Godó, 4
08786
Tel: 93 801 10 01
Les restes òssies recuperades, producte de l’activitat cinegètica dels grups prehistòrics neandertals, evidencien un predomini dels herbívors sobre els carnívors, essent les espècies més representades el cérvol i el cavall. La indústria lítica, bàsicament d’estris de sílex, diferencia moments de major complexitat ocupacional caracteritzats per un treball que va de l’explotació del nòduls fins a la configuració final dels objectes al lloc, enfront d’altres moments d’una divisió més marcada dels processos, en els quals a l’abric únicament es porten a terme els estadis finals de la seqüència.
Paral·lelament a la reconstrucció cultural de l’home de Neanderthal es porta a terme una reconstrucció paleoambiental a través de les anàlisis antracològiques (carbons), palinològiques (pol·len) o malacològiques (valves de moluscs).
Podeu ampliar informació de l'Abric Romaní de Capellades.
Curiositats
En aquest marc natural incomparable de la cinglera del Capelló, el 1909 Amador Romaní, afeccionat autodidacte a l’arqueologia, descobria el que seria el primer jaciment del Paleolític Mitjà conegut a Catalunya i un dels de més interès científic en la seva categoria al món. El lloc en aquell moment es coneixia per la Balma del Fossar Vell, ja que havia estat lloc de sebolliment dels capelladins, al qual se li donà el nom d’Abric Romaní en honor del seu descobridor, com es feu en el cas de l’Abric Agut, en honor de Joan Agut que el descobrí el 1910. Amador Romaní excavà ambdós abrics amén d’explorar altres cavitats de la cinglera entre els anys 1905 i 1916.
Una segona fase d’excavacions tingué lloc entre 1956 i 1962 sota la direcció de Eduard Ripoll i Perelló, amb el suport del Museu Arqueològic de Barcelona, dependent de la Diputació. Els treballs científics al jaciment els va reprendre el 1983 un equip multidisciplinar sota la direcció d’Eudald Carbonell, primer des del Centre de Recerques Paleo-Eco-Socials de Girona i, a partir de 1988, des de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona.
Visita Virtual 360°