Festa Catalunya - Fires i Festes de Catalunya

La creació de l’aeròdrom d’Òdena es remunta a la guerra civil, quan per motius militars foren ocupats diversos terrenys per utilitzar-los de camp d’aviació i servir d’enllaç a l’exèrcit republicà, adscrit a la Tercera Regió Militar. El mes de juny de 1939, l'Ajuntament d'Òdena va reclamar els terrenys per ser retornats als seus propietaris i utilitzar-los agrícolament, puntualitzant que "si no interesase al Glorioso Ejército Nacional la utilización del aeródromo, con objeto de dedicarlos de nuevo a tierras de labor, contribuyendo así con el mayor entusiasmo al resurgimiento agrícola español".

L’any 1959 l’Ajuntament d’Igualada va comprar els terrenys i ubicà l’aeròdrom "General Pere Vives Vich". El 1961 els dos ajuntament van establir un conveni de funcionament de les instal·lacions i el 1965 l’Aeroclub Barcelona-Sabadell va formar una nova secció de vol sense motor. Actualment s’organitza una important Fira d’Aeronàutica Esportiva i és seu de multitud d’activitats vinculades al món dels ultralleugers, globus aerostàtics, avionetes,...

Curiositats

L’aeròdrom és conegut com aeròdrom “General Pere Vives Vich”, en honor a l’insigne militar igualadí. Resulta com a mínim inversemblant que l’aeròdrom d’Òdena porti el nom del militar que va possibilitar, l’any 1925, amb la seva intervenció en plena Dictadura del General Primo de Rivera, la segregació a partir d’una expropiació forçosa, d’una gran part del terme odenenc en favor d’Igualada.

Al seu voltant es conserven alguns dels elements que formaven part de les antigues instal·lacions militars, entre els quals destaquen la masia de Ca n'Enric del Pla –on hi havia ubicat el centre logístic i un refugi reaprofitat com a cisterna–, l'antiga granja del Viñals –on hi havia les oficines– i diversos refugis antiaeris que es varen bastir un conjunt de refugis per protegir al personal en el moment d'un bombardeig Al cim del puig d'Aguilera també hi ha les restes d'una torre de control vinculada a l'aeròdrom militar i diversos refugis consistents en simples túnels excavats a la roca natural.