❮
❯
CASTELL
Es troba situat a la part alta de la població, en un punt estratègic. L’any 1015 Guillem de Mediona va rebre del bisbe Borrell d’Osona, que al seu torn l’havia rebut del comte Ramon Borrell, el puig de Calaf per a construir-hi un castell i repoblar la zona. L’any 1038 els vescomtes de Cardona reclamaren els drets que tenien per una donació anterior sobre el castell de Calaf, arribant a un acord amb el bisbe Oliba. El mateix any van fer donació a sant Pere de Vic del castell de Calaf amb les seves pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l’església osonenca. Així, doncs, els bisbes de Vic eren els senyors feudals del castell de Calaf i la casa de Cardona feudataris seus –en tenien el domini útil-, arribant a batre moneda vescomtal de Calaf entre final del segle XI i començaments del XII.
La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presenta diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. Dintre del recinte de muralles, del qual es conserven dos portals, el de Xurriguera i el de l’Hospital, hi havia l’església de sant Pere, que féu de parròquia fins mitjan del segle XV. Acabà enrunant-se l’any 1781.
Es troba adossat a la muralla de la qual n’aprofita una torre quadrada, declarada bé cultural d’interès nacional.
La funció original, que es mantingué fins ben entrat el segle XIX, d’aquest tipus d’edificis era la de donar acollida (hospitalitat) als viatgers a la manera dels actuals albergs. Posteriorment fou seu de les monges carmelites i després de les dominiques.
L’edifici actualment, rehabilitat i reconvertit en Centre Cívic, acull l’Escola Municipal de Música, l’Escola Municipal de Dansa i una sala polivalent per a dur-hi a terme activitats culturals.
Durant la guerra del Francès el general Vendôme fou hoste de la casa de Joaquim Torrescassana, gràcies al qual s’evitaren molts desastres francesos a la comarca.
Es troba situat a la part alta de la població, en un punt estratègic. L’any 1015 Guillem de Mediona va rebre del bisbe Borrell d’Osona, que al seu torn l’havia rebut del comte Ramon Borrell, el puig de Calaf per a construir-hi un castell i repoblar la zona. L’any 1038 els vescomtes de Cardona reclamaren els drets que tenien per una donació anterior sobre el castell de Calaf, arribant a un acord amb el bisbe Oliba. El mateix any van fer donació a sant Pere de Vic del castell de Calaf amb les seves pertinences, amb la condició que ells i els seus successors ho tindrien sota el patrocini de l’església osonenca. Així, doncs, els bisbes de Vic eren els senyors feudals del castell de Calaf i la casa de Cardona feudataris seus –en tenien el domini útil-, arribant a batre moneda vescomtal de Calaf entre final del segle XI i començaments del XII.
La fortificació, de planta poligonal amb angles arrodonits, presenta diferents tipus de paraments, amb carreus escairats de grans dimensions a les parts més antigues. Dintre del recinte de muralles, del qual es conserven dos portals, el de Xurriguera i el de l’Hospital, hi havia l’església de sant Pere, que féu de parròquia fins mitjan del segle XV. Acabà enrunant-se l’any 1781.
HOSPITAL
Tenim notícies de la utilització d’aquesta edificació de mitjan del segle XVI, essent per tant la seva edificació anterior a aquestes dates. El pas dels segles XVII i XVIII, marcats el primer per la Guerra dels Segadors i el segon pel Decret de Nova Planta, feu necessari refer l’edifici l’any 1783. L’any 1884, una vegada acabades les guerres carlines, fou novament reedificat.
Tenim notícies de la utilització d’aquesta edificació de mitjan del segle XVI, essent per tant la seva edificació anterior a aquestes dates. El pas dels segles XVII i XVIII, marcats el primer per la Guerra dels Segadors i el segon pel Decret de Nova Planta, feu necessari refer l’edifici l’any 1783. L’any 1884, una vegada acabades les guerres carlines, fou novament reedificat.
Es troba adossat a la muralla de la qual n’aprofita una torre quadrada, declarada bé cultural d’interès nacional.
La funció original, que es mantingué fins ben entrat el segle XIX, d’aquest tipus d’edificis era la de donar acollida (hospitalitat) als viatgers a la manera dels actuals albergs. Posteriorment fou seu de les monges carmelites i després de les dominiques.
L’edifici actualment, rehabilitat i reconvertit en Centre Cívic, acull l’Escola Municipal de Música, l’Escola Municipal de Dansa i una sala polivalent per a dur-hi a terme activitats culturals.
CAN MATRÍCULES O CAN TORRESCASSANA
Casa ubicada al número 18 del carrer sant Jaume, eix vertebrador de la vila antiga de Calaf. Consta de planta baixa, amb un gran portal adovellat, i dos pisos rematats per una galeria d’arcs rebaixats. Correspon a una edificació senyorial dels segles XVI-XVII, època en què Calaf va aconseguir un important desenvolupament gràcies a la seva producció cerealística i va adquirir la capitalitat de la zona en detriment de la vila dels Prats de Rei. Són destacables els emmarcaments de les obertures així com els picaportes d’estil colonial representant el cap d’un indi, que fan al·lusió a la importància que va adquirir el comerç català amb Amèrica. Finalment cal citar que també li foren afegits alguns elements d’estil modernista.
Casa ubicada al número 18 del carrer sant Jaume, eix vertebrador de la vila antiga de Calaf. Consta de planta baixa, amb un gran portal adovellat, i dos pisos rematats per una galeria d’arcs rebaixats. Correspon a una edificació senyorial dels segles XVI-XVII, època en què Calaf va aconseguir un important desenvolupament gràcies a la seva producció cerealística i va adquirir la capitalitat de la zona en detriment de la vila dels Prats de Rei. Són destacables els emmarcaments de les obertures així com els picaportes d’estil colonial representant el cap d’un indi, que fan al·lusió a la importància que va adquirir el comerç català amb Amèrica. Finalment cal citar que també li foren afegits alguns elements d’estil modernista.
Durant la guerra del Francès el general Vendôme fou hoste de la casa de Joaquim Torrescassana, gràcies al qual s’evitaren molts desastres francesos a la comarca.
CASA FELIP
Casa ubicada a la plaça Gran número 2, entre l’Ajuntament i l’església parroquial, de factura típicament barroca, construïda el segle XVIII i restaurada. De planta baixa i dos pisos, com la majoria d’immobles situats en aquest espai tan típic de Calaf i aixecada sobre el porxo ocupant dos arcs de mig punt, destaca per la seva façana amb tres finestres al pis superior i dues finestres i balcó central al pis inferior, rematat per un trencaaigües en forma de petxina.
Casa ubicada a la plaça Gran número 2, entre l’Ajuntament i l’església parroquial, de factura típicament barroca, construïda el segle XVIII i restaurada. De planta baixa i dos pisos, com la majoria d’immobles situats en aquest espai tan típic de Calaf i aixecada sobre el porxo ocupant dos arcs de mig punt, destaca per la seva façana amb tres finestres al pis superior i dues finestres i balcó central al pis inferior, rematat per un trencaaigües en forma de petxina.
CAN SEGARRA O CASA FIGUEROLA
Edifici construït el segle XIX que presenta una gran simetria a través dels seus balcons en el dos pisos superiors. La importància d’aquesta casa ubicada a l’extrem del carrer del Ravalet és deguda als seus propietaris, la família de comerciants Figuerola, en el sí de la qual nasqué l’any 1816 Laureà Figuerola i Ballester, advocat de reconeguda vàlua, que compaginà la docència universitària ocupant les càtedres de dret administratiu i economia política Barcelona) i la de dret polític i legislació mercantil (Madrid), amb la vida política. Es distingí per les seves mesures lliurecanvistes i la seva tasca d’educador, fundant el 1846 l’Escola Normal de Barcelona. L’any 1854 fou elegit diputat per Barcelona pel partit progressista. Entre 1868 i 1870 ocupà en dos períodes el càrrec de ministre de finances, instaurant el 1868 com a unitat de compte de l’Estat espanyol la pesseta (de peceta o peça petita), valor monetari que s’havia emès per l’Ajuntament de Barcelona entre 1808 i 1814 durant l’ocupació napoleònica de la ciutat. Ocupà el càrrec de senador per Madrid el 1870 i de president del Senat el 1872. Fou membre de diverses associacions, entre les quals hi ha l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
Edifici construït el segle XIX que presenta una gran simetria a través dels seus balcons en el dos pisos superiors. La importància d’aquesta casa ubicada a l’extrem del carrer del Ravalet és deguda als seus propietaris, la família de comerciants Figuerola, en el sí de la qual nasqué l’any 1816 Laureà Figuerola i Ballester, advocat de reconeguda vàlua, que compaginà la docència universitària ocupant les càtedres de dret administratiu i economia política Barcelona) i la de dret polític i legislació mercantil (Madrid), amb la vida política. Es distingí per les seves mesures lliurecanvistes i la seva tasca d’educador, fundant el 1846 l’Escola Normal de Barcelona. L’any 1854 fou elegit diputat per Barcelona pel partit progressista. Entre 1868 i 1870 ocupà en dos períodes el càrrec de ministre de finances, instaurant el 1868 com a unitat de compte de l’Estat espanyol la pesseta (de peceta o peça petita), valor monetari que s’havia emès per l’Ajuntament de Barcelona entre 1808 i 1814 durant l’ocupació napoleònica de la ciutat. Ocupà el càrrec de senador per Madrid el 1870 i de president del Senat el 1872. Fou membre de diverses associacions, entre les quals hi ha l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona.
ERMITA DE SANT SEBASTIÀ
És un edifici erigit pels jurats de Calaf a final del segle XVII com agraïment per haver-se deslliurat la població de la pesta negra o bubònica -epidèmia caracteritzada per l’aparició de bubons o ganglis supuratius propagada a través de les puces que portaven les rates-, i que feia estralls arreu de Catalunya. Cal recordar que un dels brots de l’epidèmia va arribar a Calaf el gener de l’any 1651, i un any després havien mort més de 400 persones, corresponents a tres quartes parts de la població; fins i tot el vicari de Sant Martí Sesgueioles va assumir les tasques pastorals ja que Calaf s’havia quedat sense capellans. En l’actualitat, el dia primer de maig s’hi celebra un tradicional aplec, per tal de complir el vot de poble.
És un edifici erigit pels jurats de Calaf a final del segle XVII com agraïment per haver-se deslliurat la població de la pesta negra o bubònica -epidèmia caracteritzada per l’aparició de bubons o ganglis supuratius propagada a través de les puces que portaven les rates-, i que feia estralls arreu de Catalunya. Cal recordar que un dels brots de l’epidèmia va arribar a Calaf el gener de l’any 1651, i un any després havien mort més de 400 persones, corresponents a tres quartes parts de la població; fins i tot el vicari de Sant Martí Sesgueioles va assumir les tasques pastorals ja que Calaf s’havia quedat sense capellans. En l’actualitat, el dia primer de maig s’hi celebra un tradicional aplec, per tal de complir el vot de poble.
