Ambó de l'església del monestir de Poblet ***

L’ambó de Poblet, obra de l’escultor Josep M. Subirachs datada el 30 de juny de 1985, respon a la necessitat motivada per la reforma del presbiteri de l’església abacial d’acord amb els principis de la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, que, juntament amb l’altar i la seu, reclamaven un lloc per a la proclamació de la Paraula de Déu. La inscripció lateral: «Proclamem la Paraula de Déu en la nostra parla. II Congrés Internacional de la Llegua Catalana 1985-1986» significa el compromís de la comunitat de Poblet de ser fidel a la identitat i a la llengua nacionals de Catalunya.

Subirachs hi va representar un símbol molt apreciat pels cistercencs del segle XII, la Santíssima Trinitat, i tot i el seu llenguatge innovador, fou fidel als principis geomètrics bàsics que guiaven aquells antics monjos: línies molt simples, de molta força expressant un Déu que es fa Paraula. El Creador és present arreu amb la seva Mirada. L’Esperit, força transformadora, és representat amb el símbol tradicional del colom davallant sobre el Fill o Paraula crucificada, representat per la creu.  La creu, que emergeix de la terra, com la naturalesa humana del Fill, és el punt de trobada, en el si de l’Esperit, de la Humanitat i la Divinitat. És el punt on la Mirada divina (l’Ull escrutador) esdevé Paraula d’amor i de compromís.