L’Arboretum de Les Piles és un jardí de silencis i d’aigua, un indret on la terra conserva encara l’alè antic del riu Gaià. A la seva conca, entre muntanyes suaus i torrents que cerquen la vall, hi creix una constel·lació d’espècies llenyoses que expliquen, amb la quietud de les fulles, la història viva del paisatge mediterrani.
El camí que acompanya el torrent de Les Piles fins a la font de Llorac esdevé una passejada lenta entre ombres verdes i murmuris d’aigua. Cada arbre hi és una presència; cada arbust, una petita memòria arrelada a la ribera i a la terra baixa. Les sargues i els saulics s’inclinen suaument damunt del corrent, com si volguessin acariciar-lo; l’aranyó i el roser silvestre custodien el pas del temps entre espines i fruits; el tamariu dansa amb el vent lleuger de les tardes d’estiu, i el freixe de fulla petita obre clarianes de llum entre els marges humits.
Entre joncs, violes bruixes, boix grèvol, nogueroles, matabous i tortellatges, el visitant aprèn a distingir les formes discretes de la natura autòctona, aquella que ha crescut durant segles al costat del Gaià i que encara avui acompanya el seu curs pacient cap a la mar.
Passejar per aquest arboretum és escoltar el batec tranquil del territori: un homenatge a la vida que floreix a les vores del riu, a la persistència dels boscos de ribera i a la bellesa senzilla d’un paisatge que continua parlant, en veu baixa, a qui sap aturar-se i mirar
